Virgilio Botella Pastor

Virgilio Botella Pastor (Alcoy, Alacant, 1906-Gijón, Astúries, 30 de decembre de 1996) va ser un polític i un escritor espanyol que va estar exiliat en Mèxic.

Biografia

Infància i joventut

El 27 d'octubre de 1906 naix en Alcoy (Alacant) Virgilio Botella Pastor, fill del polític republicà Juan Botella Asensi. Una volta finalisada la primera ensenyança en este poble alacantí (1916-1926), Virgilio es trasllada en la seua família a Madrit, ciutat en la que cursa el bachillerat en l'Institut de Sant Isidro. Llicenciat en Dret, ingressa en el Cos de Intendencia de l'Armada i es trasllada a Cartagena. En 1928 embarca com a tinent de Intendencia en el canoner Bonifaz, barco en el que permaneixerà cent trentassís dies en l'mar. Dos anys més vesprada ascendix a capità.

Segona República i Guerra Civil

En els anys de la República treballa com a cap d'Administració en el Cos de Intendencia de Marina i, mentres Juan Botella Asensi és ministre de Justícia, dirigix el bufet (1933-1935) que, junt en Álvaro de Albornoz, té el seu pare en Madrit. En 1932 per concurs entre caps i oficials de l'Armada ingressa en el cos d'Intervenció Civil de la Marina com a cap d'administració. En febrer de 1937 i per encàrrec de Juan Negrín assistix, com a representant d'Espanya, a una conferència dedicada a sanear la situació econòmica de la zona internacional de Tànger. Eixe mateix any és nomenat secretari d'embaixada de primera classe i acodix com a secretari general adjunt de la Delegació Espanyola a l'Assamblea de la Societat de Nacions, en Ginebra. Durant 1938 se li destina al Consulat de Tànger, a on realisa una série de missions secretes, per a posteriorment prestar servici com a capità de intendencia en la Base Naval de Roses.

Exili

A principis de 1939 creua la frontera en França i en maig d'eixe mateix any partix en el Saint-Nazaire cap a Mèxic, país en el que permaneix fins que es reconstituyen les institucions de la República espanyola en l'exili, en agost de 1945. Allí eixercix de venedor de productes químics, impressor, cap de crèdits d'una financera creada per organismes d'ajuda a l'emigració espanyola, i gerent administratiu d'una nova i important empresa textil, de la que planeja i establix la seua organisació administrativa. Durant este periodo de la seua vida, 1939-1945, aprofita la seua convalescència d'una llarga malaltia, la hemoptisis, per a iniciar l'escritura de la seua saga narrativa sobre la guerra i l'exili. Nomenat pel president del Govern, José A. Giral, cap dels Servicis Administratius del Govern republicà en l'exili, es trasllada a París en 1946. En la sèu del Govern, en 35 Avenue Foch, gestiona durant dèu anys tota l'activitat econòmica d'aquell.

En 1953, any de publicació de la seua primera novela, Perque varen callar les campanes. Novela de la guerra (Mèxic, Ed. Lliberteu, 1953), se li nomena ministre plenipotenciario encarregat de mantindre la relació del Govern republicà en el Quai d’Orsay. En 1956 ingressa en la UNESCO com a funcionari internacional, per mig de concurs, i cessa en el Govern republicà. A partir de llavors compagina la seua llabor novelística en les seues tasques en este organisme i en l'Interpol com a traductor. En 1959 publica Aixina varen caure els daus. Primera novela de la fugida. (París, Imp. dones Gondoles, 1959) i en 1963 Encreuaments. Segona novela de la fugida. (París, Imp. dones Gondoles, 1963). Quatre anys més vesprada se li jubila en l'UNESCO com a funcionari permanent, encara que continua vinculat a ella com freelance, i publica Tal volta demà. Novela del desterro en Mèxic (París, Imp. dones Gondoles, 1967).

Últims anys

En 1976 retorna temporalment a Espanya, país en el que, a partir de llavors, residix varis mesos a l'any. Dos anys despuix publica Temps d'ombres. Primera novela de l'exili i l'II Guerra Mundial (Barcelona, Argos-Vergara, 1976) i cessa ya en caràcter definitiu el seu treball en l'UNESCO. En 1979, ix a la llum El camí de la victòria. Segona novela de l'exili i l'II Guerra Mundial (Barcelona, Argos-Vergara, 1979).

En 1985 establix la seua residència definitiva en Espanya, primer en Madrit i un any despuix en Gijón, en companyia de la seua segona esposa, Dolores Fernández. Un any més vesprada edita la seua novela Totes les hores ferixen . Tercera novela de l'exili i l'II Guerra Mundial (Alacant, Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1986) i en 1988 La gran ilusió (Barcelona, Anthropos, col. Memòria Trencada, 1988). En la capital asturiana fallix el 30 de decembre de 1996.

Bibliografia

• Alted Vigil, Alicia, “Memòria i història novelada en l'obra de Virgilio Botella Pastor” en AAVV, Xixanta anos despois. Vos escritors do exilie republicà. Actes do congrés internacional celebrat na Universidade de Santiago de Compostela, 16, 17 i 18 de març de 1999, la Corunya, Ediciós do Castro-Associació d’Idees-GEXEL, 1999.