Juan Botella Asensi
Juan Botella Asensi (Alcoy, 10 de juny de 1884-Ciutat de Mèxic, 19 de juny de 1942) va ser un polític espanyol, d'ideologia republicana, ministre de Justícia de la Segona República entre setembre i novembre de 1933.
Biografia
[editar | editar còdic]Formació i començ de vida professional
[editar | editar còdic]Va nàixer en la localitat alacantina d'Alcoy el 10 de juny de 1884.[1]
Va realisar estudis primaris en la seua ciutat natal. En 1903 colaborava en Humanitat Nova i en 1905 dirigia L'Alvanç, abdós en Alcoy, a on en 1906 va ser un dels fundadors del Círcul de Fraternitat Republicana, associat al partit Unió Republicana. Des de 1909 fins a la seua marcha a Madrit va dirigir el semanari radical alcoyà Fraternitat. En 1907 va ser processat per un artícul contra Maura i en 1909, en motiu de la protesta contra la guerra de Melilla, va ser un dels encarcerats pels desórdens ocorreguts en Alcoy: condenat a mort i indultat, va ser posat en llibertat en novembre d'eixe any. De 1910 és el seu Vindicatoria d'Albors.[2]
Quan ya tenia 30 anys va fer el bachillerat en Alacant i, posteriorment, la llicenciatura en Dret en Madrit, en sol tres anys, finalisant la carrera en 1918. Va fundar un bufet en Álvaro de Albornoz, en el que més vesprada coincidiria en el Partit Republicà Radical Socialiste (PRRS).
Vida política
[editar | editar còdic]Despuix de la proclamació de la Segona República va donar el bot a la primera llínea de la política. Va ser elegit diputat a Corts Constituents en les eleccions de 1931 en les llistes de la Conjunció Republicà-Socialista, que en Alacant estava formada per socialistes, radicalsocialistas i republicans independents. Ya en les Corts, va ser membre de la comissió encarregada de redactar la Constitució. En 1932 va ser expulsat del PRRS junt a Eduardo Ortega i Gasset,[3] fundant abdós un nou partit: Esquerra Radical Socialista (IRS), en el que també va militar el seu germà Evaristo, que posteriorment es convertiria en alcalde d'Alcoy. Va ser breument ministre de Justícia en 1933 en el fallanc govern d'Alejandro Lerroux i després en el governe de Diego Martínez Barri des del 8 de setembre fins al 29 de novembre de 1933.[4][5]
En les eleccions de 1933 va obtindre 48.674 vots en primer regrés,[6] encara que va perdre el seu escan de diputat. El seu partit sempre va tindre una complexa llínea ideològica i uns profunts balancejos polítics, #lo que li va impedir poder incorporar-se a atres partits i li va deixar com un menut partit sense molta influència política. En 1935, IRS va quedar exclosa del Front Popular, despuix de la qual cosa Botella decidix que el partit no present candidats a les eleccions de 1936 i demana el vot per al Front Popular.[7]
En 1936 publica el seu llibre Una llínea política. Durant la Guerra Civil no va tindre un paper rellevant. En giner de 1939 es va exiliar des de Barcelona, primer a França i a continuació a Mèxic gràcies a l'ajuda del SERE,[2] a on es va instalar en la seua família. Va arribar a Veracruz a bordo del vapor Flandre en juny de 1939.[8] Va fallir en Ciutat de Mèxic el 19 de juny de 1942.[9]
Va deixar inacabada la seua obra El cas d'Espanya.
Família
[editar | editar còdic]Va contraure matrimoni en Consol Pastor, en la que va tindre tres fills: Virgilio, Ovidio i Claudio.[10][11] El seu germà va ser Evaristo Botella Asensi, alcalde republicà d'Alcoy que va morir fusilat en l'immediata posguerra.[8]
El seu net Juan Botella Medina va ser medalliste olímpic per Mèxic en bot de trampolí en els Jocs Olímpics de 1960.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Miró, 1981, p. 9.
- ↑ 2,0 2,1 . Consultat el 2025-05-17.
- ↑ Avilés Farré, 2006, p. 213.
- ↑ Tovar Martín, 1986, p. 317.
- ↑ Urquijo Goitia, 2008, p. 120.
- ↑ Vila García, 2011, p. 533.
- ↑ Avilés Farré, 2006, p. 385.
- ↑ 8,0 8,1 . Consultat el 2025-05-17.
- ↑ Miró, 1981, p. 263.
- ↑ Girona y Donzell, 1995, p. 135.
- ↑ García, 1995, p. 87.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFAvilés Farré2006">Avilés Farré (2006). L'Esquerra burguesa i la tragèdia de l'II República, Madrit: Comunitat de Madrit. ISBN 9788445128817.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFEgido #León2006">Egido #León (2006). Republicans en la memòria: Azaña i els seus, Madrit: Eneida. ISBN 9788495427908.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía1995">García (1995). Exiliats. L'emigració cultural valenciana (sigles XVI-XX), Generalitat Valenciana.
- (1995) L'exili valencià en Amèrica. Obra i memòria, Universitat de Valéncia/Institut Juan Gil-Albert.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFVa mirar1981">Va mirar, Adrián (1981). El combat polític de Juan Botella Asensi, Alacant: Institut d'Estudis Alacantins.
- (1986) El Palau del Ministeri de Justícia i les seues obres d'art, Ministeri de Justícia. ISBN 8450539986.
- (2008) Governs i ministres espanyols en l'edat contemporànea, Madrit: CSIC.
- (2011) La república en les urnes: el despertar de la democràcia en Espanya, Madrit: Marcial Pons. ISBN 978-84-92820-51-1.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Juan Miguel Botella Asensi, el polític de l'Esquerra Radical Socialiste, per J. M. Santacreu Soler, de l'Universitat d'Alacant (en català)
- Fotos de Juan Botella Asensi
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Juan Botella Asensi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.