Anar al contingut

Agustí Albors

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Agustí Albors Blanes (Alcoy, 25 de maig de 1822 - Alcoy, 10 de juliol de 1873) fon un polític espanyol, també conegut com El Pelletes. Membre del Partit Republicà Federal, fon alcalde d'Alcoy despuix de la Revolució de 1868 i en la Primera República Espanyola, morint violentament en esclatar la Revolució del petròleu.

Biografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Mort de l'Alcalde d'Alcoy D. Agustín Albors (Segona part de la Guerra Civil. Anals des de 1843 fins al decés de don Alfonso XII).jpg
Mort de Albors
Tomba d'Agustín Albors Blanes en el Cementeri de Sant Antonio Abad.

Fill d'un industrial paperer d'idees progressistes, en 1837 va ingressar en la Milícia Nacional i en 1840 en el Partit Progressiste. Va participar en la rebelió de Boné en 1844, raó per la que va tindre que exiliar-se a França i va ser condenat en contumàcia a 22 anys de presó. Va tornar a raïl d'un indult en 1846 i va participar en la revolució de 1854.

En 1855 va ser nomenat tinent d'alcalde d'Alcoy i comandant de la Milícia Nacional, pero en 1856 va ser destituït per Leopoldo O'Donnell, encara que va anar novament elegit regidor entre 1857 i 1860. Simultàneament es va dedicar a fundar dos fàbriques textils i va abandonar el Partit Progressiste per a passar al Partit Democràtic. Va participar en el tumult del general Juan Prim contra el govern moderat d'agost de 1867 i va ser desterrat a les Illes Marianes, encara que posteriorment va ser indultat.

Va dirigir la revolució de 1868 en Alcoy, presidint la Junta Provisional i enfrontant-se a l'eixèrcit. Va ser designat alcalde i, despuix de les eleccions generals de 1869, va ser elegit diputat a Corts pel Partit Republicà Democràtic Federal. Va formar part del Club Democràtic Antón Martín de Madrit.

Va dirigir el tumult federaliste en Alcoy en agost de 1869 i va ser elegit novament regidor de l'ajuntament d'Alcoy. Va ser nomenat alcalde una atra volta el 9 de febrer de 1873, i va ser qui va proclamar la Primera República Espanyola en la ciutat. Quan en juliol la Associació Internacional dels Treballadors (AIT) va declarar la folga general en Alcoy, a on es trobava la Comissió Federal, Albors va tractar de negociar en els folguistes infructuosament, reunint-se en els seus cabecilla en l'ajuntament, des del que, acabada la reunió sense èxit, es varen fer alguns dispars contra els manifestants que ho rodejaven. Estos, en resposta, varen assaltar i varen incendiar l'edifici i varen assessinar a Albors, el cos mutilat del qual va ser arrastrat pels carrers d'Alcoy.[1][2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L'Ilustració Espanyola i Americana, any XVII, n.º XXVIII, 24 de juliol de 1873, p. 451.
  2. Font Monge, Gregorio de la, «Agustín Albors Blanes», Diccionari biogràfic espanyol, Real Acadèmia de l'Història.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]