Anar al contingut

Virola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Virola-theiodora-1860.jpg
Virola
Per a l'anell utilisat en instalacions de gas i aigua i com abrazadera vore virola (objecte).


Virola, coneguda com epená, és un gènero botànic d'arbreés mijans, natius de les selves de Sudamérica, estretament vinculades en atres Myristicaceae, com Myristica. Comprén 77 espècies descrites i d'estes, solament 41 acceptades.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

fulls lustrosas, obscures en diminutes florés grogues, i emet una olor pungente.

La resina rojosa obscura de la seua corfa conté varis alcaloides alucinogens, molt notable és 5-PIXE-DMT (en Virola calophylla), bufotenina (5-OH-DMT), i Dimetiltriptamina (DMT); també hi ha beta-carbolina alcaloide harmala, IMAO que potencia els efectes de DMT. D'acort a Richard Evans Schultes, l'us de Virola en rituals màgic-religiosos es restringix a nacions de l'occident de la conca del ric Amazones i parts de la conca del Orinoco color puya.

Medicina tradicional

[editar | editar còdic]

Els brots de Virola oleifera produïxen lignano-7-ols i verrucosina en acció antifúngica a Cladosporium sphaerospermum en dosis tan baixes com 25 micrograms. El lignano-7-ols oleiferina-B i oleiferina-G treballen en C. cladosporoides a dosis tan baixes com 10 micrograms.[2]


Referències

[editar | editar còdic]