Virola
Virola, coneguda com epená, és un gènero botànic d'arbreés mijans, natius de les selves de Sudamérica, estretament vinculades en atres Myristicaceae, com Myristica. Comprén 77 espècies descrites i d'estes, solament 41 acceptades.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Té fulls lustrosas, obscures en diminutes florés grogues, i emet una olor pungente.
La resina rojosa obscura de la seua corfa conté varis alcaloides alucinogens, molt notable és 5-PIXE-DMT (en Virola calophylla), bufotenina (5-OH-DMT), i Dimetiltriptamina (DMT); també hi ha beta-carbolina alcaloide harmala, IMAO que potencia els efectes de DMT. D'acort a Richard Evans Schultes, l'us de Virola en rituals màgic-religiosos es restringix a nacions de l'occident de la conca del ric Amazones i parts de la conca del Orinoco color puya.
Medicina tradicional
[editar | editar còdic]Els brots de Virola oleifera produïxen lignano-7-ols i verrucosina en acció antifúngica a Cladosporium sphaerospermum en dosis tan baixes com 25 micrograms. El lignano-7-ols oleiferina-B i oleiferina-G treballen en C. cladosporoides a dosis tan baixes com 10 micrograms.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Virola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.