Anar al contingut

Virtuts teologales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fe esperanza y caridad.jpg
Fe, Esperanza i Caritat. Escultures de Manuel Tolsá en la Catedral de Mèxic.

En la teologia catòlica, es diuen virtuts teologales o virtuts teològiques els hàbits que Deu infunde en l'inteligència i en la voluntat del home per a ordenar les seues accions a Deu mateix. Tradicionalment es conten tres: la fe, l'esperança i la caritat. Junt a estes, solen citar-se com a complement les virtuts cardinals, en l'àmbit de les cridades sèt virtuts infusas.

En la Sagrada Escritura

[editar | editar còdic]

Els teòlecs cristians solen partir d'alguns texts de la Sagrada Escritura per a demostrar l'existència de les virtuts teologales:

L'amor de Deu ha segut derramat en els nostres cors per l'Esperit Sant que se nos ha donat
Rm 5, 5
I ara permaneixen la fe, l'esperança i l'amor, estos tres; pero el major d'ells és l'amor
1Co 13, 13
Perque sense la fe és impossible agradar a Deu
Hb 11,6

En el magisteri de l'Iglésia catòlica

[editar | editar còdic]

El Magisteri de l'Iglésia també ha tractat el tema profusament. Inocencio III parla d'una discussió que existia per a dilucidar si els chiquets rebien les virtuts teologales en ser batejats,[1] i Clemente V ensenya com més provable que tals virtuts es infundan a chiquets i adults junt en el batisme.[2]

El Concilie de Trento senyala ya clarament que el home rep, junt en la gràcia, els dons de la fe, l'esperança i la caritat.[3] Ara be, s'ha discutit si en açò es definix la seua existència o no: Suárez afirma que sí i Báñez que no.

El Catecisme de l'Iglésia catòlica tracta en tres ocasions de les virtuts teologales. En els números 1812 i 1813 afirma que són virtuts que es referixen a Deu de manera directa (com el seu orige -provenen d'Ell-, com el seu motiu i el seu objecte) i servixen per a dispondre als cristians en els diversos aspectes de la seua relació en Deu. D'ahí que siguen fonamentals en l'existència dels que per la gràcia són "fills de Deu": vivifican totes les demés virtuts. En el número 2086, citant el catecisme romà, indica que el compliment del primer manament requerix les virtuts teologales. I en els números 2656 a 2658 tracta de la relació de les virtuts teologales en l'oració: la fe permet entrar en oració; l'Esperit Sant ensenya a celebrar la llitúrgia en l'esperança posada en la tornada del Jesucristo; i la caritat, derramada en el cor per l'Esperit Sant (cf. Rm 5, 5), és la font del diàlec en Deu.

Archiu:VirtudesBraga.jpg
Les Tres Virtuts Teologales en el santuari del Bom Jesus do Monte (Braga, Portugal).
  1. Denz 410.
  2. Cf. Denz. 483.
  3. Cf. Denz. 799.800 i 821.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]