Virtuts teologales
En la teologia catòlica, es diuen virtuts teologales o virtuts teològiques els hàbits que Deu infunde en l'inteligència i en la voluntat del home per a ordenar les seues accions a Deu mateix. Tradicionalment es conten tres: la fe, l'esperança i la caritat. Junt a estes, solen citar-se com a complement les virtuts cardinals, en l'àmbit de les cridades sèt virtuts infusas.
En la Sagrada Escritura
[editar | editar còdic]Els teòlecs cristians solen partir d'alguns texts de la Sagrada Escritura per a demostrar l'existència de les virtuts teologales:
En el magisteri de l'Iglésia catòlica
[editar | editar còdic]El Magisteri de l'Iglésia també ha tractat el tema profusament. Inocencio III parla d'una discussió que existia per a dilucidar si els chiquets rebien les virtuts teologales en ser batejats,[1] i Clemente V ensenya com més provable que tals virtuts es infundan a chiquets i adults junt en el batisme.[2]
El Concilie de Trento senyala ya clarament que el home rep, junt en la gràcia, els dons de la fe, l'esperança i la caritat.[3] Ara be, s'ha discutit si en açò es definix la seua existència o no: Suárez afirma que sí i Báñez que no.
El Catecisme de l'Iglésia catòlica tracta en tres ocasions de les virtuts teologales. En els números 1812 i 1813 afirma que són virtuts que es referixen a Deu de manera directa (com el seu orige -provenen d'Ell-, com el seu motiu i el seu objecte) i servixen per a dispondre als cristians en els diversos aspectes de la seua relació en Deu. D'ahí que siguen fonamentals en l'existència dels que per la gràcia són "fills de Deu": vivifican totes les demés virtuts. En el número 2086, citant el catecisme romà, indica que el compliment del primer manament requerix les virtuts teologales. I en els números 2656 a 2658 tracta de la relació de les virtuts teologales en l'oració: la fe permet entrar en oració; l'Esperit Sant ensenya a celebrar la llitúrgia en l'esperança posada en la tornada del Jesucristo; i la caritat, derramada en el cor per l'Esperit Sant (cf. Rm 5, 5), és la font del diàlec en Deu.
Notes
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virtudes teologales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.