Visió dels vençuts

Visió dels vençuts

Visió dels vençuts. Relacions indígenes de la Conquista és una selecció de texts nahuas apareguts en el XVI. L'obra es conforma de fragments d'escrits indígenes que narren els acontenyiments durant la conquista de Mèxic. Els texts varen ser traduïts a l'espanyol per Ángel María Garibay Kintana i compilados per Miguel Leon-Portilla. A través de la compilació de varis relats escrits des de la perspectiva indígena, es conseguix expondre al llector la varietat sobre dites perspectives, especialment les que varen rebujar la presència d'estrangers. El llibre està dividit en dèsset capítuls i un apèndix. Actualment està considerat com una obra fonamental de l'història de Mèxic per les històries detallades de la conquista des del punt de vista indígena, que rarament s'estudia pel públic en general. León-Portilla era expert en cultura nahua, i nahuatlato també (parlant de náhuatl).

El compilador del llibre, Miguel Leon-Portilla

És una obra que s'ha estat editant constantment, puix l'edició més recent és la vigèsim novena i es va publicar en 2007 per l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic en la colecció Biblioteca de l'Estudiant Universitari, d'ella actualment circula la seua trigèsima reimpressió (2020).

En l'any 2016 la UNAM va publicar la versió en náhuatl titulada Pehualoqueh intlachializ: totlahtol itechpa yaoyotl ihuicpa caxtiltecah.

Contingut

Visió dels vençuts és un intent per recopilar alguns dels principals escrits indígenes dels primers anys despuix de la caiguda de Tenochtitlan. L'idea és presentar un panorama ampli del modo en que els mesoamericanos varen viure la Conquista de Mèxic. Baixe eixa premissa, León-Portilla acodix a vàries fonts escrites en náhuatl, algunes d'elles traduïdes a l'espanyol per Ángel María Garibay Kintana. Entre els documents més importants en els que es va basar León-Portilla es troben el Còdex Florentino, els Anals de Tlatelolco i els Cantares Mexicans

En Visió dels vençuts León-Portilla trenca en el història coneguda, ya que fins al moment els texts universalment difosos sobre la conquista eren els escrits de fra Bernardino de Sahagún, Diego Muñoz Camargo i alguns d'atres espanyols. En el llibre s'inclouen episodis de Texcoco, Chalco, Tezozómoc i Tenochtitlan.

El llibre consta de varis apartats, que comprenen el periodo comprés entre el primer albirament dels espanyols per part dels mesoamericanos, en les costes del Golf de Mèxic (1519), i la derrota final dels tenochcas en 1521.

Un eixemple notable de la narrativa del llibre és la falta de menció de l'important rol de les forces indígenes aliades com els Tlaxcaltecas i Texcocanos en la conquista, aixina com l'importància de traductors, com La Malinche.

Resumixen

Les històries indígenes que es presenten dins del llibre es dividixen en tres parts principals. Primer, es compilan vàries parts d'uns texts indígenes per a demostrar l'estat de la gent indígena ans que aplegaren els espanyols, inclús varis presagios religiosos que es varen interpretar com a pronòstics de l'arribada dels espanyols. Segon, es descriu a través d'alguns dels mateixos recursos indígenes i alguns atres la marcha dels espanyols cap a Tenochtitlan, i les vàries trobades, relativament amistosos i no, a lo llarc del camí. Finalment, la tercera part es caracterisa per l'arribada en Tenochtitlan i la violència entre els mexica i els espanyols, terminant finalment en la rendició de la ciutat.

Ans que aplegaren els espanyols

El primer capítul recopila fragments del Còdex Florentino i la Història de Tlaxcala [1] archivat en Wayback Machine. de Diego Muñoz Camargo que descriuen els varis presagios religiosos que, des del punt de vista dels dos texts, pronostica la vinguda a Amèrica de Cortés i els espanyols. Els presagios que supostament pronostiquen l'arribada dels espanyols semblen ser, principalment, fenomens naturals. Per eixemple, el primer "presagie funesto" va ser una "mechó de fòc" que va aparéixer en el cel. Ademés, el tercer presagie funesto detalla cóm un temple "va ser ferit per un raig" a pesar de que no havia plogut recentment. Aixina que uns acontenyiments relativament naturals es varen interpretar com presagios. Els presagios del Còdex Florentino es corroboren en la Història de Tlaxcala [2] archivat en Wayback Machine..

La marcha dels espanyols cap a Tenochtitlan

Entre els capítuls dos i sèt, tenim cronològicament les primeres notícies de l'arribada dels espanyols fins a la seua arribada a Tenochtitlan. Esta secció principalment trau fragments del Còdex Florentino, específicament els informantes de Sahagún, pero també hi ha certs fragments de la Crònica Mexicana, la Història de Tlaxcala [3] archivat en Wayback Machine. de Diego Muñoz Camargo, i el Còdex Ramírez. Escomença en la primera notícia dels espanyols dins dels seus barcos que, al principi, semblen a la gent indígena com a “cerros grans”. En acabant de que Motecuhzoma es dona conte de que han aplegat els espanyols, envia uns mensagers vestits d'or, turquesa, i varis atres minerals preciosos en varis sacrificis humans en el cas de que siguen deus. Ademés, es deprén del Còdex Florentino que l'actitut de Motecuhzoma en esperar l'arribada dels espanyols s'incorpora per por i oix.

La Matança de Cholula

La matança en Cholula

Artícul principal → Matança de Cholula.

Un dels events més importants que es cobrix en esta secció és la matança de Cholula. Este conflicte entre els espanyols i els seus aliats, els tlaxcaltecas, es descriu des de dos perspectives. Primer, la perspectiva dels informantes de Sahagún en el Còdex Florentino ho retrata com a conseqüència directa dels interessos de les tlaxcaltecas, que eren aliats dels espanyols. Des d'esta perspectiva, els tlaxcaltecas varen incitar la matança per un prejuí o conflicte ya existent. El Còdex Florentino indica que l'ànima dels tlaxcaltecas, “ardia contra els de Cholula". La Història de Tlaxcala, no obstant, representa la matança com una conseqüència de no haver somés als espanyols per part dels de Cholula.

Despuix, el Còdex Ramírez detalla la trobada entre els espanyols i el príncip Ixtlilxóchitl de Texcoco qui finalment es convertix al cristianisme. Esta part del Còdex Ramírez també nota que Motecuhzoma decidix rebre als espanyols en pau.

Una panorama de Tenochtitlan

Els espanyols en Tenochtitlan

En aplegar a Tenochtitlan, Cortés es reunix en Motecuhzoma. Segons el Còdex Florentino, l'incredulitat de Motecuhzoma és palpable. Ell diu, “No, no és somi, no m'alce del somi adormilado, no ho veig en somis, no estic somiant…”. Ademés, es descriu l'estància dels espanyols dins de la ciutat en “La Casa Real” i el seu interés en l'or de Tenochtitlan.

La matança del temple major

Durant una festa indígena cridada “Toxcatl” per a honrar al seu deu, Huitzilopochtli, aixina com a Tezcatlipoca, es porta a terme una matança planificada pel subordinat de Cortés, Pedro de Alvarado. Cortés havia eixit de la ciutat per a combatre a l'eixèrcit de Diego Velázquez de Cuéllar, el llavors governador de Cuba. Es descriu dins del Còdex Florentino cóm els espanyols varen tancar totes les eixides del Pati Sagrat, en el qual tenia lloc la festa religiosa, i que “ningú va poder eixir”. El text senyala que, en acabant de que els espanyols hagueren retornat a la Casa Real, els indígenes varen sitiar contínuament als espanyols fins que varen eixir de la ciutat durant La Nit Trista. La XIII relació d'Ixtlilxóchitl i el Còdex Aubín corroboren el mateix event de manera molt similar.

La Nit Trista

La Nit Trista es descriu a través del Còdex Florentino també. El fragment del Còdex Florentino indica cóm els espanyols tractaven de fugir de la ciutat clandestinament per a evitar una batalla per tindre una força comparativament menuda. Tot açò va ocórrer despuix de la matança de Motecuhzoma – encara no hi ha concordancia sobre qui va matar al rei mexica (o els espanyols, o els mexicas). Finalment, no obstant, es va descobrir la seua fugida i aixina va començar la batalla de la “Nit Trista” – aixina cridat per la pèrdua de vida i or per part de Cortés i el seu eixèrcit.

Els informantes de Sahagún relaten cóm, despuix de la seua fugida de Tenochtitlan, es pensava generalment entre el poble de Tenochtitlan que els espanyols no anaven a retornar. Ademés, relata lo que es diu hueyzáhuatl – una epidèmia de pigota, provablement – va passar ràpidament per la ciutat ans que els espanyols si varen aplegar de nou per a sitiar a la ciutat. Es descriu detalladament la manera per la qual varen atacar a la ciutat – en canons montades en barcos fets fòra de la ciutat, notablement. Els espanyols seguien alvançant a l'interior de la ciutat, a pesar de que els guerrers indígenes, baixe el mando de Tzilacatzin i Cuauhtémoc, seguien barallant fins al fi de tot lo món

El lloc de Tenochtitlan pels espanyols

El Còdex Florentino, la XIII relació de Alva Ixtlilxóchitl, i la VII relació de Chimalpain relaten la rendició de la ciutat als espanyols. Sobre la rendició, el Còdex Florentino relata, principalment, un presagie de la rendició en la forma del mateix mechó de fòc que va aparéixer ans que aplegaren els espanyols. També, relata la derrota de Cuauhtémoc i com Cortés va exigir l'entrega de l'or indígena. La relació de Ixtlilxóchitl afig que el lloc va durar huitanta dies i que varen morir, “més de doscents quaranta mil” de mexicas – una sifra òbviament exagerada, com la majoria d'estimacions indiquen que la població de Tenochtitlan en eixa época era entre 200,000 i 300,000. La relació de Chimalpain descriu com Cortés va conseguir tot el tesor de la ciutat.

Relació dels informantes de Tlatelolco

Finalment, per a terminar el llibre, León-Portilla usa la relació dels informantes anònims de Tlatelolco per a corroborar tots els events més importants que es varen presentar a través del Còdex Florentino, el Còdex Aubin, la XIII relació de Alva Ixtlilxóchitl, la VII relació de Chimalpain, el Còdex Ramírez, i el Història de Tlaxcala. Ademés, afig unes cançons tristes que tenen que vore en la derrota de Cuauhtémoc i la Nit Trista, entre unes atres coser

Índex

L'apèndix per León-Portilla descriu en més detalle la rellevància cultural i històrica del text. Inclou seccions sobre l'evolució cultural, Mèxic-Tenochtitlan, l'imperi, la societat, la guerra mexica, l'educació, l'escritura, el calendari prehispánica, la lliteratura indígena, i la ruta dels conquistadors.