Anar al contingut

Visnea mocanera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Visnea mocanera (Visnea mocanera)

Visnea mocanera L.f., coneguda en castellà com mocán, és una espècie d'arbre perenne originari de la Macaronesia. És l'únic representant del seu gènero, incloent-se en la família Pentaphylacaceae segons el sistema de classificació APG IV.[1][2][3]

Es tracta d'un dels arbres que componen el bosc de laurisilva canària.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre siempreverde, d'entre 4 i 8 metros, podent alcançar excepcionalment fins a 15 metros d'altura. Té el tronc robust i grisáceo. Les seues fulles són lanceoladas en vores serrades.[4]

Florix de decembre a març. Les seues menudes flors hermafroditas d'1 cm de diàmetro són pentámeras, en pétals de color blanc cremoso i molt fragants, que apareixen en arracades colgantes i de forma acampanada.

El seu frut, denominat yoya o mocán,[5][4] és una baya globosa i ovalada del tamany d'un cigró, de fins a 2 cm de diàmetro. Són càpsules carnosas de color roig lluent quan estan verts tornant-se púrpures casi negres en la madurea.

La dispersió dels fruts es produïx per zoocoria, sobretot pel consum que d'ells fan aus com els cuervos Corvus corax subsp. canariensis o les colomes turqué Columba bollii.[6][7]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És un endemisme dels archipèlecs macaronésicos de Canàries (Espanya) i Madeira (Portugal).

En Canàries està present en les totes les illes a excepció de Lanzarote i La Graciosa, encara que està considerada com a rara en La Gomera i relíctica en Gran Canària i Fuerteventura. En Madeira es troba únicament en la illa homònima, sent ací prou rara.

Es desenrolla entre els 300 i 1000 metros d'altitut, generalment en riscs del domini del bosc termófilo i en les àrees baixes més seques de la laurisilva.


En Canàries forma una associació vegetal pròpia denominada monteverde sec o Visneo mocanerae-Arbutetum canariensis. Es tracta d'un bosc dens de talla mija, localisat en les cotes per baix de l'àrea d'influència dels núvols dels vents alisios.[8]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El tàxon va ser descrit originalment pel naturaliste suec Carlos Linneo el Jove en base en l'informació proporcionada pel botànic escocés Francis Masson, qui herborizó l'espècie en l'illa de Tenerife en 1778. Linneo va publicar la seua descripció en Supplementum Plantarum en l'any 1782.[9][10]

Etimologia[11]
  • Visnea: nom genèric que va ser dedicat al comerciant Visne, interessat per la botànica.
  • mocanera: epítet que deriva del seu nom popular en Canàries.
Sinonímia

Presenta els següents sinònims:[2]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

V. mocanera ha segut aprofitada pel ser humà per a diversos usos.[12]


Els aborigen canaris aprofitaven els seus fruts com a aliment, preparant els de Tenerife en ells una espècie d'arrope o mel medicinal denominada chacerquen, que utilisaven com a remei per als problemes intestinals. Ademés, els fruts eren també utilisats pels seus efectes astringentes en el procés de momificació. Per la seua banda, els aborigen de Gran Canària també confeccionaven vi i vinagre en els fruts segons les fonts etnohistóricas.[13][14][15][16]

L'us medicinal de V. mocanera va seguir present en la societat canària despuix de la conquista europea en el sigle xv. Els fruts i fulls eren aprofitats per les seues propietats antiinflamatorias, estomacalés, cicatrizantes, nutritivas i per a curar llagues i ferides.[17] L'us medicinal també s'estenia a Madeira, a on els fulls s'utilisaven per a curar ferides i com a agent antiulceroso.[18]


La seua fusta, encara que no va ser tan utilisada com la d'atres arbres natius, es va aplegar a usar per a la confecció de vares de fusta de les teulades en El Ferro, o en l'elaboració dels pals per al joc del pal en Tenerife. En La Gomera també es va utilisar com a llenya i per a l'obtenció de carbó vegetal.[19][20][12]

El fullage va ser utilisat ademés com forraje per al ganado caprino i vacú.[12]

L'espècie posseïx també cert us com planta ornamental pel seu fullage vert intens.[21][22]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

Està catalogada com espècie baix preocupació menor en la Llista Roja de la UICN, ya que encara que en Canàries és relativament comuna, les poblacions de Fuerteventura i Madeira són menudes i deuen protegir-se.

Es troba protegida a nivell de la comunitat autònoma de Canàries per l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada en el seu Anex II.[23]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Es coneix en les illes Canàries com mocán, terme que la majoria dels experts consideren un guanchismo, és dir, un vocablo de procedència aborigen canària que ha sobrevixcut en el espanyol de les illes.[24][25][26]

Sobre el possible significat de la paraula mocán, el filòlec i historiador Ignacio Reis propon la seua traducció com a 'arracada' des d'una possible forma original mughan, moqqan.[27]


Alguns autors han propost la seua procedència des del portugués via les illes de Madeira, a on l'arbre és conegut com mocano, nom que també rep l'espècie Pittosporum coriaceum.[18][28]

En algunes zones de Canàries es coneix també en els noms de mocanera i mocanero, per a distinguir aixina l'arbre del frut.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Visnea mocanera L. f.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 10 de maig de 2022.
  2. 2,0 2,1 «Visnea mocanera L.fil.». GBIF - Global Biodiversity Information Facility. Secretariat de GBIF. Consultat el 10 de maig de 2022.
  3. «ERICALES Link» (en anglés). Angiosperm Phylogeny Website. Consultat el 10 de maig de 2022.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Mocán». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 10 de maig de 2022.
  5. «Yoya». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 10 de maig de 2022.
  6. (1975).«Disseminació de plantes canàries. Senyes inicials».Vieraea: Folia Scientarum Biologicarum Canariensium.Organisme Autònom Complex Insular de Museus i Centres del Cabildo Insular de Tenerife.Santa Creu de Tenerife:(5)
    38-60.ISSN 0210-945X.Consultat el 11 de maig de 2022.
  7. Martín (2000). [1], Tenerife: Conselleria de Política Territorial i Mig ambient del Govern de Canàries, pp. 99. ISBN 84-89279-12-3.
  8. (2006) [2], Santa Creu de Tenerife: Grafcan, pp. 125-126. ISBN 978-84-611-3811-1.
  9. «Visnea mocanera L.f., Suppl. Pl. 251 (1782)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 10 de maig de 2022.
  10. Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [3], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del Paí­s de Gran Canària, pp. 135.
  11. Kunkel, Günther (1986). [4], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
  12. 12,0 12,1 12,2 (2014) [5], Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, pp. 350-353. ISBN 978-84-491-1401-4.
  13. (1995) [6], Santa Creu de Tenerife: Organisme Autònom de Museus i Centres del Cabildo Insular de Tenerife, pp. 30. ISBN 84-88594-00-3.
  14. (1952) [7], Santa Creu de Tenerife: Goya Edicions, pp. 38.
  15. «Guanches: mòmies i ossos. ¿Una qüestió de classe?». Museus de Tenerife. Cabildo Insular de Tenerife. Consultat el 11 de maig de 2022.
  16. Morals Padró (1978). [8], Las Palmas de Gran Canària: Ajuntament de Las Palmas de Gran Canària; El Museu Canari, pp. 371. ISBN 84-500-2951-1.
  17. Pérez de Pau; Medina Medina, {{{nom2}}} (1988). [9], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris, pp. 58. ISBN 84-404-1458-7.
  18. 18,0 18,1 «Informaçõés sobre a planta: Visnea mocanera (L.) fil.» (en portugués). Projecto Biopolis. Construindo uma bio-região europeia. CQM (Centre de Química dona Madeira). Consultat el 10 de maig de 2022.
  19. (1996).«La techumbre vegetal en la vivenda tradicional herreña: la coberta pajiza».Tenique: revista de cultura popular canària.Grup folklórico de l'Escola de Magisteri de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(4)
    89-114.ISSN 1139-2053.Consultat el 11 de maig de 2022.
  20. Cardona Moixa, Antonio (1996). [10], Las Palmas de Gran Canària: Linca, pp. 152.
  21. Centre Ambiental La Tahonilla(2017).«Mocán (Visnea mocanera.Catàlec de Flora Canària.Consultat el 11 de maig de 2022.
  22. «VISNEA MOCANERA L.f.». Arbres Ornamentals. Consultat el 11 de maig de 2022.
  23. «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 10 de maig de 2022.
  24. (2002) «mocán», , Santa Creu de Tenerife: Editora de Temes Canaris, pp. 1173-1175. ISBN 84-95691-32-9.
  25. «Mocán». Els Guanchismos. Diccionari de Toponímia de Canàries. Biblioteca Universitària de la ULPGC. Consultat el 13 de maig de 2022.
  26. (1991).«Introducció a l'estudi de la fitonimia canària».Revista de Filologia de l'Universitat de l'Estany.Universitat de l'Estany.Sant Cristóbal de l'Estany:(10)
    31-50.ISSN 0212-4130.
  27. «mocán». Diccionari històric-etimològic del amaziq insular (DHEAI). Consultat el 13 de maig de 2022.
  28. (2015) «mocán, moçan, mocana», [11], Sant Cristóbal de l'Estany: Institut d'Estudis Canaris. ISBN 978-84-88366-95-5. «No obstant, algunes senyes d'índole etnolingüística i històrica fan posar esta filiació en dubte. Si es pren en consideració el fet de que mocán és amprat en les Illes Azores i Madeira per a designar un atre arbre madeirense, es podria concloure que es tracta d'un portuguesismo dut des de l'illa de Madeira, a on, per una atra part, té una major extensió semàntica que en Canàries.»

Bibliografia

[editar | editar còdic]