Anar al contingut

Vitronectina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La vitronectina (VTN o VN) és una glucoproteína de la família de la hemopexina que es troba abundantment en el sèrum, la matriu extracelular i l'os.[1] En els humans està codificat pel gen VTN.[2][3]

La vitronectina s'unix a la integrina alfa-V beta-3 (αVβ3), promovent l'adheriment i la disseminació celular. També inhibix l'efecte amolador sobre la membrana de la ruta del complement citolítico, i s'unix a vàries serpinas (inhibidors de serina proteasa). És una proteïna secretada i existix en forma de cadena única o en forma acoplada, en dos cadenes retallades unides per un enllaç disulfuro.[2] S'ha especulat que la vitronectina està implicada en la hemostasia[4] i en la malignidad tumoral.[5][6]

Estructura

[editar | editar còdic]

La vitronectina és una glucoproteína de 75 kDa, formada per 459 residus d'aminoàcits. Al voltant d'un terç de la massa molecular de la proteïna està composta per carbohidrats. En ocasions, la proteïna és escindida despuix de la arginina 379 per a produir vitronectina de dos cadenes, a on les dos parts estan unides per un enllaç disulfuro. No s'ha determinat experimentalment cap estructura d'alta resolució, a excepció del domini N-terminal.

La proteïna consta de tres dominis:

  • El domini N-terminal de somatomedina B (1-39)
  • Un domini central homòlec a la hemopexina (131-342)
  • Un domini C-terminal (residus 347-459) també en homologia a la hemopexina.


S'han descrit vàries estructures per al domini de la somatomedina B. La proteïna es cristalizó inicialment en complex en un dels seus socis d'unió fisiològica: l'inhibidor del activador de plasminógeno-1 (PAI-1) i l'estructura es va resoldre per a este complex.[7] Posteriorment, dos grups varen descriure l'estructura del domini utilisant l'espectroscòpia per mig de resonància magnètica nuclear de proteïnes.[8][9]

El domini de la somatomedina B és un nuc disulfuro molt unit, en 4 enllaços disulfuro dins de 35 residus. S'han reportat diferents configuracions dels ponts disulfuro per a este domini,[10][11][12] pero esta ambigüitat ha segut resolta gràcies a la descripció de l'estructura cristalina[12]

S'han dissenyat models d'homologia per als dominis central i C-terminal.[12]

El domini de somatomedina B de la vitronectina s'unix al activador de plasminógeno inhibidor-1 (PAI-1), i ho estabilisa.[7] En conseqüència, la vitronectina servix per a regular la proteólisis iniciada per l'activació del plasminógeno. Ademés, la vitronectina és un component de les plaquetes i està involucrada en la hemostasia. La vitronectina conté una seqüència RGD (45-47), que és un lloc d'unió per a integrinas unides a membrana (com el receptor de vitronectina), que servixen per a ancorar cèlules a la matriu extracelular. El domini somatomedina B interactua en el receptor de uroquinasa, tenint efectes en la migració celular i en la transducción de senyals. S'ha demostrat que els nivells plasmáticos alts de PAI-1 i del receptor de la uroquinasa es correlacionan en un pronòstic negatiu per als pacients en càncer. L'adheriment celular i la migració estan directament involucrades en la metàstasis del càncer, lo que proporciona una possible explicació per a esta observació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Boron, Walter F. and Boulpaep, Emile L. "Medical Physiology". Saunders, 2012, p.1097.
  2. 2,0 2,1 «Entrez Gene: M Vitronectin».
  3. Biochemistry.26(21)
    6735–42.doi:10.1021/bi00395a024.
  4. Thrombosis Research.89(1)
    1–21.doi:10.1016/S0049-3848(97)00298-3.
  5. Current Opinion in Cell Biology.5(5)
    864–8.doi:10.1016/0955-0674(93)90036-P.
  6. Stem Cells.28
    N/A–N/A.doi:10.1002/stem.271.
  7. 7,0 7,1 Nature Structural Biology.10(7)
    541–4.doi:10.1038/nsb943.
  8. Biochemistry.43(21)
    6519–34.doi:10.1021/bi049647c.
  9. The Journal of Biological Chemistry.279(28)
    29359–66.doi:10.1074/jbc.M401279200.
  10. The Journal of Biological Chemistry.277(30)
    27109–19.doi:10.1074/jbc.M200354200.
  11. The Journal of Biological Chemistry.279(34)
    35867–78.doi:10.1074/jbc.M405716200.
  12. 12,0 12,1 12,2 Proteins.44(3)
    312–20.doi:10.1002/prot.1096.