Vodevil
El vodevil (del francés vaudeville) és un gènero de teatre de varietats naixcut en França en el XIX i desenrollat principalment en els Estats Units entre els anys 1880 i la década de 1930.
Estructurat com un tipo de comèdia llaugera que es va desenrollar en França a partir de el XVIII i que solia intercalar números musicals.[1] Posteriorment, en el vodevil nortamericà es presentava una gran varietat d'actuacions que pretenien entretindre i provocar l'hilaritat o la sorpresa en l'espectador, inclosos espectàculs musicals, dansa, espectàculs de comèdia, espectàculs en animals entrenats, espectàculs de màgia, acrobàcia, cine (presentació de curtmetrages i cançons ilustrades), malabarisme, obres teatrals d'un acte, pantomimas i demostracions atlètiques.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme vaudeville sorgix de l'expressió en francés voix de ville (en castellà veu del poble) utilisada per a identificar les baladas i càntics populars interpretats pels juglarés en l'Edat Mija. Un atre possible orige del terme es relaciona en la localitat francesa Vau de Vire (vall de Vire), una vall situada en la frontera de Normandia en el que les cançons populars es varen convertir en un icon del lloc. Les cançons compostes en Vire se'ls va cridar voix de Vire (veu de Vire).[3]
El terme actual que referix a l'espectàcul, vaudeville, sorgix de vàries alteracions llingüístiques a través de l'evolució de la llengua francesa. El terme com tal s'escomença a utilisar en els Estats Units per a designar al gènero de la comèdia al voltant de 1871, i és tret del nom d'una companyia anomenada Sargent's Great Vaudeville Company of Louisville, Kentucky.[4] L'adaptació en llengua castellana del terme francés és vodevil.
Història
[editar | editar còdic]L'orige del vodevil en França està en l'enriquiment de la comèdia teatral per mig de lletres cantades usant melodies populars (vaudevilles). En els Estats Units el seu orige és diferent i s'emmarca en la llínea d'atres espectàculs de varietats com els music halls, music saloons, freak shows, espectàculs de burlesque, nickelodeons, digues-me museums, shows de minstrel i circs.[5]
En temps de la Guerra de Secessió nortamericana, els espectàculs viagers com els circs i els digues-me museums (museus que presenten objectes rars, animals exòtics o persones en anomalies físiques a canvi d'un digues-me) eren populars entre la població per representar una gran novetat en presentar actes sorprenents, animals exòtics, objectes estranys i persones en capacitats úniques o en anomalies físiques. En les primeres décades de el XIX varen sorgir els teatres galliponters i circs que mostraven l'actuació d'obres clàssiques, acrobàcia i demostracions atlètiques a canvi d'unes quantes monedes; els espectàculs eren viagers i recorrien gran part del país fent les seues presentacions. En la mitat de el XIX sorgixen espectàculs enfocats a l'audiència adulta en els que es presentaven rutines còmiques en contingut sexual, tals com els espectàculs de cabarés i espectàculs de burlesque. El minstrel, un espectàcul en el que persones blanques que es caracterisaven com negres per a fer rutines acrobàtiques, es popularisa en les primeres décades de el XIX. El sorgiment i popularitat dels espectàculs d'entreteniment va ocasionar el major auge del show business en l'història.[6]
Es reconeix que el vaudeville va sorgir en octubre de 1881, quan l'empresari Tony Pastor obri per dècima quarta ocasió el seu teatre galliponter en la ciutat de Nova York adaptat al gust familiar i auto declarat com "el primer teatre de vaudeville en Nova York, abastit de bon gust", esperant obtindre una resposta del públic femení. Els espectàculs anteriors de Pastor eren únicament orientats al públic masculí per presentar humor cru i obscé, considerat en l'época com no apte per a dònes.[7]
El vaudeville va marcar una gran transformació en la cultura nortamericana convertint-se en un dels espectàculs més populars entre la població, ya que abandonava completament el conservador estil de vida de l'época victoriana al sexualizar qualsevol tipo d'espectàcul i convertir-ho en una raó a favor per al seu consum, sent comparat aixina en els espectàculs de burlesque i cabaré. L'utilisació de dònes envoltes en actes i rutines sexuals per a la promoció del vodevil i el recórrer a imàgens de dònes en cartells i volants que atreen principalment al públic masculí, varen transformar les tècniques de mercat. Els medicine shows mostraven productes que alegaven ser elixirs miraculosos en firas i teatres de vodevil, sent el principi del desenroll econòmic de vàries empreses de productes alimenticis, cigarros i cosmètics. Algunes empreses com Coca-cola i Nabisco varen sorgir en medicine shows.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]- Burlesque
- Cabaret
- Freak show
- Minstrel
- Medicine show
- Music hall
- Revista
- Teatre de varietats
- Museu Americà de Vodevil
- Circuit Tívoli
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "Vaudeville" in Grove's Dictionary of Music and Musicians, 2001.
- ↑ Anthony Slide (1994). The encyclopedia of vaudeville (en anglés), Greenwood Press. ISBN 0313280274.
- ↑ Vaudeville Definició i orige del terme en anglés Merriam-Webster Dictionary
- ↑ Vaudeville, A History
- Archivat el 18 de giner de 2012 archivat en Wayback Machine. American Studies at the University of Virginia
- ↑ Trav S.D (2006). No Applause--Just Throw Money: The Book That Made Vaudeville Famous (en anglés), Faber & Faber. ISBN 1429930411.
- ↑ Nick Tosches (2001). Where dead voices gather (en anglés), Little, Brown and Co. ISBN 0316895075.
- ↑ Tony Pastor: Biografy from Answers.com, consultat 12 de giner de 2012
- ↑ Andrew L. Erdman (2004). Blue vaudeville: sex, morals and the mass màrqueting of amusement, 1895-1915 (en anglés), McFarland. ISBN 0786418273.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vodevil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.