Volant (prensa)
El volant o volant d'acunyament és una prensa o màquina utilisada en les cases de la moneda per a falcar monedes per mig de la pressió de dos troquelar. En Espanya també se li coneix com balancín.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]La màquina està composta per un fuset o tornell central, mogut per un braç horisontal cridat balancín, que té en els seus extrems dos pesades boles (generalment de plom) que ajuden a aumentar la força i inèrcia del colp.[2] El fuset du en el seu extrem inferior una caixa a on s'estaja un dels dos troquelar (el «cunye superior»), mentres que l'atre troquel permaneix fix en una base anomenada test o cep, sobre la que es coloca el cospel (la peça de metal en blanc) abans de ser falcat.[1]
Per a accionar la prensa, un o varis operaris tiraven d'unes cordes nugades als extrems del balancín, fent girar el fuset i colpejant en força el cospel entre abdós troquelar, quedant aixina impresos l'anvers i el revers de la moneda al mateix temps. Segons el tamany de la prensa, esta podia ser operada per un sol treballador (els volants «de mig cos») o requerir fins a tres o quatre hòmens per a les prenses més grans («de cos sancer»), que aplegaven a falcar unes 20 monedes per minut entre varis operaris ben coordinats.[3]
Història
[editar | editar còdic]Els primers esbossos coneguts d'una prensa d'este tipo s'atribuïxen a Leonardo dona Vinci (1452-1519).[4] La primera prensa de volant construïda realment per a falcar peces va ser obra de l'arquitecte Bramante, en 1508, empleada inicialment per a falcar medalles de plom; uns anys més vesprada, l'orfebre florentino Benvenuto Cellini va utilisar també esta tècnica.[5]
La primera ceca en mecanisar-se en esta tecnologia va ser la d'Augsburc, en 1550.[4] Durant els sigles XVI i XVII la tècnica es va perfeccionar i es va estendre a cecas d'Àustria, París, Londres i Madrit,[5] i en Espanya es va utilisar en cecas com la de Segòvia (activa des de 1586) i la de Barcelona, a on es va introduir durant la Guerra de Successió.[6]
A finals del sigle XVIII, l'ingenier suís Jean Pierre Droz va perfeccionar la prensa dotant-la d'una virola partida, que va permetre falcar la moneda en la vora gravada i, junt en el mecànic Philip Gengembre en la Casa de la Moneda de París, va desenrollar sistemes d'alimentació i retirada automàtica de les peces.[4][7] A raïl d'estes millores, l'acunyament en vora llaurada per mig de prensa de volant es va fer obligatòria en Espanya para tots els metals.[4]
El volant va ser reemplaçat progressivament durant el sigle XIX per prenses mecàniques més modernes, com la prensa de fricció.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Fabricació de la moneda». Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ 2,0 2,1 «Els volants de falcar». Museus de Segòvia. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ «Fabricació de la Moneda». bencoins.com. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Prenses de volant o balancín». Isabel II Reina de les Españas. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ 5,0 5,1 «Prensa d'acunyament». Museu de la Moneda, Banc Central de l'Equador. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ «Prensa volant (prensa de falcar moneda)». Vocabulari controlat i multilingüe d'arquitectura i art chilé. Consultat el 22 de juliol de 2026.
- ↑ 7,0 7,1 «La llarga història del prensage de metals». Interempresas. Consultat el 22 de juliol de 2026.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1788) Diccionari castellà. Diccionari castellà, 1788
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volante (prensa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.