Volcà Cotopaxi
El volcà Cotopaxi (pronunciat [ko.toˈpak.si]) és un estratovolcán actiu, situat en el centre-nort d'Equador, en la província de Cotopaxi. Pertanyent a la cordillera dels Vages, específicament als Vages septentrionals, conta en una altitut de 5897 m s. n. m.; per lo que és la segona montanya més alta de l'Equador i dels Vages septentrionals, només superat pel volcà Chimborazo.
La seua última gran erupció es remonta al 26 de juny de 1877;[1] no obstant, des de 2015 es troba en un nou procés eruptivo, per lo que es troba en constant observació per part de l'Institut Geofísico de la Escola Politècnica Nacional. Es localisa a 33 km al noroest de Latacunga, a 39 km al sur de Sangolquí i a 45 km al surest de Quito. El volcà i les seues afores formen part del Parc nacional Cotopaxi, una reserva que forma part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides de l'Equador. El Cotopaxi és considerat el monument natural més emblemàtic de la província homònima; aixina mateix, és un gran atractiu turístic que cada any atrau a mils de persones.
Etimologia
[editar | editar còdic]No se sap al moment la etimologia de la paraula Cotopaxi. Existixen vàries conjectura. Una d'elles creu que ve de l'idioma aborigen caribe que significa "rei de la mort". Esta conexió en el caribe ve pel costat dels cares, antics pobladors de la costa d'Equador en la Baïa de Caráquez que despuix es desplaçarien als Vages.[2] Una atra versió diu que té orige chibcha, per lo que kutu segons contexts significa: «coll» o també «papada». No obstant, es desconeix la segona part de la paraula. S'ha aplegat a conjeturar un possible orige aimara, frut d'algun mitayo. En açò s'especula que P'ashi és una paraula de l'idioma aimara que significa «lluna». Per tant, Cotopaxi significa Coll de Lluna, a on la lletra x representa el fonema /ʃ/.[2]
Primers habitants
[editar | editar còdic]
Investigacions arqueològiques semblen confirmar que els primers habitants d'esta regió varen ser descendents dels chibchas. Més vesprada, numeroses migracions cayapas-colorats, atacameños i quijos la varen recórrer deixant la seua llavor que després va germinar en cacicazgos com els de Tacunga, Mulliambato, Píllaro, Quisapincha, Panzaleo i uns atres que la varen poblar abans de l'arribada dels incas.
Els seus extensos territoris cridats de Sant Vicente Màrtir –que incloïen l'actual província de Tungurahua i vastes terres de la regió oriental– inicialment varen formar part de la província de Pichincha, pero varen ser erigits com a província de Cotopaxi l'1 d'abril de 1851.
Pocs mesos més tart, el general José María Urbina,[3] com a Cap Suprem de la República, el 9 d'octubre va expedir el decret per mig del com va dispondre que la província es cridaria de León en homenage a la memòria del filántropo latacungueño dò Vicente León, pero finalment, per decret n.º 167 del 31 de maig de 1938, expedit pel Cap Suprem Gral. Alberto Enríquez Gall, es va canviar el seu nom novament i li la va tornar a cridar província de Cotopaxi.
La província està creuada de nort a sur per la cordillera dels Vages i entre les seues elevació més altes es destaquen: El Cotopaxi (5897 m), el Illiniza Sur (5245 m), el Quilindaña (4878 m), el Quispicacha (4578 m), el Yanaurco (4292 m) i el Quilotoa (3930 m), volcà apagat en el cràter del qual, de la mateixa manera que en el Cotacachi, s'ha format un estany, esta és d'aigua termal que manté una temperatura aproximada de 16 °C. en un ric contingut de sals minerals.
Està regada per numerosos rius, sent el principal el Cutuchi que naix en les faldes occidentals del volcà Cotopaxi, i després de recórrer la província de nort a sur s'introduïx en la província de Tungurahua a on pren el nom de Patate.
L'economia de la província es basa principalment en l'agricultura i en la ganaderia, i es destaca per la seua producció de grans, i de llet i els seus derivats.
En llengua originària kichwa Cotopaxi significa «Tro de la Lluna», i en la seua folklore es destaquen els danzantes de Pujilí, en la festa de Corpus; i La Mama Negra, en el més de setembre.
Existix una llegenda dins de la tradició dels pobles andinos d'Equador que conta que existix una rivalitat entre els volcans Cotopaxi i Chimborazo per l'amor del volcà Mama Tungurahua. El mit conta que finalment el Chimborazo va conquistar el cor de Mama Tungurahua i per això el Cotopaxi seguix actiu per l'enfade de no haver conseguit el seu amor.[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «70 de juny de 1877, erupció del volcà Cotopaxi». Institut Geofísico - EPN.
- ↑ 2,0 2,1 Jorge Carrera Andrade (1959). El Camí del Sol.
- ↑ «José María Urbina».
- ↑ «Els volcans també conten històries d'amor» (en és-la). El Comerç. Consultat el 7 de setembre de 2018.
- ↑ «[1]». Consultat el 7 de setembre de 2018 (en és-és).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Cotopaxi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.