Volcà Tupungato
.jpg){kind=link}
El volcà Tupungato[1] (veu huarpe: 'mirador d'estreles') és un domo volcànic ubicat en la cordillera dels Vages, en la frontera de la Argentina i Chile. És el mont més alt al Sur de l'Aconcagua, dècim en altura d'Argentina,[2] guanyant aixina el privilegi de ser un dels més alts de Sudamérica. Métodos precisos de medició han tirat una altitut de 6570 m s. n. m.
Descripció
[editar | editar còdic]És la montanya més alta dels Vages al sur del Aconcagua i domina les afores en el seu enorme tamany i representatiu con sobrepassant per molts metros els cims veïns. És considerat geològicament un volcà extint del pleistoceno, encara que el volcà holocénico Tupungatito, situat immediatament al suroest i en el que a voltes li'l confon, es troba en estat d'activitat en a lo manco díhuit erupció registrades des de 1829, les últimes de les quals varen ser emissions suaus de cendra en 1980 i 1986.[3]
Este volcà és visible des de les valls del centre-nort de la província de Mendoza; des de Santiago, la capital chilena, la seua visió és obstaculisada per les numeroses cordoneres antepostes, encara que des de l'extrem sur de la capital chilena (pont Maipo de la nort - sur) és possible vore-ho, en Chile igualment és visible des d'algunes montanyes de la zona central de la cordillera de la Costa com el cerro Bustamante o l'Alts de Lipangue.[4] De les seues faldes naix el riu Colorat que finalment desemboca les seues aigües en el riu Maipo.
Història
[editar | editar còdic]Diccionari Geogràfic de Chile (1899)
[editar | editar còdic]Ascensos
[editar | editar còdic]
Considerat com un dels volcans més alts del món, este massiç és un desafiu sério per a aquells montañistas que busquen experiència en altura: és un seismil alt, aïllat, tècnicament simple, encara que tan dur com el Aconcagua.[6] La seua closca de gèl perenne dificulta, empero, els últims metros d'ascensió. L'aproximació a esta montanya es realisa per tres rutes, cridades Nort, Oest i Sur, sent totes elles semblants si es comparen en térmens de distància i dificultat.
Els primers en ascendir la montanya varen ser Matthias Zurbriggen i Stuart Vines, de l'expedició Fitz Gerald, que es va realisar per l'alvertent chilé. Ho varen conseguir el 12 d'abril de 1897, tres mesos en acabant de que el primer dels nomenats vencera el Aconcagua, situat 80 quilómetros més al nort.[2]
Els primers argentins en alcançar el cim per l'alvertent Argentina varen ser els membres d'una comissió militar que va realisar una expedició en 1946 per a ascendir el Tupungato i el Polleras.[3]
En giner de 1985, montanyencs Guillermo Viero i Leonardo Rabel varen ser els primers que varen intentar ascendir Tupungato del costat este. Durant este intent, abdós varen morir[7]i els seus cossos eren descoberts per atres montanyencs uns dies despuix.[7] En 2024, la mochila de Viero estava descobert per montanyenca Gabriela Cavallaro. Ella va trobar una cambra tipo Super-8, en una película que va mostrar que Viero i Rabel varen ascendir exitosamente. En febrer de 2025, Cavallo i dos filles de Viero varen organisar una expedició per a recuperar la mochila.[8][9]
Accident aéreu de 1947
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Vol 59 de BSAA.
El 2 d'agost de 1947 un Lancastrian de British South American Airways es va estrelar contra un abrupte glaciar a 4724 m s. n. m. propenc al cim del Tupungato, en la seua ala nordest (del costat argentí). L'avió va ser enterrat per l'impacte, les remugades i les nevades subsegüents, lo que va fer impossible donar en el seu parador durant els treballs de rescat i exploració.[10]
En 1998 un andinista de Tandil va descobrir els restants de l'accident. Finalment una expedició en març de 1999 va conseguir aplegar a l'avió, despuix de dos dies de marcha a llom de mula fins a la base del Tupungato i atres dos de trepada en ajuda de piquets, cuerdo i crampones per a arribar fins al glaciar a on estaven els restants (alguns d'ells cremats) exposts en la morrena frontal per acció de l'alvanç del glaciar: parts del fuselage, la punta d'una de les ales, un motor, una hèliç, tubos d'oxigen, boines i botes de la RAF, males, i cadàvers mutilats enterrats en el gèl, conservats com si l'accident haguera ocorregut unes hores abans.[11][12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ elportaldemendoza.com. «Volcà Tupungato, el mirador de les estreles». Consultat el 24 d'octubre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 «El volcà Tupungato, inaccessible i extrem» (en és). Aconcagua Online. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ 3,0 3,1 «Volcà Tupungato - Andeshandbook». www.andeshandbook.org. Consultat el 2021-06-22.
- ↑ «Santiago Adicte — Quin bellea. El volcà Tupungato dalt i...». santiagoadicto.tumblr.com. Consultat el 2021-11-23.
- ↑ {{cita DGRCh|T|Tupungato (Cerro de)
- ↑ «Cap al cim del Volcà Tupungato: una travessia al cor dels Vages» (en és-cl). andesjournal.com. Consultat el 2022-09-01.
- ↑ 7,0 7,1 «CCAM». culturademontania.org.ar. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «on-murio-el seu-pare-en-1985-en-busca-de-la-mochila-que-nid09022025/ Expedició rescate: tornen a la montanya a on va morir el seu pare en 1985 en busca de la mochila que “va emergir” l'any passat» (en és). LA NACION. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Daughters scale mountain to retrieve photos, bag and pickaxe of legendary doneu who died on peak 40 years ago - CBS News» (en en-us). www.cbsnews.com. Consultat el 2026-04-29.
- ↑ «Accident description G-AGWH» (en anglés). Aviation Safety Network. Flight Safety Foundation. Consultat el 16 de juliol de 2018.
- ↑ Accident de British South American Airways en Tupungato (Mendoza) any 1947
- ↑ «BSAA Star Dust accident». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 1 de febrer de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Tupungato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.