Voltamperometría
La voltamperometría és el terme amprat per a referir-se a un grup de métodos electroanalíticos amprats en química analítica i varis processos industrials. En les tècniques voltamperométricas d'anàlisis l'informació qualitativa i quantitativa del analito s'obté medint la corrent en una cela electroquímica en funció del potencial aplicat.Esta informació s'obté en condicions que provoquen la polarisació de l'electrodo de treball. Per a intensificar la polarisació, els electrodos de treball en voltamperometría tenen superfícies de treball molt reduïdes, de tan sol uns pocs milímetros quadrats o inclús menys en algunes aplicacions. La voltamperometría és àmpliament utilisada per químics inorgànics, fisicoquímicos i bioquímics per a portar a terme estudis fonamentals sobre processos d'oxidació i reducció en varis mijos, processos d'adsorció en superfícies i mecanismes de transferència d'electrons en les superfícies d'electrodos modificats químicament.[1]
Història
[editar | editar còdic]El començ de la voltamperometría es va vore facilitat pel descobriment de la polarografía en 1922 pel Premi Nobel de Química Jaroslav Heyrovský. Les primeres tècniques de voltamperométricas varen tindre molts problemes, que llimitaven la seua viabilitat per a l'us diari en la química analítica. En 1942 Hickling va construir el primer potenciostato de tres electrodos. Els anys 1960 i 1970 varen ser testics de molts alvanços en la teoria, l'instrumentació, i l'introducció de sistemes afegits i controlats per computadores. Estos alvanços varen millorar la sensibilitat i varen crear nous métodos analítics. L'indústria va respondre en la producció més barata de potenciostatos, d'electrodos, i de les celes que podrien ser utilisats eficaçment en el treball analític de rutina.
Teoria
[editar | editar còdic]L'anàlisis de senyes requerix la consideració de la cinètica, ademés de la termodinàmica, pel component temporal de la voltamperometría. Idealizadas relacions termodinàmiques electroquímiques teòriques, tals com l'equació de Nernst estan elaborades sense una component de temps. Encara que estos models són insuficients per sí mateixos per a descriure els aspectes dinàmics de la voltamperometría, models com l'equació de Nernst i l'equació de Butler-Volmer senten les bases per a les relacions de voltamperometría modificades que relacionen la teoria en els resultats observats.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Douglas A. Skoog, Donald M. West, F. James Holler and Stanley R. Crouch. (2015). Fonaments de química analítica, Cengage Learning. ISBN 978-607-519-937-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voltamperometría» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.