WV25

WV25

WV25 és una tomba egipcíaca de la necròpolis popularment coneguda com Valle de les Mones, considerat el veí i el bessó en dimensions, geologia i funcions, del Valle dels Reis, també situat en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor.

La tomba va ser abandonada en acabant de començar la seua construcció, pero es creu que era la destinada al faraó Amenhotep IV ans que canviara el seu nom i traslladara la capital a l'actual Tell el-Amarna.

Marque històric

Coronat com Neferjeperura Amenhotep-Heqauaset, Amenhotep IV va heretar del seu pare un Egipte en la seua edat dorada, més ric que mai i en un imperi colonial en Àsia i en Àfrica fermament establit, en sòlides aliances en les atres potències del moment. No obstant, en els seus dèsset anys de regnat (de 1365 a 1348 a. C., aproximadament) el rei va demostrar la seua incapacitat o la seua ignorança en molts temes crucials, i el país sancer va caure en una severa crisis.

Considerat profeta, allumenat, malalt mental, tirà, pacifiste, si no tot açò a un mateix temps per diferents autors, de tots els faraons, Amenhotep IV és potser el que més rius de tinta ha fet abocar pel seu particular govern. En l'any 4 va decidir donar un gir de cent huitanta graus, canviant el seu nom pel de Ajenatón (Neferjeperura-Uaenra Ajenatón), abandonant el cult al deu Amón i resguardant-se baix el casi desconegut disc solar, l'Atón, en la nova capital construïda solament per a la seua glòria, Ajetatón (hui Tell el-Amarna). Alguna cosa més vesprada prohibiria tots els cults llevat els de Atón i Ra, de forma excloent i casi rallando el fanatisme, en una etapa que alguns han volgut vore com el primer monoteisme de l'història.

Encara que podem justificar la persecució de tots els deus egipcíacs -en particular el de Amón, el més important del panteón- per l'immens poder que posseïen els seus sacerdots, més difícil és explicar el perqué de la recessió econòmica del país, i de la pèrdua de les colónies asiàtiques, a mans de la potència del moment, els hititas. L'aument de la fam, la derrota dels eixèrcits i inclús una epidèmia de pesta farien pensar en una població tan supersticiosa que Amón havia castigat al faraó per la seua gosadia.

Ajenatón va morir en el 17.º any de regnat sense haver tornat a eixir de la seua capital. Durant tot aquell temps no solament havia abandonat les obres de construcció de WV25, sino que havia ordenat l'excavació d'una nova tomba en Tell el-Amarna, destinada a la família real al complet. I seria en este sepulcro, conegut hui com TA26, a on va ser enterrat Ajenatón. Mes, quan es va tornar a l'ortodòxia religiosa i Tebas va recuperar la capitalitat, la mòmia real va ser trasllada al Valle dels Reis, la necròpolis a la que va donar l'esquena el conegut “Rei Hereje”.

Situació

Encara que utilisa les sigles WV per a indicar el seu lloc en la Vall de les Mones (West Valley, o Valle Occidental, en anglés), la numeració de WV25 i de les seues veïnes seguix la del Valle dels Reis pròpiament dit (cridat també Valle Oriental). Ignorem les causes exactes que varen espentar al rei Amenhotep III a traslladar la necròpolis real al Valle de les Mones, pero la costum de construir les tombes reals allí no va durar més que una generació, retornant definitivament a la vall original baixa Horemheb.

La tomba WV25 està situada en l'extrem sur del Valle de les Mones, molt pròxima a WV23 i WV24. No obstant, WV22, la tomba de Amenhotep III, està situada a l'entrada de la vall, per lo que podem vore encara més intents de ruptura per part del constructor de WV25 -sembla ser que la primera en ser excavada de les tres meridionals- respecte als anteriors reis. La possible causa d'este notable distanciament potser fòra per a despistar als lladres de tombes, o perque es considerava ya massa atestada la necròpolis oriental.

Com es va senyalar abans, WV25 va ser abandonada en acabant de començar a ser excavada. Aixina i tot, es veu perfectament el perfil típic d'una tomba real, en una entrada en forma d'escala (A) i els començos interromputs del primer dels corredors descendents (B). La roca és de bona calitat, i les sales estan ben esculpidas encara que, com és evident, no va tindre temps siquiera de començar la decoració del lloc....

Vore també

• KV55

Referències

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.