WV23
WV23 és una tomba egipcíaca situada en el costat Oest de la necròpolis popularment coneguda com Valle dels Reis prop de la moderna ciutat de Luxor. Supostament el seu ocupant devia ser el penúltim (per a alguns és considerat l'últim) monarca de la dinastia XVIII, el vell rei Ai, pero la mòmia d'este últim jamai ha segut trobada i tal volta va ser destruïda per órdens del seu successor, Horemheb[1] ya que en ser descoberta en 1816 solament es va trobar el sarcòfec d'Ai reduït a péntols.[2]
Situació
[editar | editar còdic]La tomba d'Ai és una de les poques ubicades en la Vall de les Mones o Valle Occidental, un gran desfiladero paralel al Valle dels Reis o Valle Oriental cita requerida. Amenhotep III va ser el primer faraó en fer-se enterrar en este lloc, potser per a despistar als lladres, i despuix d'ell també aixina ho va dispondre Ajenatón abans de marchar-se a Tell el-Amarna. Segons es creu, la construcció de WV23 no data de temps d'Ai, sino de Tutankamón, aixina que és llògic que estiguera situada en este lloc, seguint els passos del seu pare i del seu yayo.
WV23 està en l'extrem sur del Valle de les Mones, molt alluntada de WV22 i immediata veïna de les atres dos tombes d'esta necròpolis, WV24 i WV25. El seu perfil és clarament el d'una tomba real, i el seu estil de construcció sembla alinear-se més en el de les futures tombes ramésidas que en el restant dels sepulcros utilisats per la dinastia XVIII. Aixina, com en el cas de la gran majoria de les tombes reals de les dinasties XIX i XX, WV23 té un eix recte i carix de pou funerari. La tomba en sí és menuda, de forma molt esquematizada i modesta en tots els sentits. De la mateixa manera que l'inacabada WV25, presenta corredors més amples de lo comú, mentres que la cambra sepulcral està notablement desviada a la dreta respecte a l'eix principal –no existix simetria axial–.
La tomba conta en les escales d'entrada típiques d'una tomba de la dinastia XVIII (A) i dos corredors en rampa descendent (B i D) en una escala més entre abdós (C). Seguidament trobem l'antecámara o cambra «del pou» (I), que complix en les funcions del típic pou funerari pese a no existir tal estructura, i finalment la cambra sepulcral o cripta (J). Esta a la seua volta consta d'una cambra anexa a ella (Ja), situada en l'eix de l'enterrament, i de majors proporcions inclús a la cambra E.
Decoració
[editar | editar còdic]
La semblança del programa decoratiu de la tomba d'Ai en la de Tutankamón (KV62) és un fet, aplegant a la conclusió de que els pintors d'abdós sepulcros varen ser els mateixos i separats per un curt espai de temps. Hi ha algunes escenes que apleguen a ser pràcticament idèntiques, i l'estil post-amárnico tan particular de les figures és una senya d'identitat d'abdós llocs. Açò va donar peu a pensar, i no sense raó, que potser WV23 anara en un principi destinada a Tutankamón, i que Ai la va usurpar en ascendir al tro. L'enterrament del jove rei va ser enviat de regrés al Valle dels Reis Oriental, a una tomba clarament no destinada a un faraó i que es correspon en dimensions i formes a atres sepulcros de la mateixa época i de lloc molt pròxim.
L'estat de conservació de les fresca no és molt bo. L'única estància que va aplegar a ser pintada va ser la cambra sepulcral, i en ella moltes escenes s'han perdut. No solament pel pas del temps han sofrit les poques pintures de WV23, sino també per la mà del home: les representacions d'Ai varen ser destrossades durant l'antiguetat, per la persecució que va sofrir despuix de la seua mort. Només es varen salvar dos escenes en les que apareix el monarca com ka, degut segurament al respecte que tenien els egipcíacs per estes representacions.
Si analisem la decoració de la cambra J, podem observar part del Llibre dels Morts, i la primera hora del Llibre del Amduat junt a imàgens d'atres hores, com la quinta o la sexta. Són particularment célebres les colorides imàgens d'uns babuinos, que varen donar el nom vulgar a la necròpolis sancera (Valle de les Mones). També existixen escenes del difunt acompanyats de deus com Osiris, Neftis, Hathor, Nut, i els quatre fills d'Horus, que apareixen per primera volta representats en una tomba real.
No obstant, potser el motiu decoratiu més interessant de la tomba, per damunt de les mones abans mencionades, és el d'una vívida escena de caça en els pantans, en els que apareix Ai acompanyat per la seua gran esposa real, Tey, caçant ànets i arponeando hipopótams. WV23 és l'única tomba d'un sobirà del Valle dels Reis i del Valle de les Mones que posseïx motius de caça, un tema molt freqüent en les tombes de nobles i alts funcionaris.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «WV23» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.