Walter Grotrian
Walter Robert Wilhelm Grotrian (Aquisgrà, 21 d'abril de 1890 - Potsdam, 3 de març de 1954) va ser un astrònom i astrofísic alemà. El seu guany més notable varen ser els Diagrames de Grotrian, que se seguixen amprant per a analisar les transicions electròniques entre distints nivells d'energia dels àtoms.
Semblança
[editar | editar còdic]Grotrian era l'únic conferenciant privat adscrit a la Universitat de Potsdam en 1921. En 1922 va ser nomenat observador en el Institut Astronòmic de Postdam (Institut Einstein), per a passar posteriorment a treballar en la Universitat Humboldt de Berlín. En 1941, durant el Tercer Reich, va ser director general de Societat Alemana de Física.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial va servir com Comandant en la Wehrmacht. En Peter Wellmann, Johannes Plendl i Karl-Otto Kiepenheuer va colaborar en la creació d'una ret europea d'estacions de medició de la variació de les radiacions del sol. Baixe la seua direcció, la "Funknachrichten-Kompanie" (Companyia de Radiodifusió de Notícies)[2] va afegir en les seues emissores personal dedicat a realisar observacions sobre la ionosfera.
En 1940 va ser en comissió de servici (per llavors pertanyia a la Luftwaffe) a la Noruega ocupada, per a establir contactes en els físics locals, en particular en l'observatori de l'ionosfera de Tromsø, al mateix temps que Svein Rosseland visitava Oslo. Este fet despuix va ser comparat en el paper de Heisenberg en 1941 davant Niels Bohr en Copenhague[3] i va anar un punt de conflicte en la seua correspondència en Lise Meitner, en qui volia renovar la seua antiga amistat despuix de la guerra en 1947.[4]
Grotrian s'ocupava principalment de la espectroscopía i la seua aplicació per a explicar fenomens astrofísics. La seua obra més important data de 1928, quan va publicar "Graphische Darstellung der Spektren von Atomen und Molekülen mit 1, 2 und 3 Valenzelektronen" (Representació gràfica dels espectres dels àtoms i molècules en 1, 2 i 3 de valència), ideant els Diagrames de Grotrian que se seguixen utilisant en l'actualitat.
Va realisar un segon descobriment important per mig de l'us de les senyes que havia recopilat en 1929 en una expedició a Sumatra en Erwin Freundlich, donant una explicació física correcta de l'espectre de la corona solar i una estimació de la seua temperatura en més d'un milló de graus centígrats. Per a això, va estudiar les llínees d'emissió de la llum de la corona solar en la regió verda de l'espectre, centrant-se en unes llínees d'emissió que no podien ser atribuïdes a cap element químic conegut (per lo que es va pensar en l'existència d'un nou element químic, al que els científics varen nomenar "coronium"). Grotrian i el suec Bengt Edlén varen demostrar que les dos llínees d'emissió observades sorgixen d'àtoms de ferro que han perdut per terme mig la mitat de les seues 26 electrons.[5]
També va descobrir que els núvols de pols interestelar poden explicar el fenomen de la llum zodiacal.
Eponimia
[editar | editar còdic]- El cràter d'impacte Grotrian en la Lluna
- El diagrama de Grotrian, utilisat en espectroscòpia atòmica per a mostrar les transicions dels electrons entre nivells d'energia atòmica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dieter Hoffmann: "Zwischen Autonomie und Anpassung: Die Deutsche Physikalische Gesellschaft im Dritten Reich". Max-Planck-Institut für Wissenschaftsgeschichte, Preprint 192 (2001) (pdf; 69 kB).
- ↑ Michael P.Seiler: Kommandosache "Sonnengott". Geschichte der deutschen Sonnenforschung im dritten Reich und unter alliierter Besatzung. Harri Deutsch, Frankfurt 2006.
- ↑ Dieter Hoffmann in Michael Frayn Kopenhagen (Michael Dörries Hrsg.), Wallstein 2003
- ↑ Hoffmann und z. B. Philip Ball Serving the Reich. The struggle for the soul of physics under Hitler, Bodley Head 2013
- ↑ AIXÒ. The Glory of a Nearby Star
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Walter Grotrian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.