Wasmannia auropunctata

hormiguita de fòc (Wasmannia auropunctata)

La hormiguita de fòc (Wasmannia auropunctata) és una formiga social molt chicoteta (al voltant d'1,5 mm de llarc), de color castany clar a castanyer dorat. És nativa d'América Central i del Sur i ara està escampada per parts d'Àfrica (inclosos Gabon i Camerún), Amèrica del Nort, les Antilles i sis grups d'illes del Pacífic (incloses les illes Galápagos, Hawái, Nueva Caledonia i les illes Salomón) i el nordest d'Austràlia (Cairns). Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Noms

En Cuba és una espècie introduïda invasora, i rep el nom de santanilla, o santanica perque quan va començar a ser abundant en la regió a on va aparéixer, Sancti Spíritus, varen cridar a un retor per a exonerar-la, qui va pregar l'auxili de Santa Ana de la qual va prendre el nom. L'espècie va ser descrita per primera volta en 1863 a partir de espècimen provinents de Cuba i nomenada originalment Tetramorium auropunctatum. En Puerto Rico li la coneix com albayalde, hormiguilla i yerba de guinea, en Panamà i en la costa colombiana, com candelilla, i en atres països, com a formiga roja, formiga colorada, formiga elèctrica o hormiguita de fòc pel dolor ocasionat per la seua picada. En Brasil rep el nom de formiga pixixica. Atres noms en atres idiomes són: Rote Feuerameise (alemà), electric ant o small fire ant (anglés), fourmi rouge o petit fourmi de feu (francés) i tsangonawenda (en Gabon).

Descripció

Les obreres no presenten diferenciació en castes, són molt menudes, en al voltant d'1,5 mm de llarc, i són de color castany clar a castanyer dorat. El gáster és a sovint més dorat. El cap és aparentment gran en relació en el cos, que es veu més curt en estar el gáster inclinat cap a avall. Les antenes tenen 11 segments, els dos últims són més grans i formen una maza diferenciada. Els escapos de les antenes (primer segment) són curts, no sobrepassen la vora posterior del cap. Estes poden insertar-se per a protegir les antenes dins de canals que s'estenen des del cap fins a casi la seua vora posterior. Els ulls són relativament menuts i es conten només 6 omatidios en la seua llongitut major. La superfície del tórax és molt rugosa i en apariència opaca, té en la part posterior dorsal (propodeales o epinotales) dos espines llargues i agudes, que són propenques en la base i divergixen cap a arrere en una llaugera curvatura cap a dins en vista dorsal. Presenta el pedicel (dos segments entre el mesosoma i el gáster) format pel pecíol i el post-pecíol. El pecíol té forma de hachuela, en un nuc de forma casi rectangular vist de perfil i més alt que el post-pecíol. El gáster és lluent, sense rugosidades. Pèls erectos i relativament llarcs cobrixen el cos de forma espayada.

Comportament

Són formigues d'anar pausado, que seguixen prou fidelment llargues rutes de molts metros des del formiguer als seus llocs d'aprovisionament. Són formigues generalistes que s'aprofiten d'una àmplia varietat d'aliments. Cacen alguns invertebrats, consumixen restants d'animals morts, furten menjar d'atres formigues, consumixen llavors i atres parts de vegetals, pero tenen especial predilecció per néctars de flors i nectarios, i pels mielatos d'insectes homópteros als que cuiden. Són cooperatives en el transport de peces d'aliment grans. Les obreres recolectores estan actives les 24 hores del dia, encara que són més actives en la nit. El seu chicotet tamany no llimita la seua agressivitat contra atres formigues i són capaces d'aniquilar o expulsar a atres espècies en defensa de les seues fonts d'aliment. No obstant, són poc agressives en individus de la seua mateixa espècie encara que provinguen d'una atra colónia. Són notables també per la seua dolorosa picada, desproporcionada per al seu tamany. En Cuba moltes persones es queixen de que la seua picadura és tan intensa que el dolor d'esta persistix per una miqueta menys de 45 minuts.

Formiguer

El formiguer no sol ser molt definit, sino que usen qualsevol lloc útil disponible a l'ampar de la pluja, junt al sol o elevat en arbres i plantes, en roques, tests o en vivendes humanes. La colónia és per lo tant dispersa i mòvil, i va generant nous núcleus inicialment molt menuts, que es mantenen en contacte en el núcleu d'orige, i creixen i es reubiquen fàcilment en cas de ser afectats. El formiguer pot tindre una o més reines. La reina pot viure usualment prop d'un any. Es produïxen femelles i mascles reproductors a lo llarc de casi tot l'any. En el seu hàbitat original anidan i s'alimenten principalment en la #fulleram. En àrees no pertorbades de Panamà, a on la distribució de l'espècie és natural, s'han trobat #densitat de 0,05 a 0,13 núcleus de formiguers per cada metro quadrat. En ecosistemes pertorbats i en àrees fòra de la distribució natural la densitat de nius o núcleus per metro quadrat pot ser molt més alta, per eixemple en Illes Galápagos, apleguen a 0,75 a 2,7 núcleus/m².

Reproducció

Lo comuna en atres formigues és que els mascles es produïxquen d'ous haploides no fecundados, i que els ous fecundados produïxquen les femelles, és dir les obreres estèrils i les reines, que són una nova combinació dels aportes de pare i mare. No obstant, en W. auropunctata, s'ha demostrat que els mascles i reines són reproduïts de forma clónica. Les reines són produïdes per ous no fecundados que per partenogénesis dupliquen el seu genoma, i resulten aixina idèntiques a la mare. Els machos, que són haploides, són produïts per ous fecundados que perden l'aporte matern i són per lo tant clonés del genoma nuclear del mascle progenitor. Les obreres són els únics individus diploides resultants de fecundació, pero són estèrils. Aixina, encara que en l'espècie hi ha llínees genètiques separades per a cada sexe reproductor, estes depenen una de l'atra per a sobreviure, perque el resultat de la seua mescla són les obreres. Estes, a pesar de ser estèrils, asseguren l'organisació social de l'espècie i el bon funcionament de les colónies.

Dispersió

Com l'espècie no obté els beneficis de la reproducció sexual exogámica, el vol nupcial es fa innecessari per a trobar una parella. Les reines tenen ales quan són jóvens, pero no realisen el vol nupcial. S'ha demostrat que una reina nova sobreviu mal sense l'ajuda d'algunes obreres, les que no podrien acompanyar-la en un vol nupcial. Encara que no es beneficien de la dispersió per vol nupcial, la colónia invadix nous territoris emetent noves colónies cap a l'exterior del seu centre d'orige. Com l'agressivitat entre membres de núcleus diferents d'una mateixa localitat, i encara entre els alluntats és dèbil, una colónia pot irradiar per gemació per a formar en la pràctica una colónia multicéntrica. Una colónia pot aplegar a expandir-se radialmente fins a 500 metros en un any si les condicions són propícies. Aixina va invadint territoris d'enorme superfície.

Ademés de la dispersió normal per gemació de colónies, durant les inundacions poden ocórrer trasllats de colónies situades en objectes flotants. Estes colónies podrien també superar barreres marítimes entre illes quan objectes com els cocos servixen de transport. L'home és el major responsable de l'àmplia distribució actual. El comerç de productes és el causant del trasllat transoceànic de l'espècie. El comerç de plantes ornamentals és la font de infestación en hivernàculs de països de climes frets. En Àfrica cap a 1920, l'espècie va ser introduïda deliberadament per agrònoms en Gabon com a controladora de plagues del cacaotero. Actualment en Camerún l'espècie s'ha estés 120 km al sur i 300 km al nort des de l'orige d'introducció i es considera que en tota eixa extensió constituïx una única supercolonia.

Hàbitat

En els països a on és nativa, W. auropunctata és una plaga en els boscs pertorbats i en àrees agrícoles. Les seues #densitat poden ser molt elevades en les plantacions, com en plantacions de canya de sucre i en els cacaotales. En els boscs fragmentarios la densitat de W. auropunctata està correlacionada en una pobra diversitat d'atres formigues. Competixen molt eficientemente en l'explotació dels recursos del mig, i poden disminuir o anular a atres formigues competidores. L'espècie és generalista també en l'elecció del lloc d'anidación. Estos poden trobar-se en àmplia varietat d'hàbitats, des de vivendes urbanes i rurals i en les seues afores, i en camps agrícoles, en xares i fins a en boscs que poden ser naturals o pertorbats o artificials. Poden viure en hàbitats humits o secs i en zones costeres. Per les seues llimitacions dispersivas, no és colonizadora primerenca d'hàbitats pertorbats. En zones de climes frets no conseguixen establir-se en hàbitats naturals, pero han conseguit establir-se en edificacions en temperatures càlides, com en vivendes i hivernàculs, en Los Àngeles i Sant Francisco (Califòrnia, EE. UU.), Gran Bretanya i Canadà. En eixos llocs la fredor impedix la dispersió local, pero el trasllat i exportació de plantes infestadas poden servir per a que estes poblacions invadixquen noves regions i països més càlits.

Espècie ecològicament exitosa

A pesar de no beneficiar-se de la recombinació dels aportes matern i patern com a font de variació transmisible per a l'adaptació al mig, esta espècie és ecològicament molt exitosa. El seu èxit es deu a numeroses raons com són: alimentació generalista, còpula dins del niu, reproducció clónica, desenroll de les colónies per gemació en l'auxili de la colónia inicial, falta d'agressivitat en les formigues de la seua mateixa espècie, creació de supercolonias, reclutament de gran cantitat d'individus, activitat a tota hora, i comportament oportuniste que els permet apropiar-se de la totalitat dels recursos disponibles en l'ambient en detriment d'espècies competidores.

Distribució

És originària de països de tropicals d'Amèrica continental (Neotrópico) pero no està clar cuan expandida estava en eixos territoris abans de la seua dispersió per l'home. En Chile i en el territori continental d'Equador no existixen registres de la seua presència. Ha segut introduïda en les Antilles, Bahames, Bermuda, Florida, Califòrnia, Àfrica centre occidental (Gabon i Camerún), i en numeroses illes del Pacífic com: les Galápagos, Nueva Caledonia, les Salomón, Vanuatu, les Hawái, Fiji, Wallis y Futuna, Tahití i també està present en Cairns, nordest d'Austràlia. És molt provable que se seguixca expandint per atres illes per mig del comerç. En Canadà i Gran Bretanya és una plaga d'hivernàculs. En Espanya ha segut recentment detectada nidificando en l'exterior.

Plaga invasora

La introducció pel ser humà ha causat que esta espècie s'haja difòs per molts països del tròpic mundialment. I com és extremadament exitosa en térmens ecològics, com a espècie exòtica en eixos països contribuïx a la reducció de la diversitat d'espècies, en estar involucrada en la disminució de l'abundància total d'insectes voladores i arborícolas, i en l'eliminació de poblacions d'aràcnits. En Galápagos, mengen les tortugues galápagos recent naixcudes i ataquen els ulls i les cloaques de les tortugues adultes. Es considera que és potser l'espècie de formiga que més amenaça a la regió del Pacífic. En Àfrica Central l'espècie s'expandix sense llímits i està afectant a numeroses espècies animals, inclús els elefants són afectats en atacar els seus ulls. Esta espècie és una de les cinc espècies de formigues incloses en la llista de les 100 pijors espècies invasoras de la Base de Senyes Global d'Espècies Invasoras (Global Invasive Species Database) del IUCN SSC Invasive Species Specialist Group (ISSG). En Santa Fe, chicoteta illa de les Galápagos s'ha conseguit erradicar esta espècie per mig de verins per a formigues no selectius, per fòc o per eliminació de vegetació.

Enllaços externs

• Alert: "Identifying the Little fire ant" (Alerta: "Identificar la hormiguita de fòc"). University of Hawai'i. (inclou foto) Consultada el 8 de març de 2009 (anglés).
• Galeria de fotos de Christian König. (francés).
• Presentació completa de la hormiguita de fòc [2] archivat en Wayback Machine. per James K. Wetterer del Grup d'Especialistes d'Espècies Invasivas ISSG (francés).
• Ant management. Little Fire Ant (Wasmannia auropunctata) [3] archivat en Wayback Machine. del IUCN SSC Invasive Species Specialist Group (ISSG) (anglés).
• ^{[enllaç trencat]} per Eric Geirnaert (francés).
• Atres imàgens, guia de camp, i nomenclatura en AntWeb.

• Imàgens de W. auropunctata en Pests and Diseases Image Library - PaDIL (anglés).
• Sitie que centralisa l'informació sobre l'invasió de W. auropunctata en la Polinèsia Francesa [4] archivat en Wayback Machine. (francés)
• Lloc que resumix informació sobre l'invasió de W. auropunctata en la Polinèsia Francesa (francés) (anglés)