Wasta

Es denomina wasta o wasata (àrap:واسطة) a un concepte sociocultural assimilable a certa forma de nepotisme associada en la família i els membres de la tribu, pròpia dels països del Mig Oriente. El wasta influïx sobre distintes facetes de la vida quotidiana en el Mig Orient, li'l pot considerar com l'influència especial que eixercixen els membres del grup o tribu. L'anàlisis de dites societats indica que el wasta és un determinant important en com s'organisen les activitats econòmiques i com s'assignen els recursos en les societats del Mig Orient.

En la seua forma moderna més simple, el wasta fa referència a un contracte social implícit, per lo general dins d'un grup tribal, el qual obliga a aquells integrants del grup a brindar assistència (tractament favorable) a uns atres que pertanyen al mateix. Aixina els membres del grup posseïxen una obligació àmplia de proveir assistència quan se'ls requerix i aquells que la soliciten no posseïxen una obligació de donar una compensació directa a canvi de la sistencia rebuda. El wasta forma part del teixit social en el Mig Oriente i és visible en casi tota activitat, des de la forma en que els governs interactuen en les empreses fins a la forma que adopten diverses polítiques. És comú usar el wasta per a conseguir ocupació o ser ascendit, per a traure la llicència de conduir, entrar en l'universitat, obtindre la llicència per a un negoci, i múltiples atres activitats quotidianes. Al respecte s'ha mencionat en ironia que "servix com un mig d'acció afirmativa per als que posseïxen ventaja". No obstant s'ha sostingut que el wasta també posseïx una faceta positiva en humanisar la burocràcia. La paraula nepotisme posseïx un significat alguna cosa similar encara que no idèntic.

Donades les característiques de les cultures dels pobles àraps centrades en les relacions i el concepte de tribu, és que el concepte del wasta s'impon moltes voltes sobre la meritocracia. Si ben el wasta és percebut pels estrangers en forma negativa esta objecció ètica deu superar l'argument de que en realitat no existix res discret ni amagat sobre el wasta, el qual forma part de la cultura i indústria de la regió, i és una norma acceptada en la societat àrap.

Conceptes aproximadament similars en atres cultures són sociolisme en Cuba; blat en Rússia; guanxi en China i vetternwirtschaft en Alemània.

Etimologia

La paraula wasta prové de la paraula àrap moderna "wasīṭ"( وسيط) que comunament significa mig pero a sovint significa alguna cosa similar a intermediari. La paraula en àrap significa lliteralment 'influències' o 'les teues conexions'.

Desenroll i evolució

Encara que no ha segut possible determinar quan es va generalisar l'us del wasta, es pensa que distintes variants del wasta han existit en la majoria de les societats àraps des de fa sigles. S'estima que el wasta, de la mateixa manera que atres costums o institucions socials, ha evolucionat en les societats del Mig Oriente en ser considerat un element que brinda millors solucions a certs problemes socials i temes d'assignació de recursos que pogueren ser resolts per mig d'un atre tipo d'acorts institucionals.

Tant el terme com l'us del wasta han evolucionat des de la mediació practicada pels líders de les tribus nómades per a resoldre conflictes interns i entre tribus. El wasta en quant mediació continua sent eixercitat pels majors en les tribus i clans, havent mutado en el seu us d'un sistema utilisat per les tribus a un sistema més instuticionalizado de nacions estats.

Evolució del wasta en la societat tribal

Tradicionalment el wasta era utilisat com un element per a resoldre conflictes ajudant a mediar entre famílies. El cap de la família, tribu o clan era el que feya de waseet (intermediari) mediant i adjudicant dins de la tribu i negociant conflictes en atres tribus. En esta forma el wasta era un element que ajudava a cimentar i mantindre l'unitat, integritat i estatus de la tribu dins de la societat). En el temps el wasta va evolucionar fins a convertir-se en un mig de intercesió. L'émfasis va canviar de preservar i millorar l'estatus de la tribu a promoure els interessos dels individus que formaven la tribu. Este canvi de beneficis colectius cap a beneficis personals sembla ser una innovació relativament moderna que va tindre lloc en la mida que la major competitivitat de l'àmbit laboral modern va impondre tensions adicionals sobre les societats àraps El canvi també pot interpretar-se com anant en la direcció d'una llenta desaparició del wasta com a mecanisme social preponderant.

En este canvi va evolucionar també la seua mecànica. El rol del waseet va ser reduït. Els individus en contactes que tenien el habilitat de brindar wasta podien dirigir-se directament a l'atre individu, evitant a l'intermediari. És important notar que a pesar de l'evolució del wasta cap a un mig per a promoure els interessos personals, el benestar de la família i la tribu va continuar sent una força impulsora de la pràctica del wasta, encara que l'element de intercesió pel benestar de la tribu s'incorpora ara d'una manera més sotil. Són importants algunes de les diferències entre el “wasta antic” i el “wasta modern”. En el wasta antic, el líder tribal buscava guanyar una ventaja en nom de la tribu de forma tal que el wasta funconaba des del top de la piràmide social cap a la seua base. El wasta modern, encara que encara oferix ventages per a latribu, treballa des de les bases en sentit ascendent. En el wasta antic la seua mateixa existència li permetia als majors de la tribu i a l'autoritat cimentaven el seu estatus i autoritat per mig del seu rol com a intermediaris. Esta font d'estatus i autoritat s'ha perdut en gran part en el wasta modern.

Evolució moderna

Tant el terme com l'us del wasta han evolucionat des de la mediació practicada pels líders de les tribus àraps nómades per a resoldre conflictes interns i entre tribus. El wasta en quant mediació continua sent eixercitat pels majors en les tribus i clans, havent mutado en el seu us d'un sistema utilisat per les tribus a un sistema més instuticionalizado de nacions estats.

El desenroll dels estats àraps en el XX, llunt d'eliminar el wasta, va crear noves oportunitats per a que s'adaptara i florira. Per eixemple, l'expansió del servici civil jordà durant i després de la década de 1960, va conduir a circumstàncies en que els nous burócratas completaven la plantilla d'empleats en persones provinents de les seues famílies esteses o regió d'orige. Els governs no oponien resistència a esta conducta, ya que estaven menys preocupats en construir un estat basat en principis occidentals que en establir la seua pròpia llegitimitat sobre el poble, i esta era una forma d'alcançar dit objectiu. Els líders tribals es convertien en mediadors entre l'estat i els membres de la tribu, que després es convertixen en les seues adherentes mentres els caps es transformen en polítics moderns. “Esta és la forma per mig de la qual el wasta i el nepotisme es varen popularisar i varen donar lloc a mils d'empleats no calificats i improductius que no fan més que esperar pel seu salari a fi de més,” segons el Dr Adnan Badran, president de la Philadelphia University en Jordània.

Si ben els orígens del wasta són més positius que el seu us actual, s'ha convertit en un problema endèmic en els països àraps que numerosos jóvens citen com una de les raons que els impulsen a voler emigrar.

Un croniste de Bahrain, explica lo següent respecte a esta pràctica i el seu orige:

El sistema va evolucionar per a preservar l'estructura social de la tribu. Va permetre que els líders distribuïren la riquea de la tribu com a millor interpretaren segons el seu saber i experiència per a preservar la pau i el harmonia. Ells otorgaven a la seua discreció, accés a les oportunitats a aquells que ho mereixien o a aquells que d'una atra manera serien deixats de costat. És important preservar la tribu evitant que es debilite a sí mateixa, per lo que es tendix a evitar la competència.

És més encara, rares voltes les empreses en el món àrap posseïxen polítiques de ‘no-nepotisme’, per lo que a sovint és possible trobar grups de treball conformats per amics i parents els quals poden o no estar calificats per a fer les tasques. Esta pràctica s'observa tant en el sector privat com en el públic. En numerosos països àraps, tals com Aràbia Saudita, Kuwait, Tastar i Líban, el wasta influïx sobre la decisió d'incorporar o promoure a algú. Açò no es llimita als ciutadans àraps pero també és practicat pels expatriats que utilisen les seues conexions com wastas.

Bibliografia

• Regulation, Trust, and Cronyism in Middle Eastern Societies: The Simple Economics of 'Wasta'. (2011) Andy H. Barnett, Bruce Yandle, George Naufal, Schol of Business and Management-American University of Sharjah, Department of Economics- Clemson University, School of Business and Management- American University of Sharjah.

• Hutchings, K. & Weir, D. (2006).Guanxi and Wasta: A comparison. Thunderbird International Business Review, 48(1), 141-156

• Izraeli, D. (1997). Business Ethics in the Middle East. Journal of Business Ethics, 16(14), 1555-1560

• Kocherlakota, N. R. (1996). Money is Memory. Federal Reserve Bank of Minneapolis, Research Department Staff Report 218, 1-37