Wave Dragon
Wave Dragon ("Dragó de les ones" en anglés) és un sistema de conversió d'energia undimotriz, el primer que funciona en alta mar, desenrollat per la Cía. danesa Wave Dragon Aps. com a unió d'empreses de l'Unió Europea, inclosos socis d'Àustria, Dinamarca, Alemània, Irlanda, Portugal, Suècia, RU.[1]
La seua producció nominal prevista, varia segons models, de 4,7 MW a 11 MW, i anual de 12,2 GWh a 35 GWh.
Tecnologia
[editar | editar còdic]És un conversor energètic flotant, que funciona ancorat al fondo de la mar convertint l'energia potencial de l'aigua que alcança la seua bassa central en energia elèctrica. Pot ser instalat individualment o en cadena en fins a varis centenars d'estructures similars, lo que resultaria en una planta en una capacitat similar a l'alcançada per una planta de fuel o carbó tradicional.
El primer prototip conectat a la ret està actualment instalat en Nissum Bredning, Dinamarca.[2] S'estan portant a terme proves d'eixercite a llarc determini, per a determinar la potència i disponibilitat d'energia baix diferents condicions marítimes. S'ha comprovat, per un centre independent, la capacitat publicitada pel grup investigador, i els esforços se centren a partir de 2006 en l'optimisació de la producció energètica. Estes proves conduiran a l'instalació d'una planta múltiple en 2011.
El concepte del dragó d'ones combina tecnologies marítimes i de hidroturbinas ya existents i madures, d'una forma nova i original. Esta és l'única tecnologia de la seua classe que pot escalar fàcilment. Pel seu tamany, les tasques de manteniment i reparació poden portar-se a terme en el lloc de producció, lo que abaratix els costs en comparació a atres alternatives.
Principis
[editar | editar còdic]L'idea bàsica del dragó d'ones és usar principis ben estudiats en atres sistemes hidroelèctrics, pero en el context d'una plataforma flotant. El mecanisme és molt senzill: Una barrera captura l'aigua de les ones que sobrepassen un cert nivell i l'almagasena en un estany flotant. En passar per unes turbines hidroelèctriques, la seua energia potencial es convertix en energia elèctrica, completant el cicle de tres fases (absorció, almagasenament i conversió).
En freqüència, els conversores d'energia undimotriz utilisen be el moviment o les diferències de pressió produïdes per les ones de la mar, i existixen numeroses tècniques per a conseguir-ho (columnes oscilantes d'aire/aigua, pala giratòries, etc.). El dragó d'ones no usa cap mecanisme intermig, sino que simplement captura l'energia potencial de l'aigua elevada de forma natural. De construcció molt simple, este mecanisme només té una part mòvil: les turbines. Esta característica és essencial en qualsevol sistema dissenyat per a funcionar en alta mar, a merced de l'onage i les tempestats.[2]
No obstant, el dragó d'ones té un molt complex disseny conseguit despuix d'un gran esforce investigador, que ha conseguit:
- Optimisar l'omplit de l'estany intern.
- Reduir la tensió en les barreres de desviació de l'onage i en el sistema de anclaje.
- Llimitar el cost de construcció, manteniment i funcionament.
- En definitiva, produir quanta energia elèctrica siga possible al mínim cost, d'un modo ecològic i confiable.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]», Euroepan Commission. Consultat el 31 de maig de 2008.
- ↑ 2,0 2,1 Wave Dragon Wave Dragon Homepage vist 10 d'abril 2008
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wave Dragon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.