Waw consecutiva

La Waw Consecutiva és una teoria llingüística que pretén explicar certes peculiaritats dels verps hebreus.

Waw és la conjunció hebrea que bàsicament significa “i”. Mai està sola, sino que sempre va unida a una atra paraula (freqüentment al verp hebreu) per a formar una sola paraula en ella. S'ha alegat, i encara alguns aleguen, que esta relació té el poder de passar al verp d'un estat a un atre, és dir, de l'imperfecte al perfecte (com s'ha fet en moltes traduccions bíbliques, inclús traduccions modernes, en Génesis 2:2, 3) o de l'estat perfecte a l'imperfecte. Este efecte s'ha descrit també en l'expressió “waw conversiva”. Encara que esta aplicació s'ha vist com a incorrecta per alguns, el consens acadèmic ho veu com es descriu avall i en ampliació en Waltke en la seua evaluació de les teories d'aspecte verbal.^[1]

Recentment, Kelley va descriure l'us aixina:

La vāv consecutiva és una forma especial de la conjunció que pot ser prefixada a les formes imperfectes dels verps hebreus per a expressar el passat narrat. Un passage que narra events consecutius en el temps passat en freqüència comença en un perfecte per a despuix ser continuat per mig d'una série d'imperfectes en vāv consecutiva. Pel fet de que abdós els perfectes i els imperfectes en tal seqüència normalment són traduïts en el temps passat, als gramàtics els és comú referir-se a la vāv consecutiva com la ‘vāv conversiva’ i afirmar que ella ‘convertix’ les formes imperfectes del verp en perfectes. Seria més senzill dir que els imperfectes que són prefixats en vāv consecutiva representen accions consecutives que es varen donar en el temps passat, des de la perspectiva del llector.^[2]

Posició contra la norma actual

A través dels sigles els escriturarios s'han sorprés davant la capacitat de l'idioma hebreu per a expressar successos passats per mig de verps en l'estat imperfecte, i per a expressar successos futurs per mig de verps en l'estat perfecte. En un esforç per explicar esta peculiaritat, varen desenrollar la teoria de la Waw Consecutiva. Sobre esta teoria, O. L. Barnes, en la seua obra va escriure:

“L'assunt ha segut complicat innecessàriament per l'introducció de la doctrina de la Waw Consecutiva, i la adherencia servil a ella, o a la seua versió més antiga, la Waw Conversiva (l'últim nom que es propon per a esta és Waw Conservativa). En poques paraules, encara que hi ha hagut una varietat de modificacions del tema, esta declara que la ‘i – Waw ?’ que apareix davant del primer d'una série de Verps Hebreus consecutius en el Temps Imperfecte, si va precedida d'un Verp Hebreu en el Temps Perfecte, indica que tots deuen llegir-se o prendre's com a Perfectes (en lloc de lo que realment són: Imperfectes), i viceversa, en tal que estiguen presents, per supost, certes vocals relacionades en la Waw ? en l'Imperfecte”.

O. L. Barnes^[3]

Sobre la validea d'esta teoria, O. L. Barnes va escriure en la p. 1 de la seua obra :

“Ben poguérem preguntar per qué té la ‘i – Waw ?’ este estrany poder de conversió. Algunes gramàtiques recents, intentant evadir l'absurt, declaren que la ‘i – Waw ?’ no és realment lo que té este poder de conversió, sino que és la clau o guia que devem buscar com a indicació de conversió; per això, com a resultat final, ve a ser precisament la mateixa cosa. De lo que ací es declara confie que es desprenga clarament que en realitat la ‘i – Waw ?’ ni té este poder ni hi ha per qué adoptar-la per a explicar el canvi ràpit, a voltes abrupte, en la successió dels Temps Hebreus. En atres paraules, podem despullar-nos completament de la mítica teoria de la Waw-Consecutiva inventada per uns gramàtics”. O. L. Barnes^[4]

Uns cent anys arrere, Benjamin Wills Newton, en la seua obra va declarar la seua ferma oposició a la teoria de la Waw Consecutiva. Despuix d'oferir un eixemple de cóm traduir Gé 1:3-8, Newton va concloure:

“Per tot el capítul s'usa el futur per a denotar progressió. En la nostra traducció, en justa raó usem el pretérito, perque per mig del nostre temps futur no podem marcar la progressió de modo similar. En l'us hebreu del futur hi ha cert caràcter expansiu que el nostre futur no té; i, per tant, major exactitut en la declaració. Poguera afegir que certament no hi ha lloc en este capítul per a la teoria de la Vav conversiva, ni base per a dir (posat que el nostre futur no pot adaptar-se a l'elasticitat del futur hebreu) que per lo tant el futur hebreu deu ser privat de les seues prerrogatives i commutat en un pretérito. Em maravella que algú s'haja aventurat a propondre alguna cosa tan ridícul”.

Benjamin Wills Newton^[5]

Vore també

Referències

↑ Waltke, Bruce K.; O'Connor, Michael Patrick (1990). An introduction to biblical Hebrew syntax, Eisenbrauns, pp. 461-470. ISBN 978-0-931464-31-7.
↑ Kelley, Page H. (1992). L'Hebreu Bíblic: una gramàtica introductòria, Grand Rapids, LA MEUA: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., pp. §43.1.
↑ A New Approach to the Problem of the Hebrew Tenses and Its Solution Without Recourse to Waw-Consecutive, Oxford (1965), pp. 4, 5
↑ A New Approach to the Problem of the Hebrew Tenses and Its Solution Without Recourse to Waw-Consecutive, Oxford (1965), pp. 1
↑ The Altered Translation of Genesis ii. 5, Londres, 1888, pp. 49-51

Este artícul conté una traducció derivada de «Waw consecutiva» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Waltke, Bruce K.; O'Connor, Michael Patrick (1990). An introduction to biblical Hebrew syntax, Eisenbrauns, pp. 461-470. ISBN 978-0-931464-31-7.

[2] Kelley, Page H. (1992). L'Hebreu Bíblic: una gramàtica introductòria, Grand Rapids, LA MEUA: Wm. B. Eerdmans Publishing Co., pp. §43.1.

[3] A New Approach to the Problem of the Hebrew Tenses and Its Solution Without Recourse to Waw-Consecutive, Oxford (1965), pp. 4, 5

[4] A New Approach to the Problem of the Hebrew Tenses and Its Solution Without Recourse to Waw-Consecutive, Oxford (1965), pp. 1

[5] The Altered Translation of Genesis ii. 5, Londres, 1888, pp. 49-51

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]