Winfrenatia
Winfrenatia Taylor, Hass et Kerp és un gènero de liquen terrestre extint en una única espècie (Winfrenatia reticulata) descrit a partir dels seus restants fòssilés trobats en el jaciment paleontológico de Rhynie Chert. Considerant que les roques en les que es troben els fòssils daten del periodo Pragiense del Devónico inferior (fa al voltant de 400 millons d'anys) i de ser cert que l'espècie és un liquen es tractaria de l'espècie més antiga de liquen terrestre coneguda en l'actualitat.
Els restants de Winfrenatia presenten una morfologia i estructura desconeguda en qualsevol espècie de liquen actual. Posseïa un tale laminar en màrgens irregulars d'un màxim conegut de 10 centímetros de llongitut i entre 1 i 2 milímetros de gruixa. La superfície del tale posseïa una série de crestes d'1.5 milímetros d'altura sobre la superfície del tale que llimitaven les chicotetes depressió redonejades a hexagonals de 25 a 30 μm de diàmetro que es distrbuían uniformemente per ella. Vàries estructures granulars associades als talos conservats han segut interpretades com a estructures reproductives asexuals similars a soredios.
Tres organismes semblen estar implicats en la formació d'est tale, dos fotobiontes i un micobionte. La superfície externa i les crestes estaven formades per hifas aseptadas d'1 a 4 μm de gruixa d'un fonc (o micobionte) en formació més o menys compacta. Estes hifes apareixien individualisades en l'interior de les depressió. Per les característiques de les hifes s'ha sugerit la similitut entre el micobionte i algunes espècies actuals de glomeromicetos, concretament de l'espècie Glomites. Al no haver-se trobat cap estructura reproductora del fonc és impossible establir la posició taxonómica de l'espècie.
Baixe la capa superficial d'hifes i formant el gros del tale es localisa una cianobacteria (un fotobionte) formant tricomas de fins a 100 μm de llongitut paralels entre sí i en vàries capes que sembla correspondre's en diferents moments de creiximent. Els tricomas posseïen una capa superficial de mucosa hialina i han aplegat a identificar-se estructures similars a heterocistos. En estes característiques s'ha establit similitut entre esta cianobacteria i actuals representants de Nostocales o de la cianobacteria Archaeothrix trobada en el mateix jaciment.
El tercer bionte és una cianobacteria cocoidea en cèlules individualisades d'entre 10 a 16 μm de diàmetro que se situava en el fondo de les depressió. Els cocos estaven també rodejats d'una capa de mucosa i els de menor tamany es trobaven en la part inferior de les depressió a on entrabar en íntim contacte en les hifes individualisades del fonc. És esta última característica la que ha permés mantindre l'existència d'una relació simbiòtica entre els biontes. Per les seues característiques s'ha establit certa correspondència entre este fotobionte i actuals representants de Gloeocapsa i Chroococcidiopsis.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Winfrenatia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.