Wittelsheim

Archiu:Wittelsheim, Mairie.jpg

Wittelsheim

Wittelsheim és una localitat i comuna francesa, situada en el departament d'Alt Rin, en la regió d'Alsàcia. És en 1183 que apareix per primera volta, en un text escrit, la menció de Wittelsheim, després escrit "Wittolsheim". A través d'este text, el Papa Lluïx III confirma al Capítul de Lautenbach les seues possessions i privilegis, entre els quals es troba la nostra comuna. Wittelsheim ya és una parròquia, propietària de la seua iglésia els cànons de la qual nomenen al sacerdot.

Este poble de l'Edat Mija va ser, de fet, la continuïtat d'un assentament ya instalat en l'era gal-romana. La llegenda situa la batalla de Wittelsheim i la victòria de César en 58 a. C. sobre el líder dels guerrers Ariovist Suede , victòria que va obrir, durant cinc sigles, una era de pau i desenroll per a la nostra regió.

En el temps, successivament feu del Evéché de Basilea, els senyors de Hagenbach, després de la família Rinck de Baldenstein, abans de ser declarat Comuna durant la Revolució, Wittelsheim podria haver seguit vivint aixina la vida d'un poble si, en 1904, es va descobrir en el seu sol la riquea de la potasa.

L'escut d'armes "mayúscula plateada W sabre en l'atrasser d'un cayado del mateix" recorda l'antiga obediència del poble a Evéché Basel i pertanyent a les grans abadies de l'Alt Rin.

Gràcies a les ments allumenades i obstinades, com les d'Alfred i Amélie ZURCHER, Jean-Baptiste GRISEY i Joseph VOGT, els qui varen descobrir la potasa en la nostra conca , Wittelsheim, una menuda comunitat agrícola, es convertiria en menys de trenta anys. Tenia una població d'1,442 en 1905 a 7,105 en 1931, i més de 10,000 en 1968.

Les ciutats mineres, un model de vivenda urbana, varen tindre que eixir de la terra en la década de 1920 per a albergar el fluix de miners de Polònia, en acabant de que es varen perforar els pous de descens d'hòmens o els pous d'extracció de minerals. A partir de llavors, tota l'organisació de la ciutat, la seua evolució social, la seua economia, la sacsada del seu paisage viuria al ritme de la mina, que garantisaria la prosperitat durant un sigle.

Encara que en constant evolució, Wittelsheim sofriria severament les vicissituts de les desastroses guerres de el XX. De 1914 a 1918, va estar exposta al fòc dels cànons del Vell Armand, deixant l'armistici del poble en ruïnes i abandonat de la seua població. Despuix de la derrota de 1940, se somet al jou nazi, que serà entregat solament el 3 de febrer de 1945 pel primer eixèrcit francés, despuix de dèu dies de terribles batalles. El centre de la ciutat va ser destruït en un 90%, convertint a Wittelsheim en un màrtir novament.

La Entraide Française du Cher, que s'havia encomanat la missió d'ajudar a una comuna d'Alsàcia particularment devastada, va elegir Wittelsheim i va dur consol i consol. Aixina va nàixer, despuix de l'última guerra, el patrocini que unix a la nostra comuna en el departament de Cher.

En 1982, Wittelsheim i Bürstadt, el municipi alemà de Hesse, varen firmar un acort d'amistat i agermanament.