Wolframato

Les sals d'àcit wolfrámico es denominen wolframatos, volframatos o tungstatos. Estan relacionats químicament en cromatos i molibdatos.
Els wolframatos es coneixen en les diverses proporcions entre àcit i bases, sent la forma més simple el ortowolframato Plantilla:Chem.[1] En el passat, les sals es classificaven segons la proporció, per lo que les sals de l'àcit parawolframatico també es dien parawolframatos i les de l'àcit perwolframatico es dien perwolframatos, encara que també existien per nom atres formes com l'àcit isowolframatico o l'àcit metawolframatico.
Ademés del parawolframato de sodi Na10W12O41 + 28 H2O i el wolframato de potassi K2WO4, que servixen com retardadores de fòc per a fusta i substàncies altament inflamables, també com a agent decapant en teñir, moltes sals s'utilisen com a pintures, com el wolframato de níquel NiWO4 (vert), wolframato de cromo (vert), wolframato de cobalt (violeta), wolframato d'estany (blau índigo), wolframato de bari BaWO4 (blanc de tungsteno) i wolframato de ferro FeWO4 (gamuza). Ademés, el wolframato d'amoni (NH4)10W12O41, el wolframato de liti Li2WO4 i el wolframato de sodi Na2WO4 servixen com a catalisadors en síntesis orgàniques. El wolframato de magnesi MgWO4 i especialment el wolframato de plom PbWO4 s'utilisen com centelleadores moderns en la física de partícules.
Per supost, els wolframatos es donen en forma de mineral com la scheelita (tungstato de calcio CaWO4), wolframita (cristal mixt), ferberita (tungstato de ferro), hubnerita (tungstato de manganeso), sanmartinita (cristal mixt de ferro-zinc-tungstato), estolzita (plom tungstato), kraselnoselita (tungstato de coure) i alguns atres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Egon Wiberg, Arnold Frederick Holleman. Inorganic Chemistry, Elsevier. ISBN 0-12-352651-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wolframato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.