X.509

Certificat Digital X.509

Última versió	v3 / maig de 2008
sistema operatiu	Tots
Gènero	Criptografia i infraestructura PKI
Llicencia	estàndar
Sitie Web	http://tools.ietf.org/rfc/rfc5280.txt

En criptografia, X.509 és un estàndart UIT-T para infraestructures de claus públiques (en anglés, Public Key Infrastructure o PKI).^[1] X.509 especifica, entre atres coses, formats estàndars para certificats de claus públiques i un algoritme de validació de la ruta de certificació. La seua sintaxis, es definix amprant el llenguage ASN.1 (Abstract Syntax Notation One), i els formats de codificació més comunes són DER (Distinguish Encoding Rules) o PEM (Privacy Enhanced Mail).

Història i us

X.509 va ser publicat oficialment en 1988 a partir de la norma X.500,^[2] i assumix un sistema jeràrquic estricte d'autoritats certificadores (ACs) encarregades d'emetre certificats. Açò contrasta en models de rets de confiança, com PGP, a on qualsevol nodo de la ret (no solament les ACs) pot firmar claus públiques, i per això avalar la validea de certificats de claus d'uns atres. La versió 3 de X.509 inclou la flexibilitat de soport d'atres tecnologies com passareles de ret i rets en malla. Pot usar-se en una ret peer to peer confiable de tipo OpenPGP, pero des de 2004 rarament s'usa allí.

El sistema X.500 mai es va implementar completament, i el grup de treball de l'infraestructura de clau pública de l'IETF, comunament conegut com PKIX per a «infraestructura de clau pública (X.509)» o PKIX, va adaptar l'estàndart a l'estructura més flexible d'Internet. X.509 inclou també estàndars per a implementació de llistes de certificats en revocació (CRLs), i en freqüència aspectes de sistemes PKI. De fet, el terme «certificat X.509» es referix comunament al Certificat PKIX i Perfil CRL del certificat estàndar de X.509 v3 de la IETF, com s'especifica en la RFC5280.

La forma aprovada per l'IETF de comprovar la validea d'un certificat és l'Online Certificate Status Protocol (OCSP).

Seguritat

En 2005, Arjen Lenstra i Benne de Weger varen demostrar com usar colisions de hash per a construir certificats que contenen firmes idèntiques i que solament diferixen en la clau pública, la qual cosa varen alcançar usant un atac de colisions en la funció de hash MD5.^[3]

En 2007, Marc Stevens, Arjen Lenstra i Benne de Weger varen demostrar cóm usar colisions de hash per a afegir sufixos a dos fichers diferents obtenint firmes idèntiques.^[4]

En 2019, Corey Bonnel va donar conte de l'emissió de certificats en números de série de 63 bits,^[5] mentres que la RFC 5280 especifica un mínim de 64 bits (sancer positiu).^[6] Açò va dur com a conseqüència la revocació d'entre 1800000 i 2000000 de certificats d'empreses tals com Apple, Google, GoDaddy i uns atres s'hagen vist forçats a revocar-los de manera progressiva.^[7] Si ben no representa major risc pel que fa a la seguritat, dona conte d'una falla que indica una verificació no exhaustiva de dits documents digitals.

Vore també

Referències

Estudie i proposta d'una guia de sintonización de servicis web segurs basats en J2EE. David Comín Roig UPC.

↑ «Introducció als certificats digitals» (html). Universitat de Valéncia. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2004. Consultat el 14 de març de 2019. «El format de certificats X.509 és un estàndart de el ITU-T (International Telecommunication Union-Telecommunication Standarization Sector) i el ISO/IEC (International Standards Organization / International Electrotechnical Commission) que es va publicar per primera volta en 1988. El format de la versió 1 va ser estés en 1993 per a incloure dos nous camps que permeten soportar el control d'accés a directoris. Despuix d'amprar el X.509 v2 per a intentar desenrollar un estàndart de correu electrònic segur, el format va ser revisat per a permetre l'extensió en camps adicionals, donant lloc a el X.509 v3, publicat en 1996.»
↑ «What is an X.509 Certificate» (en en) (html). SSL Authority. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «The certificate was created in 1988 as part of the X.500 directory that helped early users navigate digital networking directories.»
↑ «On the possibility of constructing meaningfulhash collisions for public keys full version*, with an appendix** on colliding X.509 certificates» (en en) (pdf). Tue. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2005. Consultat el 14 de març de 2019. «A certificate, such as an X.509 or PGP certificate, is a highly structured document, andalso executable code will have a lot of structure to be able to execute properly. Nevertheless,both these data structures may contain pieces of data that look random, and may have beenconstructed to fit a hash collision.»
↑ «Vulnerability of software integrity and code signing applications to chosen-prefix collisions for MD5» (en en) (html). Tue. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2007. Consultat el 14 de març de 2019. «We announce two different Win32 executable files with different functionality but identical MD5 hash values. This shows that trust in MD5 as a tool for verifying software integrity, and as a hash function used in code signing, has become questionable.»
↑ DarkMatter Concerns
↑ «TLS: 64bit-ish Serial Numbers & Mass Revocation» (en en) (html). Archivat des d'el original, el 13 de març de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «A popular software package for CAs, EJBCA had a default of using 64-bit serial numbers, and used the second strategy for dealing with CSPRNG output with the high bit set. This means that instead of using the full 64-bit output, it effectively reduced it to 63 bits – cutting the number of possible values in half. When we llaure talking about numbers this large, it’s easy to think that 1 bit wouldn’t make much difference, but the difference between 2^64 and 2^63 is substantial – to be specific, 2^63 is off by over 9 quintillion or more specifically 9,223,372,036,854,775,808.»
↑ «Apple, Google, GoDaddy misissued TLS certificates with weak serial numbers» (en en) (html). ZDNet. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «Multiple CAs have misissued over 1.2 million TLS certs with weak 63-bit serial numbers, instead of the standard of 64 bits.»

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «X.509» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] «Introducció als certificats digitals» (html). Universitat de Valéncia. Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2004. Consultat el 14 de març de 2019. «El format de certificats X.509 és un estàndart de el ITU-T (International Telecommunication Union-Telecommunication Standarization Sector) i el ISO/IEC (International Standards Organization / International Electrotechnical Commission) que es va publicar per primera volta en 1988. El format de la versió 1 va ser estés en 1993 per a incloure dos nous camps que permeten soportar el control d'accés a directoris. Despuix d'amprar el X.509 v2 per a intentar desenrollar un estàndart de correu electrònic segur, el format va ser revisat per a permetre l'extensió en camps adicionals, donant lloc a el X.509 v3, publicat en 1996.»

[2] «What is an X.509 Certificate» (en en) (html). SSL Authority. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «The certificate was created in 1988 as part of the X.500 directory that helped early users navigate digital networking directories.»

[3] «On the possibility of constructing meaningfulhash collisions for public keys full version*, with an appendix** on colliding X.509 certificates» (en en) (pdf). Tue. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2005. Consultat el 14 de març de 2019. «A certificate, such as an X.509 or PGP certificate, is a highly structured document, andalso executable code will have a lot of structure to be able to execute properly. Nevertheless,both these data structures may contain pieces of data that look random, and may have beenconstructed to fit a hash collision.»

[4] «Vulnerability of software integrity and code signing applications to chosen-prefix collisions for MD5» (en en) (html). Tue. Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2007. Consultat el 14 de març de 2019. «We announce two different Win32 executable files with different functionality but identical MD5 hash values. This shows that trust in MD5 as a tool for verifying software integrity, and as a hash function used in code signing, has become questionable.»

[5] DarkMatter Concerns

[Caudill-6] «TLS: 64bit-ish Serial Numbers & Mass Revocation» (en en) (html). Archivat des d'el original, el 13 de març de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «A popular software package for CAs, EJBCA had a default of using 64-bit serial numbers, and used the second strategy for dealing with CSPRNG output with the high bit set. This means that instead of using the full 64-bit output, it effectively reduced it to 63 bits – cutting the number of possible values in half. When we llaure talking about numbers this large, it’s easy to think that 1 bit wouldn’t make much difference, but the difference between 2^64 and 2^63 is substantial – to be specific, 2^63 is off by over 9 quintillion or more specifically 9,223,372,036,854,775,808.»

[7] «Apple, Google, GoDaddy misissued TLS certificates with weak serial numbers» (en en) (html). ZDNet. Archivat des d'el original, el 14 de març de 2019. Consultat el 14 de març de 2019. «Multiple CAs have misissued over 1.2 million TLS certs with weak 63-bit serial numbers, instead of the standard of 64 bits.»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]