XBase

Plantilla:Títul en minúscula xBase és el terme genèric per a tots els llenguages de programació que deriven del llenguage de programació dBase, originalment publicat per Ashton-Tate. Existixen indicatius de que va existir un predecessor no comercial.

La 'x' significa que existixen diversos intérprets i compiladors per a este llenguage. Una llista incompleta seria :

Davant l'èxit de dBase, i l'inexistència d'un compilador que generara eixecutables independents (lo que obligava a tindre carregat dBase en memòria, i a haver comprat el producte complet si es volia usar un desenroll en dBase), va fer que proliferaren els compiladors de tercers, que no només soportaven la sintaxis de dBase II/dBase III sino que l'ampliaven i afegien característiques, superant en calitat al producte. Per un atre costat eixes extensions propietàries impedien que ocorreguera com en COBOL o C, que un programa podia portar-se entre compiladors en respectar les normes estandardisades. Ashton-Tate va iniciar accions judicials contra tots els productes xBase del seu temps alegant que el llenguage era de la seua propietat, i només en dBase IV va incloure un compilador. Despuix de la seua compra per Borland, estes accions varen ser retirades (era part de l'acort), i Borland va promoure el que es declara xBase com a estàndar ANSI. El comité ANSI comença a treballar en 1992 sent Marc Schnapp el seu primer portaveu, i participant totes les cases en un producte xBase. Pero no conseguixen un acort al no estar disposts a cedir les seues extensions o a canviar la seua sintaxis, pese a reconéixer tots la necessitat d'un estàndart.

En 1993, l'editorial de llibres d'informàtica Sybex, Inc. publica Xbase Cross Reference Handbook, de Sheldon M. Dunn, una referència creuada dels llenguages xBase més usats del moment (dBASE III+, dBASE IV, FoxPro per a DOS, FoxPro per a Windows, FoxPro per a Macintosh i Clipper 5.1). En 1352 pàgines i un pes de 5.1 lliures, es convertix en la bíblia^[1] dels programadors xBase (sobretot aquells que deuen simultanear diferents entorns), i resol un dels principals problemes documentals de la comunitat d'usuaris. Despuix d'açò, les companyies de soft decidixen dividir els seus manuals separant comandos de funcions, etc, i dividint el manual previ en 2 o 3 manuals, cada u centrat en un tema. 1993 és també un punt d'inflexió, en coincidir les compres de Ashton-Tate per Borland i la de Fox Software per Microsoft. Borland ha comprat també QuickSilver per a dotar-se d'una base de desenrolladors en que encarar el llançament d'una versió de dBase per a Windows (per llavors 3.1). En 1994, Borland llançarà dBase V per a Windows i dBase V per a DOS. Tras de el fracàs comercial vendrà el nom i la llínea de productes dBase a dBase Inc.

La decisió de Computer Associates d'abandonar Clipper per a bolcar-se en Visual Objects (que se saldarà en un atre fracàs sonat), provoca que s'inicie una llenta migració a Visual FoxPro de part dels desenrolladors xBase (en ser l'única ferramenta comercial completa disponible). Una atra part migrará a Delphi. Pero per un atre costat s'inicia el desenroll de biblioteques que doten a Clipper de soport en Windows (la de major èxit serà FiveWin), i comencen a desenrollar-se compiladors que soporten la sintaxis i ferramentes de tercers de Clipper 5.2 (serà l'inici de compiladors com xBase++). L'ascens de Linux i el moviment de còdic obert motivarà a una comunitat ya acostumada a desenrollar i mantindre biblioteques gratuïtes per mig de BBS a desenrollar els seus propis compiladors, varis d'ells respalats per desenrolladors de ferramentes comercials en àmplia experiència en el món xBase.

Pot trobar-se una comunitat de soport a desenrolladors que està focalizada principalment en Clipper, FoxPro i xBase++ en la web The Oasis, naixcuda en 1996 com BBS. Microsoft manté una llista de websites relacionades en Visual FoxPro.

La recent (2011) decisió d'Alaska Software de bolcar-se a recolzar al públic de Visual FoxPro ha tingut una alta repercussió en la comunitat VFP.[1]

Referències

↑ Terme usat en vàries Universitats i Facultats per a referir-se al llibre gros, incómodo de llegir, pero que conté la base principal de lo estudiat.

Este artícul conté una traducció derivada de «XBase» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Terme usat en vàries Universitats i Facultats per a referir-se al llibre gros, incómodo de llegir, pero que conté la base principal de lo estudiat.

[1]