Anar al contingut

Xenosaurus rectocollaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


El chinito (Xenosaurus rectocollaris) és una espècie de reptil pertanyent a la família Xenosauridae.

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Esta és l'espècie més chicoteta del gènero, en una llongitut de morro a cloaca màxima de 108 mm i un promig de llongitut total de 169,4±8,8 mm. Esta espècie es distinguix per la forma i orientació del collar dorsal de la nuca sent recte a través de la part mija del coll en lloc de tindre forma de “V” o “W” com en les atres espècies del gènero. El color del fondo és blanquizco entre les bandes obscures de l'esquena, la pancha i els costats són inmaculados. Hi ha un parell de taques quadrangulars obscures a cada costat de la ralla clara vertebral immediatament darrere del cap i anteriors al collar de la nuca. El iris és taronja groguenc. La postrostral és bulbosa, gran i més ampla que llarga. El número màxim de rencs travessers de escamas ventrales és 25-29. Els tubèrculs en els rencs paravertebrales són allargats, plans i llaugerament més grans que els tubèrculs laterals, i estan separats en les parts anterior i posterior d'ells per una o dos rencs de grànuls.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es coneix únicament per al surest de Pobla en la regió del desert de Tehuacán-Cuicatlán.[2]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

S'ha trobat una població abundant d'esta espècie en els tossals semiáridas de Zapotitlán Salines, Pobla, en a on la vegetació comuna és una mescla de xara xerófilo, chaparral, palmes (Brahea dulcis, B. nitida); yucas (Yucca periculosa, I. oaxaquensis); agaves (Agave stricta, A. kerchovei, A. potatorum, Dasylirion acrotiche); cactus (Mitrocereus fulviceps, Echinocactus platyacanthus), i euforbiáceas (Cnidosculus tehuacanensis). Es varen analisar els continguts de 65 estòmecs de la població de Zapotitlán Salines i es va trobar que els coleòpters varen ser el tipo d'assut més important numèricament. En segon lloc, estan les larves de lepidòpters. Únicament un estòmec contenia restants de vegetació i en cap estòmec es va registrar la presència de vertebrats.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Lemos-Espinal J.A., G. R. Smith, and G. A. Woolrich-Pinya, 2012. The family Xenosauridae in Mexico. ECO publishing and distribution. O.S. pp 20-22.
  2. Wilson LD, Mata-Silva V, Johnson JD. 2013. A conservation reassessment of the reptils of Mexico based on the EVS measure. Amphibian & Reptile Conservation 7(1): 1–47.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]