Xylocopa frontalis

Xylocopa frontalis (Xylocopa frontalis)

Xylocopa frontalis és un himenòpter ápido, una entre les prop de cinccentes espècies d'abellots carpinteros del gènero Xylocopa establit per Pierre André Latreille en 1802.

Distribució

Es troba a estes abelles en casi tota Sudamérica i Centroamérica, cobrint un àrea que va des de l'àrea central de Mèxic (Districte Federal, Oaxaca) fins al nort d'Argentina (Ciutat de Buenos Aires, Província de Buenos Aires). No obstant, també s'han reportat albiraments de l'espècie en els Estats Units (Mississipi, Nova York), Suràfrica (Província Oriental de la Veta), Alemània (Renania-Palatinado) i la República Checa (nort de Moravia).

Morfologia

Alcancen un tamany d'entre 2 a 2,5 centímetros, per #lo que solen ser confosos en els abellots: esta confusió pot resoldre's senzillament observant l'abdomen, que en el cas dels abellots està cobert de pelusses, mentres que en el de les abelles carpinteras és majorment lustroso. Com és habitual entre les espècies de Xylocopa, X. frontalis no es diferencia morfològicament massa de les atres sino en la pigmentació, que en el macho és totalment groga en algunes franges més obscures en la regió abdominal i en la femella és negra, sent les seues franges de color rojós o roig.

Hàbits i particularitats

De la mateixa forma en que el restant de les espècies del gènero, esta abella és de caràcter solitari i no forma colónies com és habitual en algunes atres espècies d'abelles (abelles melíferas, abellots). Compartix en atres membres del gènero el seu instint de construir nius dins de la fusta: excava forats cilíndrics d'al voltant d'1,30 centímetros d'ample per un màxim de 25,4 de profunditat. En el fondo d'estos nius la femella deposita una bola de pasta de polen humidificado en la seua saliva, en la qual posa un únic ou que després cobrix en aserrín, aglutinat de nou en les seues secrecions bucals, formant aixina una espècie de cela. Este procés es repetix, anteponent cada una de les noves celes a l'anterior, fins que el túnel està ple. Conforme els individus del fondo van passant les etapes de larva i bua fins a aplegar al estadi d'imagos, els més propencs a l'obertura els van seguint en la seua metamorfosis, eixint estos últims en primer lloc del túnel i sent seguits en successió pels primers.