Yaroslavl

Yaroslavl

Yaroslavl (en rus Ярославль, Jaroslávl' ) és una ciutat russa que es troba a uns 250 km al noreste de Moscou, a la vora del curs alt del riu Volga —poc en acabant de que este deixe l'embassament de Ríbinsk—, en la seua confluència en el riu Kótorosl. Té 601403 habitants (segons el cens de 2021). Forma part del Anelle d'or que rodeja Moscou. El seu caixco històric és patrimoni de la Humanitat des de 2005.

És el centre administratiu de l'óblast homònim, i punt d'intersecció entre les principals carreteres, ferrocarrils i canals de la zona. També és un important centre econòmic, en indústria petroquímica, fàbriques de neumàtics i motors diésel.

Història

En els sigles VIII i IX els vikingos varen crear un assentament en la zona, a sol 7 km de l'actual ciutat, conegut com Timeriovo, pero no és fins a 1010 que es funda com un lloc d'alvançada del principat de Rostov. Les primeres referències a la ciutat verificables són de 1071.

En 1218 es va convertir en la sèu d'un principat independent. No obstant, va ser anexionado pel Gran Ducado de Moscovia durant l'unificació russa, en 1463. Durant el XVII, va ser la segona ciutat per tamany de Rússia, aplegant inclús a ser la capital del país quan els polacs varen invadir el país i varen ocupar Moscou en 1612.

Mapes

• 
  Yaroslavl en un mapa del riu Volga
• 
  Mateix mapa en rus
• Yaroslavl en un mapa del embassament de Ríbinsk
  Yaroslavl en un mapa del embassament de Ríbinsk
• Mapa de Yaroslavl en 1911
  Mapa de Yaroslavl en 1911

Llocs d'interés

El caixco històric, com ya s'ha mencionat, és Patrimoni de la Humanitat. La ciutat conté numerosos temples ortodoxos. A banda del Monasteri Spaso-Preobrazhenski, les iglésies més antigues que es conserven en la ciutat són de el XVII, i són de l'estil típic de la ciutat: en rajola roja, en lluentes rajoletes com a decoració. Les de Sant Nicolás i la del Profeta Elías contenen alguns dels més belles fresca del Anell d'Or de Rússia. També hi ha un temple de la branca ortodoxa dels vells creents, una iglésia baptista, una atra luterana, una mesquita i una sinagoga.

Yaroslavl presumix també de tindre el teatre més antic de Rússia: el Teatre Vólkov, de 1750.

N.º	Nom	Época de construcció	Image
1.	Iglésia del profeta Elías	1647
2.	Iglésia Sant Teodoro de Yaroslavl	1682
3.	Iglésia de Sant Nicolás Rúbleny	1695	Archiu:Yaroslavl in 1978.Nikola Rubleny church.jpg
4.	Iglésia Sant Joan Batista	1671	Archiu:Brick baroque. caps block 5
5.	Iglésia de la Epifanía	1684	Archiu:Church of the Epiphany (Yaroslavl) 01.jpg
6.	Catedral de la Dormición	1215 et 2010	Archiu:Yaroslavl Cathedral of the Dormition caps block 6 0796 1725.jpg
7.	Iglésia de l'Arcàngel Miguel	1682	Archiu:Под синими небесами.jpg
8.	Iglésia del Salvador en la ciutat	1659	Archiu:Церковь Спаса на Городу 01.jpg
9.	Monasteri de Tolga	1314	Archiu:В зеркале тихого пруда.jpg
10.	Monasteri de la Transfiguración del Salvador	XI	Archiu:Kotorosl 2. caps block 8
11.	Iglésia de la Anunciación	1688	Archiu:Caps block 9 Annunciation-Church-Yaroslavl.jpg
12.	Iglésia de l'Ascensió	1682	Archiu:Yar vozn remont.jpg
13.	Iglésia Sant Joan Chisóstomo	1642	Archiu:Église d'été Saint Jean Chrysostome Iaroslavl. caps block 10

Institucions educatives

Yaroslavl és sèu de varis centres educatius superiors com l'Universitat Demídov, l'Universitat Politècnica de Yaroslavl, l'Universitat Pedagògica Ushínskiy, l'Acadèmia Mèdica, una Universitat Internacional de Negocis i una atra de Noves Tecnologies (MUBINT).

Les institucions militars inclouen l'Alta Escola de Finances Militar i l'Alta Escola Antiaèrea.

Comunicacions

La ciutat té una ret ben desenrollada de transport públic, incloent autobusos, trolebuses i tramvias. És la sèu l'aeroport Tunoshna, una antiga base aérea de la Guerra Freda, de la Base Aérea Levtsovo.

Hi ha un pont ferroviari que creua el Volga, i un segon pont sobre el mateix riu, inaugurat en 2006. Hi ha dos grans estacions de tren: Yaroslavl-Glavny i Yaroslavl-Moskovski. Trens elèctrics partixen d'ahí camí de Danílov, Rostov, Aleksándrov, Nerejta, i Kostromá. Locomotores diésel també tenen rutes des d'ahí, en direcció a Rýbinsk i Ivánovo. És ademés una parada en vàries llínees de llarga distància.

Deports

La ciutat té un equip en la Primera Divisió de Rússia, el FC Shinnik Yaroslavl. També alberga un equip d'hockey sobre gèl, de nom Lokomotiv, campeó nacional de Rússia en 1996-1997, 2001-2002 i 2002-2003.

Regions

Archiu:Volga tolga.jpg

Molts monasteris i iglésies es troben a lo llarc de la ribera del Volga.

Yaroslavl es troba dividit en sis districtes. El central comprén la vora nort del Kótorosl i la seua convergència en la vora occidental del Volga. Es tracta del centre polític i econòmic de la ciutat, i el més antic núcleu habitat de la ciutat. Presumix de la majoria dels monument arquitectònics, des del teatre Vólkov a l'iglésia de Sant Elías, passant per l'estadi de fútbol, el curs del Volga i el principal monasteri. El barri Pyatyorka està al nort del centre, pero se li inclou administrativamente en est. Es tracta d'una zona residencial, sense gran atractiu turístic.

Creuant el Kótorosl es troben els districtes Frúnzenski i Krasnoperekopski. El primer és prou recent, datant de la posguerra en el gris característic de les construccions de l'época soviètica, i sense gran atractiu, en la salvetat potser de la fàbrica local de cervesa Yarpivo. Frúnzensky es subdidvide a la seua volta en 3 microdistritos: Súzdalka, Diadkovo i Lípovaya Gorá.

El districte de Krasnoperekopski, un dels més antics de la ciutat, va anar el centre de l'activitat industrial en l'época prerrevolucionaria, de lo que encara queden certs ecos. Krasnoperekopski es subdivide en dos subdistritos, destacant el puixant Neftestroy, que pren el seu nom de la refineria propenca. És la sèu de l'equip local d'hockey, i es preveu que en un futur pròxim alberc l'estadi de fútbol. Separat pel ferrocarril, es troba el subdistrito Perekop, hui en dia una de les zones més perilloses de la ciutat, en numerosos edificis abandonats encara que es planeja la seua restauració. A dia de hui, és una zona empobrida, i centre del crim en la ciutat encara que, irònicament, alberga varis dels parcs i iglésies més famosos, com la de Sant Joan Batista, propenca a la fàbrica de pintura de Kótrosl i la catedral de Pedro i Pablo, una iglésia ortodoxa de curiós estil protestant.

Al nort hi ha un chicotet centre industrial del que destaca la fàbrica de neumàtics que patrocina a l'equip de fútbol local i la fàbrica de motors, amén d'atres instalacions menors. Més al nort està el districte Dzerzhinski, aixina cridat en honor a Félix Dzerzhinski, fundador de la policia secreta soviètica o Cheka. El seu subdistrito principal és Brágino, inicialment un poble independent, pero assimilat a la urbs de Yaroslavl en el seu creiximent en la posguerra. Hui en dia és la principal zona residencial de la ciutat, en el major número d'habitants, encara que de la mateixa manera que Frúnzensky és una zona residencial de classe mija sense atractiu turístic o cultural.

A l'atre costat del Volga es troba el districte Zavolzhski (en rus despuix del Volga). Zavolzhski és la zona més rural i tranquila de Yaroslavl, poblat d'apartaments prefabricar de l'era soviètica i boscs. És també majoritàriament residencial.

Ciutadans ilustres

• Yuri Andrópov, polític soviètic, Secretari General del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica.
• Aleksandr Petrov, animador i director d'animació rus.
• Fiódor Vólkov, actor rus, fundador del primer teatre permanent en Rússia.

Naixcuts en Yaroslavl

• Iósif Vladímirov (XVII), pintor rus, iconógrafo
• Pedro Georgievich de Oldemburgo (1812–1881), príncip germà-rus, membre de la casa de Oldemburgo i, per extensió, de la família imperial russa
• Aleksandr Liapunov (1857–1918), matemàtic i físic rus
• Liveri Darkshevich (1858–1925), neurólogo rus
• Serguéi Liapunov (1859–1924), compositor i pianiste rus
• Mijaíl Kuzmín (1872–1936), poeta i músic rus
• Leonid Sóbinov (1872–1934), tenor operístic rus
• Yuri Liubímov (1917–2014), actor i director de teatre rus, fundador del Teatre Taganka
• Víktor Tsariov (1939), piragüiste soviètic
• Valentina Tereshkova (1937), cosmonauta, primera dòna en aplegar a l'espai
• Oleg Kisselev (1967), balonmanista de la selecció soviètica i la russa
• Dmitri Popov (1967), futbolista i entrenador de fútbol
• Yelena Letúchaya (1978), presentadora de televisió, personalitat de la televisió i periodista russa
• Aleksandr Galímov (1985–2011), jugador professional d'hockey sobre gèl

Vore també

• Iglésia de l'Ascensió (Yaroslavl)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Yaroslavl.
• Sitie web oficial (rus)
• Fotos de Yaroslavl (rus)
• Directori d'organisacions de Yaroslavl (rus)