Yopará
Yopará[n. 1] (fonèticament /dʒopaˈɾa/, Plantilla:Lang-gn) és un terme en el que es caracterisa a gran part del parla utilisada en Paraguay. Estes varietats no tenen cap tipo de codificació oficial i es donen principalment a nivell coloquial.[1]
És bàsicament l'idioma espanyol en major influència del guaraní que el típic espanyol paraguayà, i inclusivament al jopara li'l sol considerar un guarañol, és dir, un híbrit o mescla entre espanyol i guaraní, aixina com el spanglish (mescla d'espanyol i anglés) o el portuñol (mescla d'espanyol i portugués), entre uns atres.[2]
Sol explicar-li-ho popularment com a resultant de la fusió morfosintàctica, gramatical i semàntica del idioma guaraní en l'espanyol (llengua mixta o pidgin segons el cas). El terme procedix del guaraní i significa lliteralment mesclat o mescla.[3] Es pronuncia «yopará» pero s'escriu «jopara».[4]
Característiques
[editar | editar còdic]La manera en la que coexistixen el guaraní i l'espanyol en Paraguai dona lloc a una situació llingüística que no té parell en tota Amèrica. Per supost, hi ha varis països hispanoamericans en els que coexistixen l'espanyol i una llengua indígena, com per eixemple en Perú, a on es parlen, a banda de l'espanyol, les llengües quechuas. No obstant, el guaraní reflectix d'una manera molt peculiar el història, la cultura i l'identitat de Paraguai i els seus habitants. Lo que fa tan excepcional al Paraguai sobre la llingüística és la mescla d'abdós llengües, precisament del guaraní i de l'espanyol, que és el parla que domina la vida quotidiana paraguayana i que es diu jopará.
L'us del jopará està determinat per varis factors diafásicos, diatópicos i diastráticos. Les definicions del jopará diferixen en gran mida, com exponen les alegacions següents: mentres que Morínigo definix el jopará com "un castellà parlat en guaraní" que la seua "estructura llingüística fonamental es troba totalment bastarda", para De Granda, el yopará és "un guaraní molt interferit pel castellà".[5]
Bartomeu Meliá, un atre llingüiste molt apreciat sobre esta temàtica, va descriure la situació llingüística paraguayana en 1974 com la convivència de dos llengües entre les que havia sorgit una tercera a la qual va caracterisar com un continuum llingüístic conegut com yopará o guarañol (per la seua similitut en l'espanglish o el franglais) que fluctuava entre l'espanyol paraguayà i el guaraní paraguayà. Posteriorment es va distanciar d'eixa opinió.[6] Per a Pic Gillard, en canvi, el yopará constituïx un fenomen de criollizaació del guaraní i del castellà i, segons Tovar, el yopará és una llengua de transició per a parlants del guaraní que deprenen el castellà paraguayà.[5] És obvi que no hi ha conformitat sobre la definició del yopará que destaca per la seua heterogeneïtat.
La diglosia paraguayana du aparellada la sugestió mútua d'abdós idiomes, aixina que, en general, cal distinguir entre l'espanyol estàndar, l'espanyol paraguayà, el yopará, el guaraní paraguayà (jehe'a) i el guaraniete (guaraní pur o tancat). El terme espanyol estàndart es referix a l'espanyol com és definit per la Real Acadèmia Espanyola, encara que algunes característiques hispanoamericanes siguen acceptades. L'espanyol paraguayà igual que el guaraní paraguayà estan marcats per l'influència de l'atre idioma, a pesar de que no siga tan accentuada com en el yopará. La zona de transició entre les diferents varietats és fluïda, i per lo tant, impossible de fixar.
Eixemples de yopará
[editar | editar còdic]- "Jasolucionáta el nostre problema" (la paraula "jasolucionáta" està influenciada del guaraní (Yopará). "Ja" (es pronuncia "ya") equival a "Nosatres", i "ta" es referix a l'acció en temps futur. En castellà neutre deuria ser "Anem a solucionar el nostre problema" o "Solucionarem el nostre problema".).
- "Eñetranquilizána amic" (la paraula està influenciada del guaraní (Yopará). "Eñe" equival a "Et", veu passiva en segona persona, i "na" equival a "per favor". En castellà neutre deuria ser "Tranquilizate per favor amic").
- "Jaha a comprar" (la paraula "Jaha" prové del guaraní que significa "Anem". En castellà neutre equival a "Anem a comprar".)
Diferències en el jehe'a
[editar | editar còdic]El jehe’a, en oposició al jopara, és el préstam lexicològic integrat del castellà a l'estructura fonomorfosintáctica del guaraní. En integrar-se a esta estructura ya forma part, de fet, del corpus lexical del guaraní i complix en les normatives ortogràfiques d'esta llengua. És bàsicament, el guaraní pero influenciat del castellà. És un guaraní "més tancat" que el yopará, pero "menys tancat" que el guaraniete.[7][8]
En les enquestes, censos i estadístiques realisats en el país, al jehe'a li'l considera com a idioma guaraní directament, sense incloure-ho com yopará, sent este últim més be un híbrit entre castellà i guaraní, o un castellà en influència del guaraní. Varis autors coincidixen que el jehe'a és el típic guaraní paraguayà, ya que solament els indígenes parlen el "guaraniete" (guaraní pur o tancat).
- Che alee peteĩ aranduka: "Yo lligc un llibre". (la paraula "alee" prové del castellà "llegir", pero està "guaranizada" (A+llig=Yo lligc). En guaraní tancat, seria Che amoñe'ẽ peteĩ aranduka)
- Edivuha ha ekopia letrakuéra ne kuadernope: "Dibujá i copiá les lletres en el teu quadern". ("divuha", "kopia", "lletra" i "kuaderno" són paraules del castellà pero "guaranizadas")
- Upéinte ou l'iména: "Va ser llavors quan va aplegar el seu espós." ("la" és una regla pròpia del castellà, no del guaraní)
- Oñondive ñaganáta ko'ẽro: Junts guanyarem matí (La paraula "ñaganáta" prové del castellà "guanyar", pero està "guaranizada". El terme "Ña" equival a "Nosatres", i "ta" es referix a l'acció en temps futur: Ña+guanya+ta=Guanyarem o anem a guanyar).
Menjar i folklore
[editar | editar còdic]No és solament el fenomen llingüístic és lo que dona expressió a el "esperit paraguayà", definit per la mescla en general, sino també la paraula en sí mateixa. Segons el diccionari d'Antonio Guasch, yopará significa, per un costat: a mides, mijanament, mescla; i, per l'atre, es tracta del nom d'un plat de menjar fet de dacsa blanca i poroto. Tradicionalment, casi obligatòriament, este plat es consumix el primer dia d'octubre per a espantar al "Karai Octubre" (en atres grafies caraí octubre, és dir, «Senyor d'Octubre»), a qui se li atribuïx, en la creència popular, les carències pròpies del més en esta part del món.[5]
La paraula yopará (en guaraní jopara, en la mateixa pronunciació) es compon de dos constituents dels que el primer és jo, un prefix o infijo de reciprocitat que significa «uns a uns atres» o «mútuament». Al mateix temps, el prefix jo té un caràcter actiu, mentres que el segon constituent, para, significa «___protected_title_12___», la qual cosa en suma, descriu la variació.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ «El jopara, una mescla d'espanyol i guaraní, s'impon en Paraguay». La Vanguardia. Consultat el 2022-08-19.
- ↑ «Jopará, la combinació del guaraní i l'espanyol que es va convertir en la “tercera llengua” de Paraguay». BBC News Món. Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «El “jopara” dificulta l'aprenentage de guaraní i castellà, afirmen mestres». ABC Color. Consultat el 2022-08-19.
- ↑ «Les regles ortogràfiques del guaraní - Portal de la Comunitat Paraguayana en Argentina». Consultat el 19 d'agost de 2022.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Boidin, Capucine. "Jopara: una vertent sol i ombra del mestiçage." en Wolf Dietrich i Haralambos Symeonidis (eds.). Tupí i Guaraní. Estructures, contactes i desenrolls. Münster: Lit-Verlag. número 11 de la colecció „Regionalwissenschaften Lateinamerika“. Centre Llatinoamericà, 2006. p.303-331
- ↑ Melia, Bartomeu (1992) "La llengua guaraní de Paraguay; història, societat i lliteratura". Madrit, Mapfre. Pag. 66.
- ↑ «EL JOPARA I EL JEHE’A POR SHAW NICHOLAS GYNAN» (en gn). Guarani Ñe'ê - David Galeano Olivera. Consultat el 2021-06-01.
- ↑ Bolletí de filologia.49(2)
- 113–137.ISSN 0718-9303.doi:10.4067/S0718-93032014000200006.Consultat el 2021-06-01.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Lustig, Wolf (200?) Mba'éichapa oiko la guarani? Guaraní i jopara en Paraguay. http://www.staff.uni-mainz.de/lustig/guarani/art/jopara.pdf. Consultat el 27 de juny de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yopará» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>