Yurchen

Erro al crear miniatura:

Yurchen

Els yurchen varen ser un poble asiàtic que va habitar la regió entorn al riu Amur, que en l'actualitat marca la frontera oriental entre Rússia i China. Els yurchen, poble de llengua tungús, passarien a ser coneguts a partir d'el XVII pel nom de manchúés. L'identitat nacional manchú va ser una creació d'Hung Taiji, gobernant yurchen que va heretar l'Estat unificat pel seu pare Nurhaci i que va establir l'última dinastia imperial chinenca, la dinastia Qing. Per la seua condició de terra originària dels yurchen o manchúes, l'extrem nordest de China passaria a conéixer-se en posterioritat com Manchuria.

La primera irrupció dels yurchen en l'història va ser en el XII, quan varen establir la dinastia Jin (1115-1234), que va governar tot el nort de China fins que varen ser derrotats per un atre poble altaic, els mongoles, els quals conquistarien tota China establint la nova dinastia Yuan. Despuix de la caiguda de l'estat Jin, somés pels mongoles, els yurchen tornarien a passar al ostracisme històric.

Nom

La grafia yurchen és una adaptació al espanyol de la transcripció d'orige mongol jurchen o, més correctament, jürchen en singular i jürched en plural. El nom chinenc és, en transcripció pinyin, nǚzhēn (女真).

Història

Unificació i conquista de Liao

Per a liquidar als kitán l'emperador chinenc Houei-tsong (1101-1125) va decidir cridar a bàrbars més lluntans. Els Liao (la dinastia dels kitán) estaven prou adaptats a la cultura chinenca per a ser uns veïns acceptables pero no era el cas del poble que vivia més allà, en els boscs del Ussuri i nordest de Manchuria, coneguts com els jurchenss. L'embaixador chinenc que els va visitar en 1124-1125 els descriu com a verdaders bàrbars en la residència del khan rodejada de ganado i en mig de les pastures, sense cap edifici, ni carrer, ni parets; els khan s'assentaven en un tro cobert de dotze pells de tigre, i es feyen festes bàrbares en beguda, música, dansa, pantomimes de caceres i de combats i dònes fent jocs de llums en els espills. En eixe llavors els jurchenss estaven sent organisats per un cap enèrgic cridat A-kou-ta, del clan real Wan-yen (1113-1123).

Despuix de l'aliança en els chinencs, en 1114 es va sublevar contra el rei kitán i va llançar a la seua horda la conquista del regne Liao, cosa que va fer en nou anys: Ning-kiang (al sur de la moderna Harbin en la vora d'un afluent del Sungari) en 1114, Leao-yang en 1116 (despuix d'esta ciutat tota Manchuria va passar als jurchenss). Lin-huang (capital septentrional dels kitán, al nort del modern Jehol) en 1120; Ta-ting (capital central) i Ta-t'ong (al nort del Shanxi) en 1122. Pequín tenia que passar en China segons els térmens del tractat entre l'Imperi i els jurchenss, pero els chinencs no varen poder ocupar la ciutat i finalment serien els bàrbars els que ho varen fer (1122) pero la varen entregar en China en 1123. El rei jurchens, A-kou-ta va morir en 1123 i ho va substituir el seu germà Wou-k'i-mai (1123-1135) que era molt ambiciós. L'últim rei kitán Ye-liu Yen es va refugiar en la zona de Kuku-khoto i va tractar de resistir en la comarca de Wou-tcheou (1124) pero va ser derrotat vàries voltes i finalment capturat en 1125.

Dinastia Jin

Artícul principal → Dinastia Jin (1115-1234).

El nou rei jurchens va modificar el nom de la dinastia en Allchun (en tungús) que vol dir dinastia dorada (Kin en chinenc, transcripció actual Jin, nom pel que els chinencs denominen el regne) i va intentar establir un estat regular organisat a la manera chinenca.

Pronte varen esclatar disputes fronterices quan els chinencs varen reclamar algunes viles al nort de Pequín i com que no li'ls varen ser reconeguts, varen recolzar un tumult contra els jurchenss. Açò va provocar el conflicte obert i el general de la dinastia kin, Anidan-mo-ho va fer un atre colp a Pequín i la planura d'Hebei (1125) i cap a Taiyuan en el cor de Shanxi (1126). Un atre general kin, Wa-li-pou, va creuar el riu Groc, i se li va unir Nien-mo-ho, i junts es varen presentar davant la capital chinenca K'ayi-fong; els defensors, encapçalats per l'emperador Houei-tsong i el seu fill Kin-tsong, es varen rendir (finals de 1126) i junt en tota la cort varen ser deportats en la capital dels kin, la ciutat de Ning-kiang al sur d'Harbin (començ de 1127). Entre els presoners fets pels kin, alguns membres de la tribu turca dels ongut, enviats a Manchuria i que varen resultar ser nestorians; un d'estos va explicar una visió del rei kin i est els va lliberar i els va permetre instalar-se en el nort del riu Groc, en Tsing-tcheou.

Llista de sobirans

• T'ai Tsu (A-kou-ta) 1115-1123.
• T'ai Tsung (Wou-k'i-mai) 1123-1135.
• Hsi Tsung (Lo-lo-ma) 1135-1149.
• Hai-Ling Wang (Tu-kou-nai) 1149-1161.
• Shih Tsung (Wou-lo) 1161-1189.
• Chang Tsung (Ma-ta-kou) 1189-1208.
• Wei-Shao Wang (Tchong-hei) 1209-1213.
• Hsuan Tsung (Wu-bla-pu) 1213-1224.
• Ai Tsung (Nin-kia-el seu) 1224-1234.
• Mo Tu 1234.
• Als mongoles 1234-1368.

Referències

impreses

• Crossley, Pamela Kyle. Els manchúes, Editorial Ariel, Barcelona, 2002 (ISBN 84-344-6678-3).

en Internet

• Biography of Fei Xiaotong. Biografia de l'antropòlec chinenc Fei Xiaotong, que inclou senyes sobre S. M. Shirokogoroff. (en anglés)