Zaryá
Zaryá (en ruso: Заря́, lit. 'Amanecer'[n 1]), també conegut com el Bloc de Càrrega Funcional o FGB (en ruso: "Функционально-грузовой блок", lit. 'Funktsionalno-gruzovoy blok' o ФГБ), va anar el primer mòdul de l'Estació Espacial Internacional en llançar-se.[1] El FGB es va encarregar de l'energia elèctrica, almagasenament, propulsió i guiat de la EEI durant la fase inicial de l'ensamblage. En el llançament d'atres mòduls especialisats en les distintes funcionalitats Zaryá ha passat a utilisar-se principalment per a almagasenament, tant en l'interior com en els tancs de combustible exteriors. El Zaryá és un descendent del TKS dissenyat per al programa rus Salyut. El nom Zaryá ("Amanecer") li va ser donat perque representava l'amanecer d'una nova era per a la cooperació internacional en l'espai.
Construcció
[editar | editar còdic]L'intenció original durant el disseny de el FGB era que formara part de l'estació espacial russa Mir, pero finalment no va ocórrer. Un FGB es va incorporar com a etapa superior en la nau Polyus, que va volar (sense èxit) en el primer llançament del Energia.[2] En el final del programa Mir, el disseny es va adaptar per al seu us en l'Estació Espacial Internacional.
El mòdul Zaryá és capaç de mantindre la posició orbital i aporta una considerable cantitat de bateries; es va sugerir que inicialment s'hauria construït per a donar energia i controlar la reculada i desviació del llavors classificat sistema làser Skif/satèlit Polyus. Els comentaristes d'occident pensaven que el mòdul Zaryá havia segut construït i llançat a l'òrbita molt més ràpit de lo que es podia esperar de l'época postsoviética, i que el FGB podia haver segut construït en gran mida utilisant elements heretats del programa Skif (que havia segut cancelat despuix del llançament fallanc del Polyus en 1987).[3]
L'investigació i desenroll d'un disseny similar va ser finançat per Rússia i l'Unió Soviètica, el disseny del mòdul i els sistemes és rus/soviètic. Estats Units va finançar el Zaryá a través de varis contractes durant els anys noranta com el primer mòdul de la EEI. Construït entre decembre de 1994 i giner de 1998 en Rússia en el Khrunichev State Research and Production Space Center (KhSC) en Moscou,[1] el seu sistema de control va ser desenrollat per Khartron (Járkov, Ucrània). El mòdul va ser inclós com a part del pla de la NASA per a l'Estació Espacial Internacional en lloc de l'opció de Lockheed Martin, "Bus-1" ya que era significativament més barat (US$220 millons front a $450 millons). Com a part del contracte Khrunichev va construir bona part d'un mòdul idèntic (cridat "FGB-2") com a contingència. El FGB-2 ha segut propost per a gran varietat de proyectes i en l'actualitat està planejat que s'utilise per al Mòdul de Laboratori Multipropósito rus Nauka.
Disseny
[editar | editar còdic]Zaryá té una massa de 19 323 kg, medix 12,56 m de llarc i 4,11 m en el seu punt més ample. Incloent els panels solars, que medixen 3,35 m cada u, el mòdul alcança els 10,67 m d'ample.
El mòdul té tres ports d'acople: un en el front de l'esfera d'acople, un atre en el costat orientat cap a la terra (nadir) de l'esfera i un atre en la part atrassera del mòdul. Acoplat en el port frontal està l'Adaptador d'Acoplament Presurizado PMA-1, que a la seua volta es conecta en el mòdul Unity – la conexió entre el Segment Orbital Rus (ROS) i el Segment Orbital Nortamericà (USOS). Acoplat al port atrasser està el Mòdul de Servici Zvezda. El port inferior (nadir) va ser utilisat inicialment per les naus visitants Soyuz i Progress per a acoplar-se en el ROS; El mòdul Rassvet es troba acoplat de forma semipermanente en eixe port i les naus visitants utilisen a la seua volta el port nadir del Rassvet.[4]
Zaryá té dos panels solars que medixen 10,67 per 3,35 m i sis bateries de níquel-cadmi que poden aportar una mija de 3 kW de potència – els panels solars varen ser retrets per a possibilitar el desplegament dels radiadors P1/S1 de l'Estructura d'armassó integrada. Zaryá té 16 tancs de combustible externs que poden almagasenar fins a 6,1 t de propelente (este requisit va ser solicitat per la NASA a principis de 1997 per les preocupacions de que es produïren retarts en el Mòdul de Servici Zvezda, per això el FGB tenia que ser capaç d'almagasenar i transferir el propelente de les Progress de forma independent inclús sense el Zvezda[5]). Zaryá també té 24 propulsors de direcció grans, 12 chicotets i dos motors grans utilisats per a elevar l'òrbita de l'estació; en l'acople del Zvezda estos es troben deshabilitados de forma permanent. Com ya no són necessaris per als motors del Zaryá, els seus tancs de combustible almagasenen un extra de propelente per al Zvezda.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Zaryá Càrrec Module». NASA. Consultat el 2014-04-19.
- ↑ B. Hendrickx, "The Origins and Evolution of the Energiya Rocket Family," J. British Interplanetary Soc., Vol. 55, pp. 242-278 (2002).
- ↑ «The secret laser-toting Soviet satellite that almost was». Archivat des d'el original, el 2013-05-15.
- ↑ Reference Guide to the International Space Station by Gary Kitmacher, pp. 24-25 (2006), Apogee Books, ISBN 1-894959-34-5.
- ↑ «From Mir-2 to the ISS Russian Segment (p.19)». BIS. Archivat des d'el original, el 5 d'agost de 2017. Consultat el 2020-05-24.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zaryá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>