Manteniment de posició orbital

Manteniment de posició orbital és lo que es coneix en astrodinámica com l'operació necessària per a mantindre una nau espacial en una determinada òrbita, per a això s'utilisen propulsors acoplats a la nau, en els que es poden realisar maniobres orbitales.

Per a alguns satèlits de la Terra, els efectes de les forces no keplerianas, per eixemple, diferències de la força gravitacional de la Terra en la d'una esfera homogénea, les forces gravitacionals del Sol/Lluna, la pressió de radiació solar i l'arrastre de l'aire, deuen ser contrarrestades.

La diferència del camp gravitatorio de la Terra en el d'una esfera homogénea i les forces gravitatorias del Sol/Lluna pertorben en general el pla orbital. Per a una òrbita sincrónica al sol, la precesión del pla orbital causada pel achatamiento de la Terra és una característica favorable que es té en consideració durant el disseny d'una missió espacial, pero l'inclinament causat per les forces gravitacionals del Sol/Lluna sol interferir. Per a mantindre l'òrbita geoestacionaria de les naus espacials, el contrarrestar l'inclinament causat per les forces gravitacionals del Sol i la Lluna ocasiona una despesa de combustible considerable, ya que la correcció de l'inclinament necessari és sumament chicoteta per a que la nau espacial puga ser rastrejada per una antena no direccional.

En el cas de les naus espacials ubicades en òrbites baixes, els efectes ocasionats pel arrastre atmosfèric a sovint deuen ser corregit. En algunes missions és necessària esta correcció simplement per a evitar el reingrés en l'atmòsfera; en atres missions, per a les quals l'òrbita deu sincronisar-se en precisió en la rotació de la Terra, és necessari per a evitar l'acurtada del periodo orbital.

La pressió de la radiació solar en general sol pertorbar l'excentricitat (el vector d'excentricitat). En algunes missions açò deu ser ràpidament contrarrestat realisant maniobres. Per a les naus espacials geoestacionarias, l'excentricitat deu ser lo suficientment chicoteta com per a que la nau espacial puga rastrejar-se en una antena no orientable. També per als satèlits d'observació de la Terra para els que és aconsellable una òrbita molt constant en una trayectòria fixa, el vector d'excentricitat deu mantindre's lo més fix possible. Una gran part d'esta compensació pot fer-se utilisant un disseny d'òrbita congelada, pero per a controlar les maniobres més sensibles deuen utilisar-se propulsors.

Per a les naus espacials en una òrbita de halo al voltant d'un punt lagrangiano, el manteniment de la posició orbital és encara més important, ya que dita òrbita és inestable; sense un control actiu en propulsors, la més mínima desviació en la posició/velocitat resultaria que la nau espacial abandone l'òrbita per complet.

Vore també

• Maniobra orbital
• Presuposte Delta-v