Anar al contingut

Maniobra orbital

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bi-elliptic transfer.svg
Transferència bielíptica, un tipo de maniobra orbital.

En un vol espacial, una maniobra orbital és l'us de sistemes de propulsió per a canviar l'òrbita d'una nau espacial. Per a les naus alluntades de la Terra (per eixemple les òrbites al voltant del Sol) una maniobra orbital és denominada maniobra d'espai profunt (DSM, Deep-Space Maneuver).

Maniobres impulsives

[editar | editar còdic]

Una "maniobra impulsiva" és una maniobra que consistix en un únic i casi instantàneu canvi en la velocitat de la nau espacial. Com inclús una nau espacial chicoteta té massa, no pot canviar instantàneament de velocitat. Durant la fase de planificació de la majoria de missions, els dissenyadors primer aproximen els seus canvis orbitales prevists usant maniobres impulsives. Açò reduïx enormement la complexitat de trobar la transició orbital correcta. Als canvis instantàneus de velocitat li'ls coneix com delta-v (Δ𝐯), la delta-v total per a totes les maniobres requerides en una missió es denomina "equilibri de delta-v". En una bona aproximació a l'equilibri de delta-v els dissenyadors poden estimar la cantitat de propelente necessari per a la càrrega útil de la nau espacial. Usar estes aproximacions és més útil quan s'eixecuta un espente finito en raches curtes. Maniobres finitas com eixes són possibles en sistemes de propulsió en una alta relació espente/pes, p.ej. eixides químiques. No obstant, inclús durant llarcs periodos de cremat, les aproximacions de maniobres impulsives seguixen sent molt exactes llunt de l'atmòsfera terrestre.

Maniobres no impulsives

[editar | editar còdic]

Aplicar un espente dèbil en periodos de temps més llarcs és conegut com a maniobra no impulsiva (encara que en realitat qualsevol espente produïx certa cantitat d'impuls). Són menys eficients ya que es poden perdre grans cantitats d'energia pel efecte Oberth i a atres ineficiències. No obstant eixes maniobres poden ser l'única opció quan són aconsellables llançaments de poc pes i per lo tant s'usen sistemes de propulsió en un impuls específic alt pero baixa relació espente/pes (p.ej. motors iònics), els quals no són útils per a l'envolament.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]