Anar al contingut

Zentralblatt MATH

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Zentralblatt MATH

Zentralblatt MATH (en alemà "revista central de matemàtiques") és un servici de classificació, resenya i archiu de publicacions en matemàtica pura i aplicada. La base de senyes de Zentralblatt MATH, situada en l'oficina editorial de Berlín de l'institut FIZ Karlsruhe, s'actualisa diàriament. El servici depén de la Societat Matemàtica Europea, el Fachinformationszentrum Karlsruhe i l'Acadèmia de les Ciències de Heidelberg i és publicat per Springer Science+Business Mija.

Zentralblatt MATH és, junt en Mathematical Reviews, un dels majors servicis d'archiu i resenya en el camp de les matemàtiques. Els artículs es classifiquen d'acort a la Classificació de tòpics en matemàtiques (MSC). L'objectiu és proporcionar informació bibliogràfica precisa i completa sobre qualsevol publicació de rellevància per a les matemàtiques, aixina com clarificar l'importància de la mateixa per mig de resenyes. Els autors de les resenyes són investigadors en actiu que realisen este treball de forma voluntària o a canvi de chicotetes compensació. El mecanisme de revisió per parells (peer review) assegura que els artículs són revisats per matemàtics experts que els expliquen al restant de la comunitat matemàtica, destacant la seua rellevància o, en ocasions, els seus errors. Les resenyes estan escrites principalment en anglés, encara que accepta algunes contribucions en alemà i francés són també acceptades.

L'accés complet a Zentralblatt MATH requerix una subscripció al servici.[1] No obstant, els tres primers resultats de qualsevol busca en la base de senyes són accessibles de forma gratuïta sense subscripció, de la mateixa manera que els resultats de busca en la base de senyes d'autors.

Actualment, la base de senyes de Zentralblatt MATH conté al voltant de 3 millons d'entrades bibliogràfiques i indexa publicacions provinents de més de 3500 revistes i 1100 publicacions periòdiques des de 1868,[2] lo que li convertix en el servici d'archiu més antic i complet en el camp de les matemàtiques.

Història

[editar | editar còdic]

Zentralblatt MATH va ser fundada en 1931 pels matemàtics Richard Courant, Otto Neugebauer i Harald Bohr, baixe el nom Zentralblatt für Mathematik und ihre Grenzgebiete (Revista central de matemàtiques i temes relacionats). En part, el servici es va crear com a alternativa al ya existent Jahrbuch über die Fortschritte der Mathematik (Anuari sobre el progrés de les matemàtiques) que des de 1868 realisava un servici similar, publicat anualment i només en alemà. Mentres que el Jahrbuch compilaba artículs centrant-se principalment en la completitud i classificació de tots les publicacions d'un any, els objectius de Zentralblatt MATH primaven la prontitud i internacionalitat.[3]

L'increment de publicacions matemàtiques despuix de la Primera Guerra Mundial i en els anys 1920 va provocar que les resenyes d'artículs aparegueren en el Jahrbuch a voltes en anys de retart, lo que va fer que Zentralblatt MATH, en la seua periodicitat mensual, guanyara rellevància. El Jahrbuch va deixar de publicar-se en 1942; posteriorment el seu contingut en 200,000 entrades va ser digitalisat i pot trobara en la base de senyes de Zentralblatt MATH.

Durant els anys de l'ascens nazi al poder en Alemània, Zentralblatt MATH va experimentar canvi crítics. Neugebauer va passar a ser considerat persona senar grata i es va intentar prohibir la publicació d'autors judeus, aixina com la seua participació en la creació de resenyes. Neugebauer va dimitir del seu lloc d'editor i finalment va emigrar a Estats Units, a on en 1939 va fundar el servici alternatiu Mathematical Reviews.[4]


Despuix de la Segona Guerra Mundial i la divisió d'Alemània en dos països, el servici de Zentralblatt MATH va continuar ininterrompudament, inclús encara que les seues dos oficines estaven separades pel mur de Berlín. En l'actualitat la sèu del servici seguix estant en Berlín encara que este depén de l'institut FIZ Karlsruhe.

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]