Anar al contingut

Ziziphus jujuba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ziziphus jujuba Habitus 2010-10-26 ArboretoParqueElPilarCiudadReal.jpg
Ziziphus jujuba
Archiu:Alb- CAPS 0 jujuba-ram-5.jpg
Fulls i espines en una ramita jove
Archiu:Alb- CAPS 1 jujuba-flow-1.jpg
Inflorescència
Archiu:Alb- CAPS 2 jujuba-fruit-5.jpg
Fruts inmaduros in situ
Archiu:Alb- CAPS 3 jujuba-fruit-2.jpg
Fruts submaduros in situ

Ziziphus jujuba és una espècie de planta arbòrea del gènero Ziziphus en la família Rhamnaceae. És coneguda com jujube, jinjolero, jínjol, azufaifo, azofaifo, achufaifo, entre atres noms comuns.

Descripció

[editar | editar còdic]

El seu tamany depén directament de la humitat que haja tingut el arbusto de porte arbòreu. És una planta caducifolia que pot aplegar a medir més de dèu metros d'altura, encara que habitualment alcança uns dos metros i mig d'altura. El tronc és recte en bultos i corfa molt arrugada.

Posseïx fulls escassament pecioladas, alternades, coriáceas, de 2 a 7 cm de llongitut, de forma oblonga a oval-lanceolada en el marge finamente dentado i l'àpiç agut o redonejat. El full té tres nervis principals llongitudinals i presenta dos estípulas espinoses en la seua base. Són color vert clar lluent en el fes de color vert lluent.

La ramificació és molt densa, i està dotada de fortes espines, com a resultat de la seua adaptació natural per a protegir-se dels herbívors. Presenta ramillas de color verdoso, zigzagueantes i colgantes.

En l'hemisferi nort florix entre abril i agost. Les flors són menudes, poc cridaneres, pentámeras, verdosas i situades en grups de dos o tres a lo llarc de les branques. Produïx inflorescència cimosas, de dos a cinc sobre un menut pedúncul comú a l'aixella dels fulls. Flors axilars de color groc verdoso de 3 a 4 mm de diàmetro.

El frut és el jujube, jínjol (jínjoles en plural), azufaifa o azofeifa, una drupa comestible en aspecte d'oliva, d'uns 2 o 3 cm de llongitut, de forma elipsoidal o globosa, en una sola llavor. La pell del frut és inicialment de color vert clar i pren un color marró rojós quan està madur. Quan està fresc, la polpa és verda clar a groguenc pàlit, de textura harinosa —pareguda a la de la poma— i dulzona. Existixen varietats empeltades que produïxen fruts de 5 o 6 cm de llongitut.

Es recolecten a finals d'estiu o principis d'autumne. Són rics en sucres i mucílacs i en una important cantitat de vitamina C per això s'han consumit pel seu valor nutritiu com una fruta, natural o desecada.

Hàbitat i distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

És un arbre originari del sur i est d'Àsia (China) i és cultivada en atres parts del món de clima tropical o templat, inclós Espanya, pel seu frut comestible.[1] També han proliferat alguns arbres en el noreste de l'estat de Coahuila i Durango, Mèxic.

Esta espècie tolera una àmplia gama de temperatures i pluges, encara que requerix estius calorosos i suficient aigua per a una fructificación acceptable. A diferència de la majoria de les atres espècies del gènero, tolera hiverns prou frets, sobrevivint a temperatures de fins a -15 °C (5 °F).


Referències

[editar | editar còdic]