Zona del carbó
Zona del carbó o Conca del carbó és el nom pel que es coneix en Chile a les comunes l'activitat principal de les quals va ser la mineria del carbó durant el XX; Lota, Coronel i a la Província de Arauco. Allí es varen establir empresaris tals com Matías Cousiño i Federico Schwager, entre uns atres empresaris més.
Història
[editar | editar còdic]En la regió costera del golf de Arauco varen emergir, a mitan de el XIX, les ciutats mineres de Lota i Coronel com a conseqüència del requeriment de mà d'obra per a les llabors d'extracció de carbó. Allí es varen establir empresaris tals com Matías Cousiño, Jorge Rojas, Guillermo Délano i Federico Schwager, entre uns atres.[1]
A poc anar, en 1869, l'agotament dels mants subterràneus de Punta de Puchoco, en l'actual localitat de Schwager, va obligar a les empreses carboníferas a profundisar les llabors i estendre-les per a treballar els mants submarins existents baix la plaja i l'mar. En el pas dels anys, i en l'habilitació a fins de el XIX del ferrocarril entre Concepció i Lebu, es varen incorporar a la producció carbonífera nous jaciments ubicats al sur de Lota, com Trongol, Curanilahue i el mateix Lebu[1].
La producció de carbó, orientada en un principi a l'abastiment de les naus que creuaven l'Estret de Magallanes, va trobar nous mercats en estendre's les llínees ferroviàries pel país i aumentar significativament la demanda interna de carbó fòssil. Fins a la primera mitat de el XX, la demanda de carbó es va mantindre mijanament estable, fins que la generalisació de l'us del petròleu i l'energia elèctrica en els processos industrials i en els ferrocarrils, va causar creixents problemes de demanda a les empreses carboníferas, els que culminarien en el tancament definitiu de les mines en 1997[1].
Entorn a les mines de Lota i Coronel, varen sorgir des de mediats de el XIX diverses instalacions industrials sustentades en l'us intensiu del carbó, com a indústries de vidre, rajoles refractarios, una fundició de coure i inclús una indústria d'elaboració de fustes que aprofitava les plantacions forestals realisades per Luis Cousiño en les afores. En este sentit, els jaciments carboníferos varen generar un important pol de desenroll industrial en la regió, permetent l'acumulació d'importants fortunes i el desenroll de relacions laborals de tipo capitaliste[1].
Ubicades en un àrea fronteriça, entre la Zona central de Chile i el territori mapuche durant el Chile colonial, les ciutats de Lota i Coronel no varen tardar en convertir-se en centres d'atracció demogràfica per a la població llauradora de la regió. Si ben el carbó va fer possible la formació de grans fortunes, manifestada en suntuosas mansions i parcs com el que va construir Cousiño en Lota, la precarietat de les condicions de vida dels treballadors va ser una constant des del començ de les activitats mineres, lo que a la seua volta va generar una forta identitat colectiva entre els seus habitants. Els principals problemes socials eren la falta de vivendes adequades, la proliferació d'epidèmies i malalties professionals, i l'escassea d'establiments educacionals. A açò se sumava el tracte inhumà cap als treballadors per part dels mandos superiors i mijos, sempre descontents per l'arbitrarietat del sistema de pagament, els riscs en el treball i la baixa calitat tècnica dels obrers. Les condicions de vida dels obrers carboníferos, crudamente retratades per Baldomero Lillo en el seu llibre Sub terra, varen donar pas a un profunt malestar social. Esta situació, unida a la forta identitat social dels obrers del carbó, va explotar en numerosos conflictes i folgues, contribuint al desenroll d'un sindicalisme obrer de gran arraïlada nacional[1].
En l'actualitat existixen dos museus en la zona que es dediquen a preservar i difondre el llegat històric de la mineria d'aquella época: El Museu Històric de Lota i el Museu Miner de Lebu. Aixina mateix, l'arquidiócesis de la Santíssima Concepció administra els temples catòlics ubicats en este sector a través del seu «Decanat del Carbó».
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Zona del carbón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.