Museu Miner de Lebu

El Museu Miner de Lebu és un museu públic chileno ubicat en la comuna de Lebu, capital de la província de Arauco. És de propietat de la Municipalitat de Lebu i administrat per la seua Oficina de Cultura. És junt al Museu Històric de Lota els dos museus dedicats a la mineria del carbó de pedra en la Regió del Biobío, en la denominada «Conca del Carbó». La seua sèu es troba en la Mansió Errázuriz, en el sector de Bocalebu, la qual a la seua volta està emplaçada dins del Parc del Carbó, un parc urbà front a les costes del oceà Pacífic. L'entrada és d'accés gratuït.

Història

Inaugurat en 2003 com una iniciativa de l'empresa Carbonífera Victòria de Lebu (Carvile), filial adquirida per l'Empresa Nacional del Carbó entre els anys 1975 i 1976, per mig d'un decret emés per la dictadura militar. La companyia era propietària de la «Mansió Errázuriz», edifici sede del museu, els qui ho varen restaurar i varen remodelar per a tals propòsits. En 2008, l'empresa donó la propietat per a fins culturals a l'Ilustre Municipalitat de Lebu, la qual es fa càrrec de l'administració del museu. Dita casona, data de l'any 1884 i va ser construïda para Maximiano Errázuriz Valdivieso, polític conservador i empresari dedicat a l'explotació minera en la zona.

Coleccions

La colecció permanent del museu alberga una série de peces, en la seua majoria donadas pels familiars de miners del carbó per al seu conservació i restauració, sobre les activitats mineres carboníferas iniciades en el XIX en la comuna, principalment impulsat per l'arribada dels marís i immigrants britànics (Mackay), en associació en alguns criollos d'orige vasc (Urmeneta i Errázuriz).

Dins de les coleccions destaquen les ferramentes i indumentària dels miners, una colecció històrica de fotografies de les llabors associades, ademés d'una rèplica d'una mina subterrànea de carbó. Aixina mateix, en els jardins del museu es troben tres gorcs de ferro de gran tamany amprades pels caçadors balleneros de la zona durant els sigles XVIII i XIX.