Anar al contingut

Zorita (mineral)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Zorite-99360.jpg
Zorita (mineral)

La zorita és un mineral de la classe dels inosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la xonotlita”. Va ser descoberta en 1972 en el massiç de Lovozero, del óblast de Múrmansk (Rússia),[1] sent nomenada aixina del rus zoria, que significa "resplandor rosada del cel en amanecer". Un sinònim és la seua clau: IMA1972-011.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

Per "zorita"(sòrt) és un silicat hidratado i hidroxilado de sodi i titani. L'estructura molecular és de inosilicato anfíbol en dobles cadenes de tetraedres de sílice (SiO4), que estan units per cationes titani en una estructura de tres dimensions, una estructura idèntica a la que es troba en la haineaultita —l'anàlec en calcio de la zorita—, la chivruaiíta —el seu anàlec en niobi— i en el ETS-4 —zorita sintètica—.[2]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: niobi, zirconi, ferro, tantalio, manganeso, magnesi, calcio, potassi, flúor, carbono i fòsfor.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix reblit les parets de fractures i cavitats de roques pegmatitas alcalinas en nefelina.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: nefelina, egirina, mountainita, natrolita o raíta.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1973).Zapiski Vsesoyuznogo Mineralogicheskogo Obshchestva.102(1)
    54-62.
  2. Men'shikov et al. (2006) "Chivruaiite, Ca4(Tu,Nb)5[(Si6O17)2|(OH,O)5]·13-–14H2O, a new mineral from hydrothermal veins of Khibiny and Lovozero alkaline massifs". American Mineralogist, 91, 922-928.