Cinctorres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ayuntamiento Cinctorres.jpg

Cinctorres és un municipi valencià situat en la comarca d'Els Ports.

Cinctorres és un municipi de la comarca d'Els Ports que està emplaçat en un chicotet altiplà entre el mont Boyalar i la vall del riu Caldes. Una ubicació privilegiada que permet al visitant gojar d'espectaculars paisages, al mateix temps que té l'oportunitat de descobrir els tesors històrics, arquitectònics i culturals d'esta emblemàtica localitat. Conta en 516 habitants (INE 2007).

Història[editar]

Cinctorres és d'orige àrap, que va ser conquistada en 1231 per Blasco de Alagón i donada a la família En Torres. Posteriorment va passar a la Corona d'Aragó com a poble depenent de Morella. Carles II li va concedir l'autonomia municipal en 1691.

Edificis i llocs d'interés[editar]

L'història de Cinctorres queda patent a través dels seus edificis monumentals com la Casa Consistorial; cases senyorials com la Casa Palau Santjoans; la Casa Capellanets; la Casa el Fidebé o l'antic Hospital del sigle XVI a on s'ubica el Museu Municipal.

Casa Consistorial[editar]

L'edifici de l'Ajuntament conegut popularment com a Casa de la Vila, es troba la seua estructura igual que en el seu orige. És un eixemple del gòtic civil, que conserva un magnífic retaule de Sant Pere del sigle XV. Es tracta d'un edifici construit entre els sigles XV i XVI, situat en la Plaça Vella de Cinctorres. En l'exterior destaca la porta de pedra que forma una arcada de mig punt i el porche flanquejat en arcs rebaixats.

Palau de Santjoans[editar]

L'edifici del Palau de Santjoans, situat en el centre de la vila, entre la Plaça Vella i el Sol de Vila, destaque com a edifici del gòtic civil nobiliari. Va pertenèixer a la casa noble de Santjoan. En el seu interior destaca una gran sala decorada en el seu paviment i les parets en ceràmica del sigle XVII.

Iglésia de Sant Pere Apòstol[editar]

L'Iglésia Parroquial de Sant Pere Apòstol de Cinctorres se va acabar de construir en l'any 1782. D'estil neoclàssic té la particularitat de posseïr dos campanaris, tres naus i frescos d'Oliet i Cruella, aixina com, peces d'orfebreria d'importància. És un temple de tres naus a la mateixa altura en enllumenat lateral. Esta iglésia pot considerar-se com el model de més madurea i esplendor del barroc en la comarca d'Els Ports.

Ermites[editar]

Cinctorres conserve numeroses ermites en el seu terme municipal: Sant Pere (S.XV), Sant Marc (S.XV), la Mare de Deu de Gràcia (S.XIV), Sant Cristòfol de Saranyana i Sant Lluís. Esta última fon construïda fora del recinte urbà durante l'época migeval, pero en l'actualitat es troba dins de la població. Molt interessants són les seues pintures murals de l'interior, uns àngels músics junt a Sant Lluís Beltràn i els símbols de la seua santitat.

Peiró de la plaça Nova[editar]

Les creus de terme, conegudes com a peirons en la comarca d'Els Ports, són un verdader símbol d'esta zona de la Comunitat Valenciana. El Peiró del Cap de la Vila (S.XV) es l'únic que es conserva actualment. Originariament estava situat en l'encreuament de camins entre Castellfort i Portell.

Museu de la Faixa[editar]

Orgullós del seu passat, el municipi de Cinctorres conta també en el Museu de la Faixa, a on s'explica com la Faixa era un dels pilars comercials del poble, com se fabricava i distribuïa per tota Espanya.

Fonts[editar]

Quatre fonts d'interés com la Font de la Vinaixa, la de la Santa Creu, la Font del Masset o la Font del Baci.

Economia[editar]

La principal activitat econòmica, de la mateixa manera que en atres localitats d'interior, és la ganaderia, existint un gran número d'explotacions de porcí. En els últims anys i donada la importància que cada volta més va adquirint el turisme d'interior hi ha hagut un increment d'estages rurals, com a complement a l'activitat agrària. Junt a un reduït número de comerços existix ademés un creiximent de les empreses de construcció i de servicis.

Demografia[editar]

En 1511 tenía uns 400 habitants, 1.537 en 1900, 598 en 1994 i en l'últim cens, el 2007, tenía 516.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
635 605 598 591 551 520 517 509 526 516

Parages de valor ecològic[editar]

Cinctorres també oferix parages de gran valor ecològic com la Roca Parda o la Roca Roja, parets de roca espectaculars en excelens vistes panoràmiques, a on aniuen els buitres en les seues altes penyes. En el seu entorn natural predomina el bosc de carrasca, sabina, pi roig i roure junt a plantes aromàtiques com el timonet, espígol, camamirla o sàlvia.

Jaciments[editar]

El jaciment de dinosauris Ana, descobert en l'any 1998, s'ha convertit en un dels més importants en quant a les troballes paleontològiques. S'han recuperat més de 500 fòssils, convertint-se en un dels mes importants jaciments del Cretàsic inferior (fa 120 millons d'anys) dins de la Formació Argila de Morella. Els fòssils trobats i reproduccions de diversos esquelets se poden vore en el Museu de Dinosauris situat en el Palau de Santjoans.

Senderisme i rutes[editar]

Els amants al senderisme poden gojar de la naturalea i de la gran riquea ecològica de Cinctorres. En el seu terme municipal i en els pobles veïns existixen una gran cantitat de rutes de senderisme homologades. Hi ha rutes adaptades a tots els nivells, entre les que destaquen els senders PR-118, PR-CV 308, SL-CV 33, SL-CV 34, SL-CV36 en eixida i arribada a Cinctorres.

En quan a les rutes, Cinctorres oferix l'oportunitat de realisar diferents excursions i rutes. En la pàgina web de l'Ajuntament es pot trobar informació sobre diferents ofertes turístiques: observació d'aus, un matí entre dinosaures, Rutes BTT i les diferents propostes per a visitar durant un dia d'excursió el propi Cinctorres.

Gastronomia[editar]

La cuina de montanya és rica en carns i embotits, com el ternasco, els fregits, el pernil i la cecina. També, productes com el rovelló o la gírgola que es poden trobar en els boscs de la zona no poden faltar en la cuina. En quan a postres podem resenyar la Collà i les coquetes. En quan a begudes, un aiguardent molt conegut com el Gitam, en propietats digestives i curatives.

Festes locals[editar]

  • Sant Antoni Abat. Són a finals de giner i principis de febrer (30, 31 i 1). La Santantonà, representació teatral de la vida del sant. El dissabte de matí es va al bosc a buscar la llenya per a montar la barraca (foguera). Per la vesprà es porta fins al poble, passejant la fusta pels carrers del poble en cavalleries. De nit, es beneïxen els animals en repartiment de coquetes i una copeta d'aiguardent.
  • Romeries. La primavera és época de romeria a vàries ermites. En totes elles es beneïxen les primes i els térmens, que s'encarreguen de repartir els organisadors de la romeria, denominats majorals. El dumenge més pròxim al 25 d'abril es fa la romeria a l'ermita de Sant Marcos. El següent dumenge se celebra la romeria a Sant Pere. El segon dissabte del més de maig té lloc la romeria a Sant Cristòfol de Saranyana, i al sendemà, es fa la romeria a la Verge Maria de Gràcia.
  • Sant Cristòfol. El segon fi de semana de juliol se celebra Sant Cristòfol dels chòfers. La festa consistix en la bendició dels coches del poble i en un menjar popular.
  • Festes patronals. L'última semana d'agost són les festes patronals, en honor a la Verge Maria de Gràcia. Els actes més importants són la provessó del farol, les novenes, els bous de carrer i les verbenes al saló de festes. Els dies previs a les festes es realisa una semana cultural.
  • Festa de la bata. L'última semana de juny tots els habitants porten bata científica i ballen al voltant d'una foguera recitant la taula periòdica dels elements.

Enllaços externs[editar]


Municipis d'Els Ports

Castellfort    Cinctorres    Forcall    Herbers    La Mata de Morella    La Todolella    Morella    Olocau del Rei    Palanques    Portell de Morella    Sorita    Vallibona    Villores