Fonètica del valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

La fonètica del valencià és el conjunt de sons (també nomenats fonemes) que posseïx la pròpia llengua en els quals forma totes les seues paraules. La fonètica valenciana és molt semblant a la de les llengües del seu entorn, sent especialment pareguda a la fonètica de l'italià estàndart i a del català parlat en Andorra i les zones orientals de Catalunya. Presenta certa variació geogràfica, pero és mínima si la comparem en la variació que poden tindre uns atres idiomes com l'anglés, el castellà o, en casos més extrems, l'àrap o l'alemà, que presenten una alta variació geogràfica fins al punt que, en el cas de l'àrap, podem afirmar que les diferents modalitats se tracten, en realitat, de diferents idiomes.

Sistema vocàlic[editar]

En valencià existixen sèt vocals diferents en sílaba tònica (és dir, la sílaba que pronunciem en més intensitat) i només cinc en sílaba àtona (és dir, totes aquelles sílabes que no siguen tòniques). Les vocals que hi han són les següents:

Vocal Anteriors Central Posteriors
Tancada i (cinc) u (cuc)
Semitancada e (més) o (món)
Semioberta ɛ (pèl) ɔ (sò)
Oberta ä (mà)

En sílaba àtona, les vocals semiobertes [ɛ] i [ɔ], nomenades popularment e i o obertes, se pronuncien com les semitancades [e] i [o], popularment conegudes com a e i o tancades. Aixina tenim paraules com "home", que du o semioberta tònica [ɔ́me], pero "homenet", que té una o àtona i, per tant, semitancada [omenét]. Com a excepció tenim només els números dèsset, dèneu i dènou (variant de "dèneu"), a on la vocal àtona es pronuncia semioberta: [dɛ́sɛt], [dɛ́nɛw] i [dɛ́nɔw].

Dígrafs i pronunciació especial valenciana[editar]

  • La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /Despat∫/.
  • El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
  • Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
  • Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.

Bibliografia[editar]

  • Boronat i Gisbert, J. Fono (2000) Introducció a la fonologia valenciana, Valencia: Lo Rat Penat.
  • Fullana Mira, Lluis (1915) La Palatalisació Valenciana
  • Fullana Mira, Lluis (1915) Diferencies Fòniques, Gràfiques u Ortogràfiques, Lèxiques, Morfològiques i Sintàctiques entre el Valencià i el Català
  • Fullana Mira, Lluis (1916) Diferencies dialectals en la llengua valenciana
  • Fullana Mira, Lluis (1925) Evolució Fonogràfica de la llengua valenciana

Vínculs externs[editar]