Diferència entre les revisions de "Beas de Segura"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]
 
|image_país = [[Image:Beas_Jaen.svg.png|120xp]]
Llínea 24: Llínea 23:
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 
 
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants,​ per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.
 
'''Beas de Segura''' és un municipi i localitat espanyola situat en la província de [[Jaén]] en la comunitat autònoma d'[[Andalusia]]. Està inclós en la comarca de [[Serra de Segura]], en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any [[2016]] el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants,​ per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.
  

Revisió de 17:08 25 maig 2019

Beas de Segura
120xp Escudo Beas de Segura.svg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Andalusia.png Andalusia
Província: Jaén
Comarca: Sierra del Segura
Partit judicial: Villacarrillo
Ubicació: 38°15′07″N 2°53′30″O
Altitut: 600 msnm
Superfície: 160,3 km²
Població: 5 275 hab. (2017)
Densitat: 32,91 hab./km²
Gentilici: beatense; beasense
Predomini llingüístic: castellà
Còdic postal: 23280
Festes majors: Virgen de la Paz - San Marcos
Alcalde: Sebastián Molina Herrera (PSOE-A)
Pàgina web: http://www.beasdesegura.es/


Beas de Segura és un municipi i localitat espanyola situat en la província de Jaén en la comunitat autònoma d'Andalusia. Està inclós en la comarca de Serra de Segura, en casi una quarta part del seu territori dins del Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles i conta en una extensió de 160,3 km², sent transició entre el camp i la serra. En l'any 2016 el seu padró municipal va registrar una població de 5.380 habitants,​ per lo que és el terme municipal més poblat de la comarca, aixina com el centre d'influència dels municipis limítrofs.

La majoria de les seues terres consistixen en àrees d'agricultura dedicades principalment al cultiu de l'olivera, per lo que es troba integrat en la «Associació Espanyola de Municipis de l'Olivera de la província de Jaén» (AEMO).​ La seua excelent producció d'oli d'oliva ha permés que la seua indústria setrill haja segut inclosa en la denominació d'orige de la serra homònima. Esta activitat, junt a la ganaderia, el turisme i els numerosos espais d'interés natural, cultural i rural, constituïxen la seua principal activitat econòmica.

Els primers vestigis de civilisació daten del Paleolític inferior, a on en els màrgens del riu Guadalimar vivien sers humans en menudes hordes i subsistien dels recursos naturals que oferia el terreny. No s'han trobat restants òsseus humans, pero sí una rica indústria lítica, alguns de que els seus útils estan exposts en el Museu de Ciències Naturals de Madrit i en el Museu de Jaén, catalogat com un dels més antics d'Andalusia.

De l'etapa romana queda constància en el Pont Mocho sobre el riu Guadalimar, el qual conta en casi 2000 anys d'antiguetat; per ell es diu que va eixir Santa Teresa de Jesús despuix fundar el Convent de Carmelitas de Beas, primera fundació en l'actual Andalusia, quan va partir a Sevilla. El convent de Beas va ser declarat com Be d'Interés Cultural el 25 d'abril de l'any 1979, i anys més tart, el 22 de març de 1983, incoat en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

Del 22 al 25 d'abril se celebren des de temps inmemorial les festes en honor a Sant Marcos, sent protagoniste de les mateixes el conegut com a bou ensogao. Festivitat que conta en una important repercussió tant a nivell nacional com a internacional i que varen ser declarades el 16 de setembre de l'any 2008 com a Festes d'Interés Turístic Nacional d'Andalusia.

Aldees

Vista general de Prados de la Solana.
  • Prados de Armijo: Està formada per dos núcleus de població: Prados de la Solana i Prados de la Umbría. L'Història de los Prados de Armijo, es pert en el temps ya que a les afores d'estos llogarets s'han trobat restants d'atres civilisacions, com la musulmana. Del citat llogaret, depenien els següents núcleus i masies: Los Valencianos , El Cascalejo, El Cerrilete, El Poyo de Juan, La Mielecilla, Los Galindillos, La Pedriza, Los Gomeras, Los Litranes, Cortijo las Muelas, Cañada Arada, Los Panochas i Fuente Buena. Tots els habitants d'estes masies rebien ensenyança en l'escola mixta pública dels Prats que va desaparéixer en els anys 70, i moltes d'estes masies hui dia estan deshabitades o en ruïnes i unes atres han passat a ser del terme municipal de Arroyo del Ojanco. Celebra les seues Festes patronals en la fi de semana més pròxima al 23 de maig, en honor a la Stma. Verge la Miraculosa, estes se celebren des de l'any 1941. També celebren el 15 de maig la festa en honor a Sant Isidre Llaurador.
Vista general de Cuevas de Ambrosio.
  • Cuevas de Ambrosio: Es troba a 5 Km a l'est del poble. Per l'emigració massiva sofrida en la década dels 1960 i 1970, la seua població es reduïx en 2006 a uns 60 habitants. Es localisa en el llímit de la Serra de Segura. Assentada sobre un tossal de tova calcàrea, als seus peus s'unixen dos rieres, el Beas i el Bastagoya. Les seues montanyes estan cobertes d'olivars, que produïxen oli en denominació d'orige Serra de Segura. Hi ha també pinades i en els entanques regadiu. A les terres de regadiu, o horts, els de el lloc els criden *cañamares. El llogaret rep el nom dels seus primers pobladors, coneguts com Los Ambrosios.
Vista general de Cañada Catena.
  • Cañada Catena: Servix com a porta d'entrada a la Serra de Segura. El llogaret està rodejat ya pels primers boscs de pi negre contrastant este en el paisage dels olivars. El nom de Cañada li ve per l'us de la seua vall en la transhumància de ganado en atres époques, quan les raberes anaven i venien de la serra al pla Catena deu vindre del Monte Catena propenc. El dia 8 de setembre se celebren les festes en honor de la seua patrona La nostra Senyora de les Maravelles. Sant Antón també ha segut un Sant de molta devoció ya que, com a protector dels animals, ha preservat de tot mal al porc que cada família criava per al seu sustent.



Bandera de Beas de Segura (Jaén).svg
Provesso Toro.JPG
Beas arriba.jpg
Aeroportbeas.jpg

Bandera de Beas de Segura

Bous en San Marcos

Vista aerea

Aeròdrom de Beas de Segura