Diferència entre les revisions de "Capitalisme"
m Text reemplaça - ' sigut ' a ' segut ' |
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
*El ''sistema'' econòmic en el qual les relacions socials de producció i l'orige de la cadena de comandament –Incloent l'empresària per delegació– S'establix des de la titularitat privada i exclusiva dels accionistes d'una [[empresa]] en funció de la participació en la seua creació en tant primers propietaris del capital. La propietat i l'usdefruit queda aixina en mans dels que varen adquirir o varen crear el capital tornant interés la seua òptima utilisació, atenció i acumulació, en independència que l'aplicació productiva del capital es genere per mig d'un treball colectiu i conjunt, material i immaterial, per cada un dels actors de la mateixa empresa. | *El ''sistema'' econòmic en el qual les relacions socials de producció i l'orige de la cadena de comandament –Incloent l'empresària per delegació– S'establix des de la titularitat privada i exclusiva dels accionistes d'una [[empresa]] en funció de la participació en la seua creació en tant primers propietaris del capital. La propietat i l'usdefruit queda aixina en mans dels que varen adquirir o varen crear el capital tornant interés la seua òptima utilisació, atenció i acumulació, en independència que l'aplicació productiva del capital es genere per mig d'un treball colectiu i conjunt, material i immaterial, per cada un dels actors de la mateixa empresa. | ||
Per extensió es denomina capitaliste a la classe social més alta d'este sistema econòmic ("[[burguesia]]"), o | Per extensió es denomina capitaliste a la classe social més alta d'este sistema econòmic ("[[burguesia]]"), o be a la forma comuna que tindrien els interessos individuals dels propietaris de capital en tant [[accioniste]]s i [[patró|patrons]] d'empreses; també es denomina capitalisme a tot l'orde social i polític (llegislació, idiosincràsia, etc.) que orbita al voltant del sistema i al mateix temps determina estructuralment les possibilitats del seu contingut. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
La llibertat d'empresa propon que totes les empreses siguen lliures de conseguir recursos econòmics i transformar-los en una nova mercaderia o servici que serà oferit en el mercat que estes disponen. Al seu torn, són lliures de triar el negoci que desigen desenrollar i el moment per a entrar o eixir d'este. La llibertat d'elecció s'aplica a les empreses, els treballadors i els consumidors, perqué l'empresa pot manejar els seus recursos com crega convenient, els treballadors poden realisar un treball qualsevol que estiga dins de les seues capacitats i els consumidors són lliures de triar el que desigen consumir, buscant que el producte triat complixca en les seues necessitats i es trobe dins dels llímits del seu ingrés. | La llibertat d'empresa propon que totes les empreses siguen lliures de conseguir recursos econòmics i transformar-los en una nova mercaderia o servici que serà oferit en el mercat que estes disponen. Al seu torn, són lliures de triar el negoci que desigen desenrollar i el moment per a entrar o eixir d'este. La llibertat d'elecció s'aplica a les empreses, els treballadors i els consumidors, perqué l'empresa pot manejar els seus recursos com crega convenient, els treballadors poden realisar un treball qualsevol que estiga dins de les seues capacitats i els consumidors són lliures de triar el que desigen consumir, buscant que el producte triat complixca en les seues necessitats i es trobe dins dels llímits del seu ingrés. | ||
'''Competència''' es referix a l'existència d'un gran número d'empreses o persones que oferixen i venen un producte (són oferents) en un mercat determinat. En el dit mercat també hi ha un gran número de persones o empreses, denominades consumidors (també | '''Competència''' es referix a l'existència d'un gran número d'empreses o persones que oferixen i venen un producte (són oferents) en un mercat determinat. En el dit mercat també hi ha un gran número de persones o empreses, denominades consumidors (també nomenats demandants), les quals, segons les seues preferències i necessitats, comprén o demanden eixos productes o mercaderies. A través de la competència s'establix una "rivalitat" o antagonisme entre productors. Els productors busquen acaparar la major cantitat de consumidors/compradors per a si. Per a conseguir açò, utilisen estratègies de reducció de preus, millorament de la calitat, etc. | ||
El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus. | El capitalisme es basa ideològicament en una [[economia]] en la qual el [[economia de mercat|mercat]] predomina, açò usualment es dòna, encara que hi ha importants excepcions ademés de les polèmiques sobre qué ha de ser denominat lliure mercat o lliure empresa. En este es duen a terme les transaccions econòmiques entre persones, empreses i organisacions que oferixen productes i les que els demanden. El mercat, per mig de les [[llei de l'oferta i la demanda|lleis de l'oferta i la demanda]], regula els preus segons els quals s'intercanvien les mercaderies (bens i servicis), permet l'assignació de recursos i la distribució de la riquea entre els individus. | ||