Canvis

'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]]  ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual van tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

'''John Maynard Keynes, primer baró Keynes''', [[Orde del Baño|CB]]  ([[Cambridge]], [[5 de juny]] de [[1883]] - † [[Firley]], [[21 d'abril]] [[1946]]) fon un [[economiste]] [[Gran Bretanya|britànic]], les idees del qual varen tindre una forta repercussió en les teories econòmiques i polítiques modernes, aixina com també en les polítiques fiscals de molts governs.

Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.  

Keynes i els seus seguidors de la posguerra destacaren no sols el caràcter ascendent de corba d'oferta, en contraposició en la visió clàssica, sino també ademés l'inestabilitat de la demanda agregada, provinent dels chocs ocorreguts en mercats privats, com a conseqüència dels alts i baixos en la confiança dels inversionistes. Donat est émfasis en la demanda, era natural per a Keynes propondre l'us de polítiques fiscals i monetàries actives per a contrarrestar les pertorbacions de la demanda privada, per lo qual és particularment recordat pel seu alé a una política d'[[intervencionisme]] estatal, a través de la qual l'estat utilisaria mides fiscals i monetàries en l'objectiu de mitigar els efectes adversos dels periodos [[Recessió|recessionaris]] de les [[fluctuacions cícliques]] o [[crisis cíclica]] de l'activitat econòmica. Els economistes el consideren un dels principals fundadors de la [[macroeconomia]] moderna.  

===Notes biogràfiques===

===Notes biogràfiques===

John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà menut Geoffrey Keynes ([[1887]]–[[1982]]) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana menuda Margaret ([[1890]]–[[1974]]) va contraure matrimoni en el [[premi Nobel]] en [[fisiologia]] [[Archibald Hill]] ([[1922]]).

John Maynard Keynes fon fill de John Neville Keynes, professor d'economia en l' [[Universitat de Cambridge]] i Florence Adiga Brown, una autora d'èxit i reformadora social. El seu germà chicotet Geoffrey Keynes ([[1887]]–[[1982]]) fon cirugià i gran [[bibliòfil]]; la seua germana chicoteta Margaret ([[1890]]–[[1974]]) va contraure matrimoni en el [[premi Nobel]] en [[fisiologia]] [[Archibald Hill]] ([[1922]]).

En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, després d'un viage per [[Taiwan]].  

En octubre de [[1918]] conegué a [[Lidya Lopokova]], una famosa ballarina russa, en qui va contraure matrimoni, despuix d'un viage per [[Taiwan]].  

Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (després de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que van haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]].

Keynes fon un inversor d'èxit conseguint fer-se en una gran fortuna (despuix de refermar-se com a economiste ya que en la seua joventut va patir grans pèrdues que varen haver de ser cobertes per son pare). Durant el [[Crack del 29]] casi queda en bancarrota, pero pogué recuperar-se en poc de temps. Se li considera un gran bibliòfil, en especial per lo que fa a les edicions originals de les obres de [[Isaac Newton]]. Estava interessat en la lliteratura en general i el drama en particular; es va constituir en empresari del [[Teatre d'Arts de Cambridge]], llabor en que posà gran entusiasme (cert dia que el porter estava absent se li va poder vore ad ell mateix tallant les entrades en el hall). Gràcies ad açò, l'institució es convertí durant un temps en el més important escenari [[britànic]] fora de [[Londres]].

[[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que  havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en [[Cambrigde]].

[[Bertrand Russell]] dia de Keynes que era la persona més inteligent que havia conegut, senyalant que, "Cada vegada que parlava en Keynes, sentia que la ma vida estava en les seues mans, i rares vegades no em fea sentir un poc panoli". Un atre conegut comentari que Keynes feu a la seua dona fon que  havia "trobat a Deu en el tren de les 5:15" quan rebia a [[Ludwig Wittgenstein]], el protegit de Russell, per a la seua estància en [[Cambrigde]].

====''Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners''====

====''Teoria General de l'Ocupació, l'Interés i els Diners''====

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "només" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '',  desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia sigut cridada ''pump priming'', i havia sigut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]]  combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren  per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal  escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut nomenada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]]  combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades.

====''¿Com pagar la guerra?''====

====''¿Com pagar la guerra?''====

En la seua teoria, el desencadenant d'eixos moviments en la demanda i l'oferta és el mercat de capital; la demanda de capital transitòriament devé menor, a partir de tot això l'oferta de capital li seguix mímicament a la baixa, en conte de mantindre's transitòriament o aumentar transitòriament.  

En la seua teoria, el desencadenant d'eixos moviments en la demanda i l'oferta és el mercat de capital; la demanda de capital transitòriament devé menor, a partir de tot això l'oferta de capital li seguix mímicament a la baixa, en conte de mantindre's transitòriament o aumentar transitòriament.  

Al resoldre's els dos moviments, el de la demanda de capital i el de l'oferta de capital, els dos a la baixa, el mercat com un tot torna a un nou equilibri. Pero en este, la cantitat de capital aplicat serà menor que abans, per lo qual la nova proporció resultant entre els atres factors de producció- Treball i  Recursos, i el capital últimament en el mercat, s'alterarà. Al reduir-se o retindre's part del capital o aforro d'antany, una part dels atres dos factors resultarà excedent i no podrà més que quedar fora del mercat; es realisa com un creixent estoc involuntari d'estos atres dos factors. Tot açò succeïx en el context d'una certa inflexibilitat en l'informació que es dissemina i comunica, a partir d'un marc institucional donat; que queda més o menys anacrònic o extemporàneu als girs en el mercat de capital, que desencadenen després la desocupació o la formació involuntària d'estocs de factors.

Al resoldre's els dos moviments, el de la demanda de capital i el de l'oferta de capital, els dos a la baixa, el mercat com un tot torna a un nou equilibri. Pero en este, la cantitat de capital aplicat serà menor que abans, per lo qual la nova proporció resultant entre els atres factors de producció- Treball i  Recursos, i el capital últimament en el mercat, s'alterarà. Al reduir-se o retindre's part del capital o aforro d'antany, una part dels atres dos factors resultarà excedent i no podrà més que quedar fora del mercat; es realisa com un creixent estoc involuntari d'estos atres dos factors. Tot açò succeïx en el context d'una certa inflexibilitat en l'informació que es dissemina i comunica, a partir d'un marc institucional donat; que queda més o menys anacrònic o extemporàneu als girs en el mercat de capital, que desencadenen despuix la desocupació o la formació involuntària d'estocs de factors.

En la seua '''Teoria dels diners''', Keynes digué que els aforros i inversió estaven determinats en forma independent. La cantitat destinada a aforro tenia poc a vore en les variacions en les taxes d'interés que a la vegada tenien poc a vore en quant es destinava a inversió. Keynes va pensar que els canvis en la cantitat destinada a aforro depenien en la predisposició per a consumir que resultava de canvis incrementals, marginals, a l'ingrés. Per tant, la cantitat destinada a inversió estava determinada per la relació entre la taxa esperada de retorn sobre la inversió i la taxa d'interés.

En la seua '''Teoria dels diners''', Keynes digué que els aforros i inversió estaven determinats en forma independent. La cantitat destinada a aforro tenia poc a vore en les variacions en les taxes d'interés que a la vegada tenien poc a vore en quant es destinava a inversió. Keynes va pensar que els canvis en la cantitat destinada a aforro depenien en la predisposició per a consumir que resultava de canvis incrementals, marginals, a l'ingrés. Per tant, la cantitat destinada a inversió estava determinada per la relació entre la taxa esperada de retorn sobre la inversió i la taxa d'interés.

Keynes va morir d'un [[infart]], els seus problemes cardíacs foren agreujats per la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la posguerra. Son pare, John Neville Keynes ([[1852]]–[[1949]]), va sobreviure al seu fill per 3 anys. El germà de Keynes, Sir [[Geoffrey Keynes]] ([[1887]]–[[1982]]) fon un distinguit [[Cirugià|cirugià]], professor universitari i [[Bibliofília|bibliòfil]]. Els seus nebots foren el fisiòlec Richard Keynes (naixcut en [[1919]]); i Quentin Keynes ([[1921]]–[[2003]]), aventurer i bibliòfil.

Keynes va morir d'un [[infart]], els seus problemes cardíacs foren agreujats per la pressió del seu treball en els problemes financers internacionals de la posguerra. Son pare, John Neville Keynes ([[1852]]–[[1949]]), va sobreviure al seu fill per 3 anys. El germà de Keynes, Sir [[Geoffrey Keynes]] ([[1887]]–[[1982]]) fon un distinguit [[Cirugià|cirugià]], professor universitari i [[Bibliofília|bibliòfil]]. Els seus nebots foren el fisiòlec Richard Keynes (naixcut en [[1919]]); i Quentin Keynes ([[1921]]–[[2003]]), aventurer i bibliòfil.

==Influencies en l'obra de Keynes==

==Influències en l'obra de Keynes==

*[[Silvio Gesell]]

*[[Silvio Gesell]]

*[[Arthur Pigou|Arthur C. Pigou]]

*[[Arthur Pigou|Arthur C. Pigou]]

==Influència de Keynes==

==Influència de Keynes==

Les teories de Keynes van ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es van publicar en [[1949]].

Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] nomenada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]].

==Crítica==

==Crítica==

La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]] '' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i atres assunts inflacionistes.   

La seua obra de [[1930]] ''[[Tractat sobre els diners]] '' ("Treatise on Money") (2 volums) fon vist com el millor treball de Keynes per un dels seus més freqüents oponents intelectuals, [[Milton Friedman]]. Friedman i atres monetaristes han argumentat que els [[Keynesianisme|economistes Keynesians]] no paren suficient atenció a l'[[estanflació]] i ad atres assunts inflacionistes.   

*[[Friedrich Hayek|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i fins a l'actualitat.

*[[Friedrich Hayek|Friedrich Von Hayek]] feu una resenya del ''Tractat sobre els diners'' tan dura que Keynes demanà a [[Piero Sraffa]] que resenyara (i condenara no menys durament) el propi treball de Hayek. El conflicte Keynes-Hayek fon més que una de les batalles en la guerra entre [[Cambridge]] i la [[London School of Economics|Escola d'economia de Londres]], fon precursor de l'enfrontament de les dos principals concepcions lliberals, contradictòries entre si, dominants des del final de la [[Segona Guerra Mundial]] i fins a l'actualitat.

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ludwig Von mises]]

*[[Ayn Rand]]  

*[[Ayn Rand]]  

*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre cridat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>

*[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre nomenat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref>

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|John_Maynard_Keynes}}

{{Traduït de|es|John_Maynard_Keynes}}

[[Categoria:Economistes]]

[[Categoria:Economistes]]