Diferència entre les revisions de "Unix" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[~~multitarea~~]] i [[~~multiusuario~~]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>

'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>

El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix ~~pertanye~~ a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>

El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertany a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>

Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].

Llínea 8:

[[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]

A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental ~~cridat~~ [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.

A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.

Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.

Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''

The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc ~~cridat~~ ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc nomenat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.

D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''

The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu ~~multitarea~~ en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li ~~atribuix~~ a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>

En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de ~~California~~, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.

Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.

Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.

Llínea 27:

[[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar ~~varies~~ versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].

Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, ~~cridat~~ [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.

Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.

En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>

Llínea 39:

== Famílies ==

Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen ~~varies~~ famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.

Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen vàries famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.

[[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]

Llínea 76:

* [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".

* [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.

* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que ~~posseix~~ una interfaz grafica propietaria ~~cridada~~ [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.

Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:

Llínea 116:

* Temps: [[Calç (Unix)|calç]]

== ~~Referencies~~ ==

== Referències ==

Llínea 134:

* [http://osl.uca.es/wikiunix Wiki sobre sistemes operatius UNIX] ([http://forja.rediris.es/docman/view.php/739/1077/wikiUNIX.pdf PDF])

[[Categoria: Informàtica]]

[[Categoria: Software]]

[[Categoria:Unix| ]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitarea]] i [[multiusuario]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>
+'''Unix''' (registrat oficialment com '''UNIX'''®) es un [[sistema operatiu]] [[portable]], [[multitasca]] i [[multiusuari]]; desenrollat, en principi, en l'any [[1969]], per un grup d'empleats dels [[laboratoris Bell]] de [[AT&T]], entre els que figuren [[Ken Thompson]], [[Dennis Ritchie]] i [[Douglas McIlroy]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/ The Creation of the UNIX* Operating System]''. (en angles)</ref><ref>Bell Labs. ''[http://www.princeton.edu/%7Emike/expotape.htm THE UNIX ORAL HISTORY PROJECT]''. Edited and Transcribed by Michael S. Mahoney. Princeton University. Princeton, New Jersei. (en angles)</ref>
-El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertanye a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>
+El sistema, junt en tots els drets foren venuts per AT&T a [[Novell]], Inc. Esta vengué posteriorment el software a [[Santa Creu Operation]] en l'any [[1995]], i esta, a la seua volta, ho revengue a [[Perola Systems|Perola Software]] en l'any [[2001]], empresa que despuix se convertí en el [[SCO Group|grup SCO]]. No obstant, Novell sempre argumentà que nomes vengué els drets d'us del software, pero que retingué el ''copyright'' sobre "UNIX®". En l'any [[2010]], i despuix d'una llarga batalla llegal, esta ha passat novament a ser propietat de Novell.<ref>{{cita noticia|título=Unix pertany a Novell|url=http://elpais.com/diari/2010/03/31/tendencies/1269986402850215.html|editorial=El païs|fecha=31 de març de 2010}}</ref>
 Només els sistemes totalment compatibles i que se troben certificats per l'especificació [[Single UNIX Specification]] poden ser denominats "UNIX®" (atres reben la denominació  "similar a un sistema Unix" o "similar a Unix"). En ocasions, suele usar-se el terme "Unix tradicional" per a referir-se a Unix o a un sistema operatiu que conte en les característiques de [[UNIX Versio 7]] o [[UNIX System V]].
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 [[Archiu:Ken n dennis.jpg|thumb|300px|[[Ken Thompson]] i [[Dennis Ritchie]], creadors d'Unix.]]
-A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental cridat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.
+A finals de l'any [[1960]], el [[MIT|Institut Tecnologic de Massachusetts]], els [[Laboratoris Bell]] de [[AT&T]] i [[General Electric]] treballaven en un sistema operatiu experimental nomenat [[Multics]] ('''Mult'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ervice),<ref name="Multics">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/chaos.html Before Multics there was chaos, and afterwards, too]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> desenrollat per a eixecutar-se en una [[computadora central]] (mainframe) model [[GE-645]]. L'objectiu del proyecte era desenrollar un gran sistema operatiu interactivo que contase en moltes innovacions, entre elles millors en les [[politiques de seguritat]]. El proyecte conseguí donar a llum versions per a producció, pero les primeres versions contaven en un pobre rendiment.
 Els laboratoris Bell d'AT&T decidiren desvincular-se i dedicar els seus recursos a atres proyectes.
 Un dels programadors dels laboratoris Bell, Ken Thompson, seguií treballant per a la computadora GE-635<ref name="SpaceTravel">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/pdp7.html The famous PDP-7 menges to the rescue]''
-The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc cridat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie  ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.
+The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> i escrigue un joc nomenat ''Space Travel'',<ref name="ArticulodeRitchie">Dennis M. Ritchie (September 1979) ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/hist.html The Evolution of the Unix Clave-sharing System]'' Bell Labs. 1996.. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref><ref>Dennis M. Ritchie  ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/spacetravel.html Thompson's Space Travel Game]'' Bell Labs. 2001. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref> (Viage espacial). No obstant, descobrí que el joc era llent en la maquina de [[General Electric]] i resultava realment car, ya que costva aixina com 75 dolars d'EE.UU. per cada partida.
 D'este modo, Thompson escrigue novament el programa, en ajuda de Dennis Ritchie, en [[llenguage ensamblador]], per a que s'eixecutase en una [[computadora]] [[Digital Equipment Corporation|DEC]] [[PDP-7]]. Esta experiencia, junt al treball que desenrollà per al proyecte Multics, conduí a Thompson a iniciar la creació d'un nou sistema operatiu per a la DEC PDP-7.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/takeshape.html The UNIX system begins to take shape]''
-The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitarea en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuix a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
+The Creation of the Unix Operating System. (en angles)</ref> Thompson i Ritchie lideraron un grup de programadors, entre ells a [[Rudd Canaday]], en els laboratoris Bell, per a desenrollar tant el [[sistema de fichers]] com el sistema operatiu multitasca en sí. A lo anterior, agregaren un [[dragoma de comandos|dragoma de órdenes]] (o dragoma de comandos) i un chicotet conjunt de programes. El proyecte fon batejat UNICS, com [[acronim]] '''Un'''iplexed '''I'''nformation and '''C'''omputing '''S'''ystem, puix només prestava servicis a dos usuaris (d'acort en [[Andrew Tanenbaum]], era només a un usuari<ref>Andrew S. Tanenbaum (20 May 2004) ''[http://www.cs.vu.nl/~ast/brown/ Some Notes on the "Who wrote Linux" Kerfuffle, Release 1.5]'' Departament of Computer Science, Vrije Universiteit, Amsterdam. (en angles)</ref>). L'autoría d'esta sigla se li atribuïx a [[Brian Wilson Kernighan|Brian Kernighan]], ya que era un [[hack (informatica)|hack]] de Multics. Donada la popularitat que tingué un joc de paraules que considerava a UNICS un sistema MULTICS capat (puix ''eunuchs'', en [[Idioma angles|angles]], és un [[homofonia|homofona]] d'UNICS), se canvià el nom a UNIX, donant orige al llegat que aplega fins els nostres dies.<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/almost.html It looked like vagen operating system, almost]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
 Fins eixe instant, no havia existit soport economic per part dels [[laboratoris Bell]], pero això canvià quan el Grup d'Investigació en Ciencies de la Computació decidí utilisar UNIX en una maquina superior a la PDP-7. Thompson i Ritchie conseguiren complir en la solicitut d'agregar ferramentes que permeteren el processament de texts a UNIX en una maquina [[PDP-11/20]], i com conseqüencia d'aixo conseguiren el soport economic dels laboratoris Bell. Fon aixina com per volta primera, en l'any [[1970]], se parla oficialment del sistema operatiu UNIX<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/firstport.html Porting UNIX for its first commercial application]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> eixecutat en una PDP-11/20. S'incloïa en ell un programa per a donar format a texts (runoff) i un [[editor de text]]. Tant el sistema operatiu com els programes foren escrits en el llenguage ensamblador de la PDP-11/20. Este "sistema de processament de text" inicial, compost tant pel sistema operatiu com de runoff i l'editor de text, fon utilisat en els laboratoris Bell per a processar les solicituts de patents que ells rebien. Pronte, runoff evolucionà fins convertir-se en [[troff]], el primer programa d'edició electronica que permetia realisar [[tipografia|composició tipografica]]. El [[3 de novembre]] de [[1971]] Thomson i Ritchie publicaren un manual de programació d'UNIX (titul original en anglés: "UNIX Programmer's Manual").<ref name="Articulo2deRitchie">Dennis M. Ritchie ''[http://cm.bell-labs.com/cm/cs/who/dmr/1stEdman.html Unix Programmer's Manual, First Edition (1971)]'' Bell Labs. Lucent Technologies Inc.(en angles)</ref>
 En l'any [[1972]] se prengué la decisió d'escriure novament UNIX, pero esta volta en el [[llenguage de programació C]].<ref>Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/btoc.html From B language to NB to C]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref> Este canvi significava que UNIX podria ser facilment modificat per a funcionar en atres computadores (d'esta manera, se tornava portable) i aixina atres variacions podien ser desenrollades per atres programadors. Ara, el còdic era més concís i compacte, lo que se traduí en un aument en la velocitat de desenroll d'UNIX. AT&T posà a UNIX a disposició d'universitats i companyies, també al govern dels [[Estats Units]], a través  de llicencies.<ref name="sharingUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/sharing.html Sharing UNIX with the rest of the world]'' The Creation of the UNIX* Operating System. (en angles)</ref>
-Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de California, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.
+Una d'estes llicencies fon otorgada al Departament de Computació de l'Universitat de Califòrnia, en seu en Berkeley.<ref name="sharingUNIX" /> En 1975 esta institució desenrollà i publicà el seu propi succedaneu d'UNIX, coneguda com ''Berkeley Software Distribution'' ([[Berkeley Software Distribution|BSD]]), que se convertí en una forta competencia per a la família UNIX d'AT&T.
 Mentres tant, [[AT&T]] va crear una divisió comercial denominada ''Unix Systems Laboratories'' per a l'explotació comercial del sistema operatiu. El desenroll proseguí, en l'entrega de les versions 4, 5 i 6<ref name="versionesUNIX">Bell Labs. ''[http://www.bell-labs.com/history/unix/versions.html Early versions of the UNIX* system]'' The Creation of the UNIX Operating System. (en angles)</ref> en el transcurs de [[1975]]. Estes versions incloïen els ''[[pipes]]'' o ''tuberías'', lo que permete donar al desenroll una orientació modular respecte a la base del codic, conseguint aumentar encara més la velocitat de desenroll. Ya en [[1978]], prop de 600 o més maquines estaven eixecutant-se en alguna de les distintes encarnacions d'UNIX.
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 [[Archiu:X-Window-System.png|thumb|250px|Este seria l'aspecte d'UNIX sobre els fins de la [[Anys 1980|década de 1980]] utilisant ''[[X Window System]]'' creat pel [[MIT]]]]
-AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar varies versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
+AT&T llavors inicià el desenroll d'UNIX System III, basat en la versió 7, com un variant de tint comercial i aixina venia el producte de manera directa. La primera versió se llançà en [[1981]].<ref name="versionesUNIX" /> A pesar de lo anterior, l'empresa subsidiaria [[Western Electric]] seguia venent versions antigues d'Unix basades en les distintes versions fins la septima. Per a finalisar en la confusió en totes les versions divergents, AT&T decidií combinar vàries versions desenrollades en distintes universitats i empreses, donant orige en [[1983]] a l'Unix [[System V]] Release 1.<ref name="versionesUNIX" /> Esta versio presentà característiques tals com l'editor [[Vi]] i la biblioteca [[Curses (programacio)|curses]], desenrollades per [[Berkeley Software Distribution]] en l'[[Universitat de Californi, Berkeley]]. També contava en compatibilitat en les maquines [[VAX]] de la companyia [[Digital Equipment Corporation|DEC]].
-Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, cridat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
+Cap a l'any [[1991]], un estudiant de ciencies de la computació de l'Universitat d'Helsinki, nomenat [[Linus Torvalds]] desenrollà un [[núcleu (informatica)|núcleu]] per a computadores en arquitectura [[x86]] de [[Intel]] que emulava moltes de les funcionalidades d'UNIX i ho llançà en forma de còdic obert en 1991, baix el nom de [[Linux (nucleu)|Linux]]. En [[1992]], el [[GNU|Proyecte GNU]] escomençà a utilisar el núcleu Linux junt als seus programes.
 En l'any [[1993]], la companyia [[Novell]] adquiri la divisió [[Unix Systems Laboratories]] d'AT&T junt en la seua propietat intelectual.<ref name="movsUNIX">{{cita web|url=http://www.bell-labs.com/history/unix/moveson.html|título= The Creation of the UNIX* Operating System: UNIX mous on|idioma=inglés|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref> Açò ocorreu en un moment delicat en el que ''Unix Systems Laboratories'' disputava una demanda en els tribunals contra BSD per infraccio dels drets de copyright, revelacio de secrets i violació de marca de mercat.<ref name=demanda>{{cita web|url=http://www.neoteo.com/la-historia-de-unix|título=La colorida historia de l'UNIX|idioma=español|fechaacceso=14 de setembre de 2011}}</ref>
@@ Llínea 39: / Llínea 39: @@
 == Famílies ==
-Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen varies famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
+Com se pot deduir d'esta breu resenya historica, existixen vàries famílies del sistema operatiu UNIX, que han evolucionat de manera independent a lo llarc dels anys. Cada família se distingué no tant per les seues diferencies tècniques com per les seues diferencies en propietat intelectual. S'observa que totes les famílies s'han vist contaminades, directa o indirectament, per atres famílies.
 [[Archiu:Unix history-simple.svg|700px]]
@@ Llínea 76: / Llínea 76: @@
 * [[AIX]] de [[IBM]]. L'UNIX "propietari" d'IBM compli 20 anys de vida en l'any [[2006]] i contínua en ple desenroll, en una perceptible herencia del mainframe en camps com la [[virtualizació]] o la RAS dels servicis, heretada dels seus "germans majors".
 * [[HP-UX]] de [[Hewlett-Packard]]. Este sistema operatiu també naixqué lligat a les computadores departamentals d'este fabricant. També és un sistema operatiu estable que contínua en desenroll.
-* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseix una interfaz grafica propietaria cridada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
+* [[Mac VOS X]]. Se tracta d'un UNIX complet, aprovat per [[The Open Group]]. La seua diferencia marcada és que posseïx una interfaz grafica propietaria nomenada [[Aqua (Mac VOS X)|Aqua]], i és principalment desenrollada en [[Objective-C]] en lloc de C o C++.
 Existixen sistemes operatius basats en el núcleu [[Linux]], i el conjunt d'aplicacions [[GNU]] (també denominat [[GNU/Linux]]), entre les més utilisades trobem:
@@ Llínea 116: / Llínea 116: @@
 * Temps: [[Calç (Unix)|calç]]
-== Referencies ==
+== Referències ==
 {{listaref|2}}
@@ Llínea 134: / Llínea 134: @@
 * [http://osl.uca.es/wikiunix Wiki sobre sistemes operatius UNIX] ([http://forja.rediris.es/docman/view.php/739/1077/wikiUNIX.pdf PDF])
+[[Categoria: Informàtica]]
+[[Categoria: Software]]
 [[Categoria:Unix| ]]