Diferència entre les revisions de "Chera (Valéncia)"
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
|} | |} | ||
</center> | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es cultiven [[armelers]], [[oliveres]], [[vinya]] i [[cereals]]. Els regadius reben aigües dels manantiales de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i en ells es cultiven [[dacsa]], [[creïlles]], [[Ceba|cebes]] i atres [[hortalices]]. Se cria ganado [[Ovella|lanar]]. | ||
| + | |||
| + | Destaca també el turisme d'interior, que ha aumentat notablement des de 2007. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 16:02 11 set 2023
Chera és un municipi valencià que oficialment es troba en la comarca de la La Plana d'Utiel-Requena, pero geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans, en la província de Valéncia.
Geografia
La superfície del terme és molt abrupta i montanyosa, en altures superiors als mil cent metros.
A l'entrada del desfiladero de Tormagal està l'assut de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom sobre el riu Reatillo, que aigües avall, des del naiximent de les Fonts, canvia de nom i es coneix com a riu de Sot. Numerosos barrancs drenen el terme, alguns en curs permanent d'aigua, com el de la Hoz i uns atres d'aigües temporals: Ropé, Aigua, Ermita, Umbría de la Vinya, Palancar, Burgal i Covarchuelo.
Hi ha gran cantitat d'hectàrees poblades de pins, ginebreres, romers i espart, abundant en elles la caça menor i els javalins.
Localitats llimítrofes
Llimita en Requena (en la mateixa comarca); en Chestalgar, Loriguilla i Sot de Chera (en la comarca dels Serrans); i en Setaigües (en la Foya de Bunyol).
Demografia
Conta en una població de 492 habitants, segons el INE de l'any 2022.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2012 | 2015 | 2022 | |||||||||
| 630 | 618 | 615 | 582 | 567 | 567 | 543 | 525 | 582 | 527 | 492 | |||||||||
Economia
La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es cultiven armelers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües dels manantiales de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i en ells es cultiven dacsa, creïlles, cebes i atres hortalices. Se cria ganado lanar.
Destaca també el turisme d'interior, que ha aumentat notablement des de 2007.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Chera
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Chera
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chera (Valéncia).
| Municipis de La Plana d'Utiel-Requena | |
|---|---|
| Camporrobles • Capdet de les Fonts • Chera • Fuenterrobles • Requena • Sinarques • Utiel • Venta del Moro • Villargordo del Cabriel | |