Diferència entre les revisions de "Alfons el Vell" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 1:

[[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg|thumb|right|200px|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]

'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i ~~Alfons~~ IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] - † [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].

A l'escomençar en [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].

A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].

Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en [[1366]].

Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en l'any [[1366]].

Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella ~~van~~ ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en l'any [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries|Ampuries]].

Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[~~Talls~~ de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Corts de Saragossa]] de l'any [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.

Llínea 25:

[[Categoria:Villena]]

[[Categoria:Casa d'Aragó]]

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Blason Alphonse d'Aragon, Marquis de Vilena (selon Gelre).svg|thumb|right|200px|Armes d'Alfons d'Aragó i Foix. ''[[Armorial de Gelre]] ''.]]
-'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] – [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Alfons IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].
+'''Alfons d'Aragó i Foix''' ([[1332]] - † [[1412]]), nomenat també '''Alfons I de Gandia, el Vell''' i Anfós IV de Ribagorça. Fill primogènit del [[comte]] [[Pere de Ribagorça i Prades]] i de [[Joana de Foix]]. Fon net de [[Jaume II]] i cosí de [[Pere IV el Cerimoniós]]. Va ostentar els títuls de [[Duc de Gandia]] ([[1399]]), [[Comte de Dénia]] ([[1355]]), Marqués de Villena ([[1369]]), [[Comte de Ribagorça]] ([[1381]]) i Primer [[Conestable de Castella]]. Fon també un dels candidats a [[Rei d'Aragó]] despuix de la crisis successòria desencadenada a la mort sense descendència [[Martí l'Humà]], que es resoldria per mig del [[Compromís de Casp]], encara que la seua immediata mort va fer que la candidatura recaiguera en el seu germà, [[Joan d'Aragó i Foix]].
-A l'escomençar en [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].
+A l'escomençar en l'any [[1366]] la guerra en [[Castella]], manava les forces reals al sur del [[Xúquer]], va dirigir també la defensa de la ciutat de [[Valéncia]] davant de l'atac de [[Pere el Cruel]] i posteriorment fon destacat a la frontera [[Aragó|aragonesa]] en [[Navarra]] on es va apoderar de l'infant [[Lluís de Navarra]].
-Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en [[1366]].
+Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en l'any [[1366]].
-Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella van ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].
+Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella varen ser anulats en l'any [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].
 Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries|Ampuries]].
-Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Talls de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.
+Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Corts de Saragossa]] de l'any [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc despuix, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.
 Del seu matrimoni en [[Violant d'Arenós]] va tindre tres fills: Alfons, que va heretar el Ducat de [[Gandia]] i els comtats de [[Dénia]] i Ribagorça; Pere, que havia ostentat el marquesat de Villena i que va morir abans que son pare; i Violant que va casar en Pedro de Prades.
@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 [[Categoria:Villena]]
 [[Categoria:Casa d'Aragó]]
+[[Categoria:Biografies]]