Diferència entre les revisions de "Reis Catòlics"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 24 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Reconquista-rendicion-granada.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als Reis Catòlics'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]
+
[[File:BoabdilFerdinandIsabella.jpg|thumb|300px|''La rendició de [[Granada (Espanya)|Granada]] als Reis Catòlics'', de [[Francisco Pradilla]], reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del [[sigle XIX]]]]
Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Fernando II d'Aragó|Fernando]] i [[Isabel I de Castella|Isabel]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] (1474-1504) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] (1479-1516).  
+
Es coneix com a '''Reis Catòlics''' a [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferrando II d'Aragó|Ferrando]], reis de [[Corona de Castella|Castella]] ([[1474]]-[[1504]]) i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ([[1479]]-[[1516]]).  
  
La parella es va casar en el [[Palacio dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el [[Castillo de Fuensaldaña]] ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren primers, perqué el seu matrimoni fos reconegut per l'Església necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per la qual cosa van fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentre que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref> Es van fer en el tro de Castella després d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] (1475-1479) contra els partidaris de la [[Juana la Beltraneja|princesa Juana]], filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]]. En 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir el seu pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando van regnar junts fins a la mort d'ella en 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seva filla [[Juana la Boja|Juana]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, després de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en 1516.
+
La parella es casà en el [[Palau dels Viver]] de [[Valladolit]] el [[19 d'octubre]] de [[1469]], ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castell de Fuensaldaña ([[Fuensaldaña]], Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'[[Iglésia catòlica|Iglésia]] necessitaven una [[dispensa papal]] de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una [[bula]].<ref>Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser [[Alfonso Carrillo d'Encunya|Alfonso Carrillo]], [[arquebisbe de Toledo]] mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici [[Antonio Veneris]].</ref>  
  
En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de la [[Edat Mija]] a la [[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es van unir provisionalment, en la dinastia dels [[Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i de [[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, van establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquesta de [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] van conseguir la unió territorial sota una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es van mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.  
+
Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una [[Guerra de Successió Castellana|guerra]] ([[1475]]-[[1479]]) contra els partidaris de [[Juana la Beltraneja|doña Juana]], que no se sap si era filla del rei [[Enrique IV de Castella|Enrique IV]].
  
Els Reis establiren una política exterior comuna marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que van resultar en l'hegemonia dels [[Habsburg]] a Europa durant els segles XVI i XVII. D'atra banda el [[descobriment d'Amèrica]] a partir de [[1492]] va modificar profundament la història mundial.
+
En l'any [[1479]] Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare [[Juan II d'Aragó|Juan II]]. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla [[Juana la Boja|Juana I de Castella]] i el seu marit [[Felipe I de Castella|Felipe]], [[ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] i [[comtat de Flandes|comte de Flandes]]. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en [[1506]] i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any [[1516]].
  
== Referencies ==
+
En la [[historiografia]] espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'[[Edat Mija]] a l'[[Edat Moderna]]. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels [[Casa de Trastámara|Trastámara]], les Corones de [[Corona de Castella|Castella]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]]. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del [[Regne de Granada|Granada]], [[Navarra]], [[Canàries]], [[Melilla]] i unes atres [[places de sobirania|places africanes]] conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant [[Ceuta]] i [[Olivenza]] que llavors pertanyien a [[Portugal]]— dels territoris que hui formen [[Espanya]]. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.
 +
 
 +
Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels [[Habsburg]] en [[Europa]] durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]]. D'atra banda el [[descobriment d'Amèrica]] a partir de l'any [[1492]] va modificar profundament l'història mundial.
 +
 
 +
Els reis catòlics són importants per la [[reconquista de Granada]], el descobriment d'[[América]] per [[Cristòfol Colon]], reunificar la [[Península Ibèrica]] en [[Espanya]] pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Compromís de Casp]]
 +
* [[Isabel I de Castella]]
 +
* [[Ferrando II d'Aragó]]
 +
 
 +
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
  
Llínea 14: Llínea 26:
 
[[Categoria:Reis de Castella]]
 
[[Categoria:Reis de Castella]]
 
[[Categoria:Història de Granada]]
 
[[Categoria:Història de Granada]]
[[Categoria:Reis del segle XV]]
+
[[Categoria:Reis del sigle XV]]
 
[[Categoria:Regnat dels Reis Catòlics]]
 
[[Categoria:Regnat dels Reis Catòlics]]

Última revisió del 11:53 23 maig 2024

La rendició de Granada als Reis Catòlics, de Francisco Pradilla, reconstrucció idealisada característica de la pintura historiogràfica espanyola del sigle XIX

Es coneix com a Reis Catòlics a Isabel i Ferrando, reis de Castella (1474-1504) i d'Aragó (1479-1516).

La parella es casà en el Palau dels Viver de Valladolit el 19 d'octubre de 1469, ella en 18 anys i ell en 17, passant la seua lluna de mel en el Castell de Fuensaldaña (Fuensaldaña, Valladolit). Com eren cosins, per a qué el seu matrimoni fora reconegut per l'Iglésia necessitaven una dispensa papal de la qual no disponien, per lo que varen fer falsificar una bula.[1]

Es varen fer en el tro de Castella en acabant d'una guerra (1475-1479) contra els partidaris de doña Juana, que no se sap si era filla del rei Enrique IV.

En l'any 1479 Fernando va heretar el tro d'Aragó en morir son pare Juan II. Isabel i Fernando regnaren junts fins a la mort d'ella en l'any 1504. Llavors Fernando va quedar únicament com a rei d'Aragó, passant Castella a la seua filla Juana I de Castella i el seu marit Felipe, duc de Borgonya i comte de Flandes. No obstant això Fernando no va renunciar a controlar Castella i, en acabant de morir Felipe en 1506 i ser declarada Juana incapaç, va conseguir ser nomenat regent del regne fins a la seua mort en l'any 1516.

En la historiografia espanyola es considera al regnat dels Reis Catòlics com la transició de l'Edat Mija a l'Edat Moderna. En el seu enllaç es varen unir, en la dinastia dels Trastámara, les Corones de Castella i d'Aragó. Els Reis, recolzats per les ciutats i la chicoteta noblea, varen establir una monarquia forta enfront de les apetències de poder d'eclesiàstics i nobles. En la conquista del Granada, Navarra, Canàries, Melilla i unes atres places africanes conseguiren l'unió territorial baix una sola corona de la totalitat —exceptuant Ceuta i Olivenza que llavors pertanyien a Portugal— dels territoris que hui formen Espanya. Esta unió territorial era personal, ya que es varen mantindre les sobiranies, normes i institucions pròpies de cada regne i corona.

Els Reis establiren una política exterior comú marcada pels enllaços matrimonials en diverses famílies reals europees que varen resultar en l'hegemonia dels Habsburg en Europa durant els sigles XVI i XVII. D'atra banda el descobriment d'Amèrica a partir de l'any 1492 va modificar profundament l'història mundial.

Els reis catòlics són importants per la reconquista de Granada, el descobriment d'América per Cristòfol Colon, reunificar la Península Ibèrica en Espanya pero sobre tot crear la primera nació moderna del món.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. Segons Luis Suárez l'autor de la falsificació va ser Alfonso Carrillo, arquebisbe de Toledo mentres que segons John Edwards va ser el llegat pontifici Antonio Veneris.