Diferència entre les revisions de "Ferrol (Municipi)"
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix' |
m Lluísm pàgina traslladada Ferrol a Ferrol (Municipi) sense deixar una redirecció |
||
| (No es mostren 25 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ferrol-021.jpg|250px|miniaturadeimagen|L'ajuntament de Ferrol]] | |||
'''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]]. | '''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 6: | ||
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | ||
=Topònim i etimologia= | == Topònim i etimologia == | ||
La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des del [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. | ||
== Geografia == | |||
=Geografia= | |||
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | ||
=Economia= | == Economia == | ||
Les darassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, és un sector en crisis, pero contínua següent u dels punts en major capacitat industrial (indústria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. | |||
== Punts d'interés == | |||
[[Archiu:Ferrol - Concatedral de San Julián (San Xiao) 01.JPG|250px|miniaturadeimagen|Concatedral de Sant Julià]] | |||
* Museu Naval (Centre Herrerías) | * Museu Naval (Centre Herrerías) | ||
* Museu d' | * Museu d'Història Natural | ||
* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. | * Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. | ||
* Concatedral de | * Concatedral de Sant Julià (en el barri de A Magdalena). | ||
* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | * Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | ||
* Edifici del Arsenal | * Edifici del Arsenal | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | * Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | ||
* Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | * Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | ||
* Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des del moll de Curuxeiras) | ||
* Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que són les més antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada | ||
* Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada més ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf). | ||
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | ||
== Festivitats d'interes == | |||
=Festivitats d'interes= | |||
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | ||
== Personages ilustres == | |||
* [[Concepción Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina. | |||
* [[ | |||
* Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | * Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | ||
* Pablo Iglesias ([[1850]]-[[1925]]): fundador del Partit | * [[Pablo Iglesias Posse|Pablo Iglesias]] ([[1850]]-[[1925]]): fundador del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] ([[PSOE]]) i de l'[[Unió General de Treballadors]] ([[UGT]]). | ||
* José Canalejas ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit | * [[José Canalejas]] ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Lliberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions. | ||
* Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | * Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | ||
* [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura més coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] despuix de la [[Guerra civil espanyola]] entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]]. | ||
* Ramón Franco ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. | * [[Ramón Franco]] ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. | ||
* Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | * Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | ||
* Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un | * Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un més despuix de l'inici de la Guerra Civil. | ||
* Gonzalo Torrente Ballester ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. | * [[Gonzalo Torrente Ballester]] ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. | ||
* Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]]. | * Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de l'Universitat de [[Santiago de Compostela]]. | ||
* Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | * Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | ||
També en Ferrol han naixcut posteriorment importants figures de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro; la música, Carlos Jean i Jesús Ordovás; el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo; la televisió, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. També del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comissiones Obreres i de l'historiografia, Santos Juliá. | |||
=Parroquies= | == Parroquies == | ||
* Brión (Santa María) | * Brión (Santa María) | ||
| Llínea 77: | Llínea 75: | ||
* Serantes (San Salvador) | * Serantes (San Salvador) | ||
== Ciutats germanes == | |||
* [[Lugo]], [[Espanya]] ([[2000]]) | |||
* [[Mondoñedo]], Espanya ([[2004]]) | |||
* [[Adelaida]], [[Australia]] ([[2008]]) | |||
== Referències == | |||
= | |||
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | 1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | ||
| Llínea 104: | Llínea 100: | ||
9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | ||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Ferrol}} | |||
[[Categoria:Galícia]] | [[Categoria:Galícia]] | ||