| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:1-Sesga-arquitecturaVernacular (2006)-6.jpg|thumb|250px|Pedania de Sesga en [[Ademús]].]] | | [[File:1-Sesga-arquitecturaVernacular (2006)-6.jpg|thumb|250px|Pedania de Sesga en [[Ademús]].]] |
| | '''Sesga''' és un [[Pedania|llogaret]] que pertany a la població d'[[Ademús]] i a la comarca d'[[El Racó d'Ademús]], en la [[Comunitat Valenciana]]. | | '''Sesga''' és un [[Pedania|llogaret]] que pertany a la població d'[[Ademús]] i a la comarca d'[[El Racó d'Ademús]], en la [[Comunitat Valenciana]]. |
| | + | |
| | + | == Història == |
| | + | Encara que l'orige de l'assentament és molt anterior, Sesga comença a estar documentada en el [[sigle XVI]]. És a finals d'esta centuria que es va concloure la seua [[ermita]] de la Puríssima Concepció, consagrada pel bisbe Juan Bautista Pérez. |
| | + | |
| | + | Bona part de les notícies sobre Sesga provenen de fonts eclesiàstiques, en particular les visites pastorals. La primera referència a Sesga en les Relacions «ad limina» dels bisbes de [[Sogorp]] data de l'any [[1656]], durant el pontificat del bisbe fra Francisco Gavaldá Guasch ([[1652]]-[[1660]]), qui va constituir un vicari para Sesga i Mas del Olmo, que abdós llogarets compartien. |
| | | | |
| | == Demografia == | | == Demografia == |
| | + | Segons Pascual Madoz, a mitan del [[sigle XIX]] el llogaret tenia 271 habitants, situant-la a tres hores de camí de la vila. En la [[década de 1960]] esta població s'havia reduït a 150 habitants. |
| | + | |
| | Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i [[Semana Santa]] els veïns pràcticament són mig centenar i en [[estiu]] poden reunir-se en la població unes 200 persones. | | Segons veïns que tenen la seua segona residencia en Sesga, actualment la població conta en dos famílies que viuen en ella durant tot l'any, encara que en ponts i [[Semana Santa]] els veïns pràcticament són mig centenar i en [[estiu]] poden reunir-se en la població unes 200 persones. |
| | | | |
| Llínea 14: |
Llínea 21: |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | <references/> | | <references/> |
| − | * [https://aytosagunto.es/va Ajuntament de Sagunt] | + | * [https://www.ademuz.es Ajuntament d'Ademús] |
| | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| Llínea 22: |
Llínea 29: |
| | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| | + | * Eslava Blasco, R.: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0 |
| | * [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia | | * [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia |
| | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| − | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |