39 298
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Grands conquerants - Omar le 2eme calife prenant en personne possession de Jerusalem l'an 638 de l'ere chretienne.derv..jpg|thumb|250px|Representació d'Omar entrant a Jerusalem]]
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[Idioma àrap|àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperi islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre els anys [[634]] i [[644]].
'''Omar ibn al-Jattāb''' (en [[Idioma àrap|àrap]]: عمر بن الخطاب) o simplement '''Omar''' fon el segon dels dits «[[califes ortodoxos]]», la primera série de gobernants que tingué l'[[imperi islàmic]] a la mort de [[Mahoma]] i adés de l'establiment del [[Califat Omeya]]. Omar succeí a [[Abu Bakr]] i gobernà entre els anys [[634]] i [[644]].
Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus, cap a l'any [[581]]. Va combatre en un primer moment contra [[Mahoma]] i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any [[615]], es va convertir a l'[[islam]], en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.
Va pertànyer al clan Banu Adi, i va ser responsable de l'arbitrage entre les tribus, cap a l'any [[581]]. Va combatre en un primer moment contra [[Mahoma]] i els fidels de la nova religió, pero més tart, en l'any [[615]], es va convertir a l'[[islam]], en una reversió que és valorada i dramatisada en la tradició.
Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'[[Imperi Bizantí]]. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar [[Pèrsia]] en només dos anys, entre els anys [[642]] i [[644]]. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a [[Jerusalem]] en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat. Va ser assessinat el [[7 de novembre]] de l'any 644.
Durant el seu regnat, Umar va expandir el califat en gran èxit, governant des de l'Imperi Sasánida, fins a més de dos terços de l'[[Imperi Bizantí]]. Es va enfrontar als sasánides, conseguint conquistar [[Pèrsia]] en només dos anys, entre els anys [[642]] i [[644]]. La tradició judeua li va atribuir el permís als judeus per a ingressar a [[Jerusalem]] en pelegrinage, permetent-los adorar la ciutat. Va ser assessinat el [[7 de novembre]] de l'any 644.
== Referències ==
== Referències ==
* As-Suyuti, The History of Khalifahs Who Took The Right Way (Londres, 1995), pp. 107-108.
* As-Suyuti, The History of Khalifahs Who Took The Right Way (Londres, 1995), pp. 107-108.
* Previte-Orton, C. W (1971). The Shorter Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press.
* Previte-Orton, C. W (1971). The Shorter Cambridge Medieval History. Cambridge: Cambridge University Press.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Umar}}
[[Categoria:Islamisme]]
[[Categoria:Islamisme]]